Els treballs de col·laboració social

Per Àlvaro Comajuan
Barcelona
 

Des de l’any 1982, la legislació laboral i de Seguretat Social espanyola contempla la possibilitat de que persones que reben una prestació del sistema hagin de fer obligatòriament una sèrie de treballs per la comunitat, sempre amb una remuneració complementària. La mateixa Llei General de la Seguretat Social, al seu article 213.3, contempla aquesta possibilitat de treballs temporals d’utilitat social en entitats sense ànim de lucre i que suposin un benefici per la comunitat.

Aquests nous treballs, que han de ser d’utilitat col·lectiva, serveis de medi ambient, de desenvolupament cultural o d’assistència local, han de ser creats (per evitar la destrucció de treball anterior) i seran d’acceptació obligatòria pel treballador desocupat, el qual rep un complement retributiu.

Els defensors d’aquesta mesura al·leguen els beneficis pels treballadors, que cobren més, es requalifiquen i surten de l’apalancament de l’atur. I alhora es disminueix la despesa en prestacions socials. Però no tot són arguments a favor, doncs per altra banda es considera aquesta situació una mesura discriminatòria, doncs només accedeixen aquells que cobren alguna prestació; que deixa de crear llocs de treball reals; que és mà d’obra barata, doncs la comunitat només paga la meitat aproximadament del que hauria de pagar; i que a l’aturat se li segueix consumint la prestació. Tot això sense considerar que l’aturat deixa durant aquell període de temps (màxim 6 mesos) de buscar treball, que és el seu principal interès, per dedicar-se a la seva feina a temps complert.

Aquesta és una pràctica amb tradició a Astúries, Catalunya o Andalusia, però que va saltar especialment a les notícies per una ordre de la Conselleria competent de la Comunitat de Madrid, amb la qual es va voler potenciar el seu ús.

Les postures dels partits polítics han estat les mateixes que de costum: IU parla de mà d’obra quasi esclava a baix preu i el PSOE d’economia submergida, mentre que el PP recorda que la mesura es va aprovar durant el govern de Felipe González (any 1982). I els sindicats han parlat fins i tot d’inconstitucionalitat.

Però que diu la jurisprudència? El Tribunal Suprem aparta completament de la definició de relació laboral aquest contracte, impossibilitant per exemple que el final d’aquesta sigui considerat acomiadament (STS de 26 de març de 2013), doncs queda clara l’adscripció temporal i la impossibilitat d’una vinculació indefinida Administració – desocupat (STS de 15 de juliol de 1988). Tot i així, aquesta anterior sentència també adverteix de la no adequació a la Constitució (articles 14 i 103 CE) de la transformació en fixes d’aquests treballadors, al eludir les proves reglamentàries i causar perjudicis als aspirants a aquestes.

A més, altres sentències adverteixen de la possibilitat de què la contractació administrativa es realitzi a l’empara d’una llei però amb flagrant desviació d’aquesta, en el cas de què el treball efectivament prestat consisteixi en serveis genèrics sense substantivitat pròpia. En el cas de la sentència dictada pel Tribunal Superior de Justícia de les Illes Canàries al 29 de novembre de 2010, es descriu l’obra a realitzar d’una manera determinada, però les funcions que després es realitzen res tenen a veure, suposant un reconeixement palmari de què l’aturat era destinat a portar a terme les tasques administratives ordinàries de l’Organisme en qüestió.

La sentència, que dóna la raó al treballador i considera existent una relació laboral, és molt crítica amb l’Administració, a la qual acusa d’aconseguir “mà d’obra barata” a costa de produir danys al treballador, que perd dies de cotització; a altres parats, per privar-los d’accedir al lloc de treball; a la Seguretat Social, que perd diners; i a la ciutadania.

Aquesta polèmica, a la qual s’uneix el fet que la Comunitat de Madrid pagui als Ajuntaments per aquests contractes (per aquest motiu sorgeixen els qualificatius d’alguns sindicats d’esclavitud subvencionada), continuarà sobre la taula com a mínim fins que aquesta crisi i el drama de l’atur continuï ofegant a la població sencera.

Font: eldiario.es
Font: eldiario.es

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.