La doctrina Parot i l’exageració mediàtica

Per Héctor Anaya

Valencia

El Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) es va pronunciar aquest dilluns sobre el recurs que va presentar el Govern contra la sentència que al juliol de 2012 va condemnar a Espanya per aplicar retroactivament la doctrina Parot a la presa d’ETA Inés del Río per evitar la seva excarceració. Estrasburg va donar la raó a l’etarra i va exigir la seva imminent excarceració.

De considerar-se il·legal l’aplicació retroactiva de la doctrina per la resta de presos, més de 130 etarres serien alliberats, entre ells etarres com l’assassí de Yoyes, Antonio López Ruíz, àlies Kubati.

Segons interior, en posicionar-se Estrasburg en contra de la doctrina Parot, podrien sortir al carrer assassins i violadors molt perillosos com Miquel Ricart, qui va ser considerat culpable pel triple crim d’Alcàsser.

De totes maneres, el Fiscal General de l’Estat, Eduardo Torres-Dulce, va explicar en una entrevista a RNE que en fallar Estrasburg contra la doctrina Parot caldrà estudiar els efectes de la sentència cas per cas, rebutjant així la possibilitat d’una excarceració massiva.

Tot va començar l’any 2005, amb l’alarma social que es va originar per la sortida de la presó de diverses persones relacionades amb ETA. Això va portar al Tribunal Suprem, després de rebre un recurs d’Henry Parot –condemnat a 4778 anys de presó –, a replantejar-se si els beneficis penitenciaris devien descomptar-se del total de la condemna o del màxim penitenciari de 30 anys. Finalment, es va decidir aplicar els beneficis penitenciaris –treballar, estudiar, bon comportament, etc. –al total de la condemna, la qual cosa va permetre que terroristes, violadors i assassins romanguessin més temps tancats.

Les reaccions no es van fer esperar: gran part de la ciutadania i grups de víctimes van donar el seu suport a la nova doctrina, que allargava fins a 12 anys l’estada d’alguns presos, mentre que diversos catedràtics de dret consideraven la mesura inconstitucional, que vulnerava els principis de seguretat i de legalitat.

Després de la modificació del codi penal del 1995, es va eliminar la possibilitat de redimir la pena per treball i es va incrementar el límit màxim de compliment efectiu dels 30 als 40 anys, per això, la doctrina Parot s’aplica solament als presos condemnats abans de 1995, per aconseguir que compleixin el total de la seva condemna.

Per què alguns, incloent Estrasburg, consideren il·legal l’aplicació de la doctrina Parot en certs casos? Bàsicament, per una qüestió de temps i recolzant-se en el principi d’irretroactivitat, segons el qual la pena complerta no pot ser superior al que dictava la llei en el moment en el qual es va cometre el delicte. En altres paraules, cap llei pot ser retroactiva i afectar a condemnats que hagin estat jutjats i processaments abans que s’aprovi o modifiqui la llei.

Ara bé, moltes coses de les afirmades en els últims per diversos mitjans de comunicació són falses o, com menys, exagerades i distorsionades.

En primer lloc, actualment la justícia espanyola no jutja ni pena igual l’homicidi d’una persona que el de vuitanta; ja que després de la reforma del codi penal de 1995, s’evita que s’imposi la mateixa pena a l’assassí d’una persona que al de quatre. Per tant, la ciutadania pot estar tranquil·la quant a que, en l’actualitat, la justícia jutja equitativament al delicte comès. No ocorria el mateix abans de la reforma del codi penal que és el que, en part, va derivar en la necessitat d’establir la doctrina Parot.

Imatge de Inés del Río
Imatge de Inés del Río

D’altra banda, que Estrasburg hagi fallat a favor de la sanguinària etarra Inés del Río, que va causar la mort d’un total de 24 persones, no significa que la resta de presos hagin de sortir immediatament. El recurs i la seva consegüent sentència són individuals i, per tant, solament afecten a l’etarra. Per això, per sortir de presó la resta de presos als quals se’ls hagi aplicat la doctrina Parot hauran de presentar un recurs que l’Audiència pot rebutjar i, per tant, serà de nou Estrasburg qui hagi de decidir. En definitiva, la liberalització dels assassins, violadors i terroristes no serà de la nit al dia i no comportarà tanta alarma social com s’han obstinat certs mitjans a defensar.

Finalment, és necessari repetir i aclarir que el Tribunal Europeu de Drets Humans no ha considerat il·legal la doctrina Parot, únicament, és il·legal la seva aplicació retroactiva, és a dir, aplicar-la a casos que van ser jutjats i condemnats abans que la doctrina s’aprovés.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.