Introducció pràctica a la prevenció del blanqueig de capitals

Per Andreu Marin
Barcelona
En l’inici d’aquestes jornades, Francesc Bonatti ha inaugurat el torn de paraula fent referència a la labor social que han d’exercir els advocats quant a labor social i servei de la societat. Així ha destacat el moment històric que suposa la fundació d’una associació com INBLAC. Per a les xarxes de blanqueig, és vital utilitzar als advocats. Moltes vegades sense saber-ho, aquests advocats estan col·laborant amb les activitats de blanqueig. Per aquest motiu, la prevenció del blanqueig no ha d’entendre’s com una obligació sinó com un deure ètic i social. Més enllà d’informar sobre els elements essencials del blanqueig, el soci director de Bonatti Defensa Penal ha recalcat la importància de ser conscients de la situació en la qual es troba el sector i en què pot aportar aquest al conjunt de la societat.
INBLAC

Posteriorment, ha pres la paraula Gregorio Labatut, President d’Honor de INBLAC.
Durant una exposició molt didàctica, ha posat l’accent en la necessitat conèixer les principals obligacions que emanen de la Llei 10/2010 de la Prevenció del Blanqueig de Capitals i del Finançament del Terrorisme.
La llei no només es dirigeix al delinqüent sinó a persones que poden detectar en un segon àmbit aquestes operacions i que poden ajudar a desemmascarar-les. Els advocats no poden ser col·laboradors necessaris per a la realització d’actes il·lícits. La llei pivota sobre dues obligacions clau: la negligència deguda (emprendre una actitud activa davant la llei de blanqueig de capitals) i la comunicació (necessitat de notificar que existeix una operació sospitosa). Malgrat que aquest fet podria xocar amb el Dret Penal i amb el secret professional, la llei és molt clara sobre aquest tema. Qualsevol professional que actuï en defensa del seu client en un judici, queda cobert pel secret professional.L’activitat per la qual l’advocat és un subjecte obligat, sota aquest tipus penal, versa sobre l’assessorament fiscal, mercantil i l’auditoria.Davant indicis, el SEPBLAC (Servei Executiu de la Comissió de Prevenció de Prevenció del Blanqueig de Capitals i Infraccions Monetàries) espera un examen especial per part de l’advocat. L’advocat haurà de ser diligent i tenir consciència del que realment està succeint.

I aquest és el veritable rerefons d’aquesta llei. L’advocat està obligat a comunicar les operacions sospitoses a les autoritats després d’un examen especial.

És una obligació moral i ètica. L’advocat no pot desentendre’s d’aquests fets amb vincles delictius.

Haurà de demostrar que ha actuat amb la deguda diligència amb tots els clients. Ha d’identificar-se al client amb els mitjans apropiats i tenir constància del seu domicili, professió, activitats, etc.

Les comunicacions queden en el SEPBLAC. No hi ha més transcendència per a l’advocat una vegada comunicada la sospita de delicte.

En aquest sentit, en cas d’apreciar-se indicis de delicte, serà la Fiscalia qui s’encarregui del cas.

Enmig d’aquest entorn tan complex, sorgeix la necessitat d’un òrgan de control intern, disposar d’un representant, d’un manual de procediments interns i un examen anual per part d’un expert independent.

Per això, l’INBLAC (Institut d’Experts en Prevenció del Blanqueig de Capitals i el Finançament del Terrorisme) té sentit en aquest context. Per aportar el seu coneixement independent en una matèria tan rellevant per al món de l’advocacia i per a la societat en general.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.