El Tribunal Suprem, a través de la sentència 793/2013 de la Sala del Penal, ha revocat, a data de 28 d’octubre, la sentència absolutòria que al seu dia va dictar la Secció Sisena de l’Audiència Provincial de Barcelona en relació al cas Morín, doctor al qual se l’imputava, juntament amb altres 10 imputats, l’autoria d’un centenar de delictes d’avortament il·legal, falsedat documental, associació il·lícita i intrusisme professional.
Contra tal resolució les acusacions populars, – formades per E-Cristians, Alternativa Espanyola i el Centre d’Estudis Jurídics Tomàs Moro- així com el Ministeri Fiscal van interposar recurs de cassació, al qual ara respon el Tribunal Suprem.
En concret, la sentència que ara ens ocupa emesa per l’Alt Tribunal gravita sobre dos punts nuclears, a saber: la pertinença o no d’acceptar en el sí del procés penal una gravació de càmera oculta d’una banda; i la possibilitat d’interessar la lectura de les declaracions en fase sumarial d’un imputat que es nega a respondre les preguntes formulades per les acusacions i el Ministeri Fiscal en el plenari, de l’alta banda.
Pel que respecta a l’acceptació com a prova de les imatges gravades per càmera oculta hem de fer un petit recordatori per a aquells que no han seguit el cas des del principi. En efecte, dos mitjans estrangers, – una televisió danesa i els diaris britànics Daily Telegraph i Sunday Telegraph – van posar de manifest les irregularitats que es cometien a les clíniques regentades pel Dr. Morín, on es practicaven avortaments més enllà dels límits temporals permesos legalment. Tal documental va alertar a la plataforma E-Cristians, que decidí presentar una querella contra els responsables dels esmentats fets a fi de depurar responsabilitats.
Al seu dia l’Audiència Provincial de Barcelona va rebutjar la introducció d’aquestes gravacions al plenari perquè es van obtenir mitjançant el mètode de la “càmera oculta”, que pot entrar en conflicte amb certs drets fonamentals, com per exemple el dret a la intimitat i a la pròpia imatge. Tanmateix, el Tribunal Suprem es fa ressò de la línia jurisprudencial del Tribunal Constitucional que advoca per entendre que no sempre que hi hagi una gravació en càmera oculta comporta la violació dels principis essencials del dret penal, sent necessari fer una ponderació regida pels principis de proporcionalitat, necessitat i racionalitat, que passi per estudiar què ha de prevaldre en el cas: els citats drets a la intimitat i a la pròpia imatge o la investigació del propi cas.
D’altra banda, pel que fa a la possibilitat de llegir les declaracions prestades pels imputats que es van negar a donar resposta a les preguntes formulades per les acusacions i el Ministeri Fiscal en el plenari, l’Alt Tribunal ha considerat que “Es cierto que el imputado que se acoge a su derecho a no declarar y guarda silencio en el plenario, no contradice ninguna de las manifestaciones prestadas en la instrucción. Pero no es éste el caso que hoy nos ocupa. Los acusados rehusaron responder a las preguntas del Fiscal, pero no tuvieron inconveniente en dar respuesta a cuantas cuestiones les fueron suscitadas por sus respectivos Letrados. No estamos, por tanto, en presencia de un silencio que impide cualquier juicio de contraste con lo anteriormente declarado, sino ante una selección estratégica de aquellas preguntas a las que se quiere responder y aquellas otras a las que no. Esta actitud, cuya legitimidad es consecuencia directa del estatuto procesal que nuestro sistema reconoce a todo imputado, no excluye la posibilidad al alcance de la acusación de interesar la lectura de las declaraciones prestadas en fase sumarial, con el fin de que el órgano jurisdiccional al que incumbe la valoración probatoria pueda formarse criterio acerca de la credibilidad que merece la tesis exoneratoria del imputado”.
Per tot l’anterior, a la sentència del Tribunal Suprem es demana que es celebri novament el judici davant d’un nou Tribunal, que haurà de ser integrat per magistrats diferents als que van formar part del primer judici, per evitar contaminacions.
