El president de l’organització, Alejandro Soto Carbajal, juntament amb la secretària general de la mateixa, Marta Tejerina Sarasúa, van mantenir el divendres passat una reunió amb el Director General de Relacions amb l’Administració de Justícia, Ricardo González Conde Díez, a fi d’exposar al Ministeri de Justícia la proposta dels estudiants, en relació a la reforma imminent de la prova nacional d’accés a l’advocacia, que veurà la llum per primer cop el proper mes d’abril o maig, segons fonts oficials.
La proposta, abanderada per l’organització de representació dels estudiants de dret de tot Espanya, compta, a més, amb el suport públic i oficial del Consejo General de la Abogacía, amb els quals ja es troba en contacte permanent el president del Consejo Nacional de Estudiantes de Derecho (CONEDE), Alejandro Soto.
“Es tracta de la primera proposta concreta i raonable que, comptant amb el vistiplau dels principals agents interessats en la reforma, s’ha traslladat al Ministeri de Justícia. Aquesta és la proposta dels estudiants, que hem pres la iniciativa a la vista de la dilació en el temps del conjunt del procés de reforma, així com el descontentament generalitzat del CGAE, les Universitats i els estudiants amb els primers projectes de reestructuració de les condicions d’accés a l’advocacia.
“El nostre objectiu és assolir una prova objectiva i útil, que verifiqui fidelment els coneixements adquirits pels estudiants, amb la mínima repercussió negativa en el desenvolupament professional dels alumnes que hagin finalitzat el Màster d’Accés a l’Advocacia”, afirma Alejandro Soto, president del CONEDE.
La reforma estructural de la nova prova nacional d’accés a l’Advocacia proposada pel CONEDE suposaria, en consonància amb l’esperit d’especialització contingut a la Llei 34/2006, d’accés a les professions d’advocat i procurador dels tribunals, que la segona part de l’examen –després de la resolució de 40 preguntes tipus test- consisteixi en un cas pràctic sobre una de les disciplines jurídiques prèviament seleccionada pel graduat entre els quatre ordre jurisdiccionals: civil, penal, administratiu o laboral.
