Continuant amb el cicle de conferències del Primer Congrés de Torn d’Ofici a l’ICAB, la sessió de tarda es va centrar en dos aspectes de rellevància com són: l’Assistència al detingut, el dret de defensa de l’article 520 LECrim i la incidència en la designació d’advocat; i l’abast del dret de justícia gratuïta, beneficiaris, prestacions i carències actuals.
Primera ponència
La primera ponència va ser a càrreg de l’Exdiputat de la Junta de Govern de l’ICAB, Jordi De Tienda Garcia, advocat amb més de 20 anys d’exercici en el torn d’ofici, que va esmentar els valors fonamentals de la llibertat, la propietat i la vida com a arrels del dret penal històric.
El ponent exposa les dificultats amb les que es troben els advocats del torn d’ofici en l’aplicació de l’article 520 de la LECrim, que estableix que la detenció i presó provisional hauràn de practicar-se en la forma que menys perjudiqui al detingut en la seva persona, reputació i patrimoni, això pasa necessàriament pel compliment del dret a rebre una tutela judicial efectiva -article 24.2 CE- i el dret a ser assitit per advocat -article 17 CE- tots dos drets fonamentals consagrats.
El ponent ha reivindicat que en els darrers anys s’està practicant una frivolització del dret penal, que es tradueix en una excessiva intervenció en tots els àmbits per part del dret penal, fet que està repercutint en una desnaturalització dels drets ja preexistents. En altres paraules, la situació és la mateixa, l’advocat -sigui d’ofici o particular- en molts casos no té cap potestat per dotar de l’assitència jurídica que el detingut necessita i el contingut real del dret a estar assistit d’advocat es redueix a la simple presència física de l’advocat, sense que aquest pugui intervenir en el moment que el detingut ho requereix.
L’art 767 LECr reconeix que de la detenció o imputació d’un delicte a un ciutadà qualsevol es deriva la necessària assistència de lletrat i una comunicació inmediata al Col.legi d’Advocats, perquè aquest pugui assignar un lletrat si el detingut no ho ha fet abans, tot i que novament, això no es correspon amb la realitat ja que en molts casos es procedeix a la notificació al Col.legi desprès de la declaració del detingut, cosa que vulnera aquest dret, en aquest sentit, es planteja una solució que pasa per afegir a l’articulat de la LECr el dret dels Col.legis d’accedir com a mínim al atestat original que genera la detenció, garantitzant així la possibilitat d’assistir des del moment zero al detingut.
Finalment, el ponent ha recordat que el principi de la càrrega de la prova estableix que és el jutjador o qui acusa qui ha de demostrar la culpabilitat, de manera que la no declaració -per evitar la vulneració del dret a estar assistit per advocat a la declaració- no pot ser pressupòsit per a mantenir la persona detinguda.
Segona ponència
L’advocada Roser Pallerols Vidal, ens ha mostrat l’abast del dret a la justícia gratuïta, un dret que, per suposat, es basa en uns criteris per designar els beneficiaris i ponderar les prestacions. L’àmbit i aplicació d’aquest dret s’ha vist alterat amb l’aparició de la darrera Llei de Taxes Judicials 10/2012 i això s’ha plasmat al Reial Decret 3/2013 on trobem novetats, com ara la necessitat de revisar determinats aspectes de l’Avantprojecte de la Llei de Justícia Gratuita a fi d’acompasar efectes en relació amb les exempcions per pagar recursos, taxes i/o assistència pericial.
Una primera classificació dels beneficiaris d’aquest dret ens porta als col.lectius de les víctimes d’accidents, les víctimes de terrorisme i les víctimes de violència de gènere, aquest últim amb la Llei 1/2004 que en desenvolupa el dret a ser assistits gratuïtament de forma inmediata i especialitzada, deixant de banda la capacitat econòmica.
Malgrat això les exempcions no només es limiten als col.lectius de víctimes, sino que es mouen en l’àmbit de la part més “dèbil” o que necessita més ajuda, en aquest sentit els treballadors tenen una exenció parcial de fins a un 60% en els recursos de cassació -aquesta darrera modificació prové de la Llei de Taxes 10/2012- enfront de l’exempció total que hi havia amb l’anterior Llei de Taxes del 1996, d’altra banda, també es garantitza l’accés a la Justícia en els territoris fronterers gràcies a la Directiva 8/2003.
Finalment, la ponent ha fet una breu explicació sobre els criteris per determinar els beneficiaris d’aquest dret, un sistema actualment basat en els criteris econòmics en funció dels ingressos de la renda familiar, un sistema que castiga de manera molt pronunciada a les classes mitjanes-baixes, que ténen més recursos dels mínims exigits per accedir a aquesta Justícia Gratuïta, però no suficients com per assolir les despeses derivades de les taxes d’un procediment jurisdiccional.
