2on International Arbitration Congress (I)

Per Oriol Castillejo, Carla Ramos, Tito Rodríguez i Pol Rubio.
Barcelona.
 
 

Sessió de matins

En la presentació del 2º Congrés Internacional d’Arbitratge, el degà de l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Barcelona, Oriol Rusca, ha fet un toc d’atenció per donar a conèixer una vegada més la via alternativa i cada vegada més present en la tradició catalana de l’arbitratge.

De la mà del Director General de Dret i Entitats Jurídiques del Departament de Justícia, Santiago Ballester ens han explicat els avantatges que presenta l’arbitratge enfront dels processos jurisdiccionals convencionals, la possibilitat d’escollir un determinat fòrum per litigar una controvèrsia, l’alta fidelitat de les resolucions i la immediatesa del procés en si, són avantatges evidents i suficients perquè cada vegada més les empreses acudeixin a aquesta via per solucionar conflictes d’una forma pacífica i complementària -que no competidora- a la via judicial.

En una comunicació als mitjans, tant el degà com el sr. Ballester, han accedit a contestar en exclusiva per El Jurista a la qüestió:

Com es pretén augmentar l’actual tradició Espanyola d’Arbitratge per equiparar-la a la d’altres sistemes, com l’anglosaxó, on ja aquesta molt més implantat?

La pregunta és molt encertada perquè el que succeeix aquí és que no existeix la tradició -ja dic, a Catalunya més que en la resta d’Espanya- que tenen altres països anglosaxons com Estats Units o Anglaterra on la mediació i l’arbitratge són una tradició consolidada. El que cal fer és que sigui el normal, que sigui l’habitual. Per part de les institucions, fins i tot per part de la judicatura es veu molt bé que hagin aquests mitjans alternatius i es creu que en casos i matèries concretes poden actuar millor que la pròpia jurisdicció, per tant, la qual cosa s’ha de fer és portar això a la normalitat i al fet que sigui habitual que els conflictes es puguin resoldre davant els tribunals, davant l’arbitratge o davant la mediació.

Intervencions

Tant en la primera taula de debat, sobre tècniques sobre l’eficiència i els denominats arbitratges a mesura; com en la segona sobre les pors i temors enfront del sistema i els àrbitres, s’han viscut intensos debats on els ponents han intercanviat experiències i punts de vista amb els assistents, s’ha destacat la figura dels in-house lawyers, o advocats d’empresa, que estan en les pròpies companyies i suposen una nova tendència molt avantatjosa a nivell de reducció de costos, comprensió del negoci i disponibilitat, enfront d’altres despatxos externs; també s’ha criticat la creixent tendència a acudir mega-despatxos anglosaxons on apliquen mètodes que no necessàriament són els millors, però sí els més cars.

També s’ha mostrat la preocupació pel fet que l’objecte de la litis de vegades no estigui ben definit en la demanda inicial, això ocorre perquè moltes vegades, per motius comercials o de caducitat s’exigeix posar la demanda, sense que s’exigeixi limitar bé els punts sobre el que litiguen (issue or requirement) en aquest sentit aquest és un objectiu molt a tenir en compte per millorar les demandes (requests) en un esforç per reivindicar anar un pas més enllà amb l’arbitratge.

International Arbitration Congress

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.