Presó sota fiança per l’ex director de la CAM

Javier Gómez Bermúdez, el jutge de l’Audiència Nacional ha decretat presó sota fiança de un milió i mig d’euros per l’antic director general de la Caja de Ahorros del Mediterráneo (CAM), Roberto López Abad, el qual està acusat de desviar capital a una societat situada en un paradís fiscal. Cal recordar que l’antic director d’Empreses de CAM, Daniel Gil, també va ser empresonat amb una fiança de 400.000€. Segons el jutge, els dos ex directius es trobaven en una posició important dins de la caixa, i se’ls atribueix una participació directa en el disseny de les actuacions realitzades per tal d’evadir el pagament i lucrar-se mitjançant els paradisos fiscals.

Com exposa el magistrat, la seva decisió ve motivada davant “l’eventual fuga dels presumptes responsables”, ja que aquests “disposen de mitjans econòmics i relacions amb l’exterior que els permetria eludir l’acció de la Justícia situant-se a Curaçao, país amb el qual no existeix cap conveni d’extradició”. A més, també ha ordenat la detenció de dos empresaris alacantins, José Salvador Baldó i Vicente Ferri, però el problema és que aquestes dues persones no se sap a on es troben. A tots se’ls imputen delictes contra la Hisenda Pública, falsedat documental i administració fraudulenta. Els ex directius, juntament amb la resta de detinguts d’aquests darrers dies, i els socis de la firma Valfensal han pogut ocultar a Hisenda, com a mínim, quaranta-tres milions de dòlars; la major part d’aquesta quantitat provinent d’operacions d’adquisició i explotació de complexes turístics al Carib.  Així doncs, l’operació coneguda com a “Mar nostre”, ja porta nou detinguts i onze imputats; com hem comentat anteriorment, no es computen els dos socis que es troben deslocalitzats.

L’estructura fiscal va ser creada amb l’assessorament fiscal d’un empleat del despatx Garrigues, Jaume Escrivá, que també ha estat detingut, tot i que ja ha quedat en llibertat. Tant López Abad, com Daniel Gil van utilitzar informes d’aquest advocat “per justificar davant dels òrgans de control de la CAM la legalitat de l’estructura societària en la que s’articulava el grup Valfensal”. El que es buscava era utilitzar l’entitat bancària com a mitjà per poder obtenir finançament i transferir a posterior el capital a societats situades en l’estranger. Tota aquesta actuació tenia el consentiment dels ex directius. Als beneficis acumulats pel grup hoteler s’han de sumar set milions de dòlars per la despesa d’amortització; per tant, ens trobaríem davant d’un delicte d’una importància quantitativa. Així doncs, la societat Valfensal S.L participava en un setanta per cent i un trenta per cent estava en mans d’una filial immobiliària de la CAM, la qual va acceptar fer aquesta inversió sota l’autorització de Gil i López Abad. A més a més, l’any 2004, aquesta societat va començar a operar a través d’una societat pantalla, Jacksonport Corporation NV, amb seu social Curaçao, a les antigues Antilles Holandeses, paradís fiscal a cinquanta quilòmetres al nord de la costa veneçolana.

Per comprendre el funcionament de tot aquest entramat, és il·lustratiu el diagrama elaborat per CINCO DIAS (Juande Portillo i Alejandro Meraviglia), que s’adjunta a continuació.