Els despatxos d’advocats davant la Llei de Prevenció de Blanqueig de Capital

Per Tito Rodríguez
Barcelona
 

A la vuitena planta de l’Il·lustre Col.legi d’Advocats de Barcelona avui s’ha parlat sobre un tema espinós, el Blanqueig de Capitals i el Finançament del Terrorisme, en concret, de la mà del despatx barceloní Bonatti Defensa Penal, s’han realitzat una sèrie de conferències sobre la prevenció del Blanqueig de Capitals, el paper dels despatxos d’advocats com a subjectes actius en la batalla contra aquest mal i unes pinzellades dels òrgans dirigits a controlar i inspeccionar.

Francisco Bonatti ens ha recordat que la prevenció és una norma per orientar-nos i evitar que s’utilitzi als despatxos per cometre el delicte de blanqueig de capitals, de la mateixa manera ha deixat entreveure que la clau perquè aquest sistema funcioni passa per abstenir-se de participar en aquestes operacions i comunicar-ho a les autoritats competents com el SEPBLAC .

1-PresentacionINBLAC-Altimira_Labatut_Galindo_Bonatti_Morales-181013

La regulació administrativa

María Morales Puerta, Advocada de l’ Estat en les Jurisdiccions Contenciosa-Administrativa, Penal i Social, ens ha introduït les dues possibles vies de responsabilitat que poden recaure sobre aquells despatxos d’advocats o procuradors que la Llei 10 /2010 sobre prevenció de blanqueig de capitals i finançament del terrorisme -d’ara en endavant Llei 10/2010- preveu com a subjectes passius. Les vies són la responsabilitat penal -en concret, el delicte de l’article 301 CP – i la responsabilitat administrativa, sent aquest, últim tema central de la seva exposició.

Aquesta responsabilitat administrativa s’inicia a través de la comunicació de l’activitat sospitosa al SEPBLAC , però neix als despatxos amb la identificació del client – DNI , Certificat de Registre Mercantil , identificar possibles testaferros, seguiment de les activitats – i passa per un examen especial i un anàlisi de riscos, que han de ser una mena de reflexió del propi despatx, a ser possible per escrit. La ponent, seguint sempre la llei a la seva explicació, ha sentat bases: el concepte de blanqueig de capitals, els subjectes obligats per la llei i les activitats sobre les quals necessàriament ha de recaure aquesta obligació, les quals es troben en un règim tancat numerus clausus a l’article 2 ñ ) de la llei.

L’explicació a aquesta subjecció dels despatxos d’advocats es justifica en una obligació de tenir la diligència deguda pels professionals o el que és el mateix, el deure de no mirar a un altra banda davant operacions sospitoses, això es tradueix en mesures com la creació d’un òrgan intern en els despatxos, la creació d’eines internes com manuals de prevenció i el deure de tenir per escrit els criteris de selecció d’empleats. Aquest deure de tenir la diligència deguda no xoca frontalment contra el dret a guardar el secret professional -art 20 d) de la Constitució Espanyola- ja que l’article 22 de la Llei 10/2010 recull una sèrie de supòsits de no subjecció a aquest dret, quan la informació revelada en operacions contencioses per al SEPBLAC únicament s’utilitzi en aquesta via, sense que aquesta pugui ser comunicada al client, ni utilitzada posteriorment en processos jurisdiccionals com a prova .

És important ressaltar que hi ha dos tipus de règims de subjecció segons el tipus de despatx, el règim simplificat per a despatxos amb menys de deu persones ocupades i balanç anual inferior a 2MM d’euros, i el règim ordinari, per a la resta de despatxos, la subjecció a un o altre règim implicarà el deure de complir totes les mesures de prevenció o només algunes en els casos dels despatxos més petits.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.