La fiscalitat de les SICAV continuarà al tipus impositiu de l’1%

Per Imma Domènech
Sabadell

Fonts del Ministeri d’Hisenda informen que la comissió d’experts que treballa en el nou projecte i que preveu presentar una resolució el proper mes de febrer, està treballant amb la idea de renunciar a incloure a les Societats d’Inversió de Capital Variable (SICAV) en la futura reforma fiscal. Es preveu que aquesta figura d’inversió col·lectiva basada exclusivament en  l’adquisició, tinença, gaudi, administració en general i alienació de valors mobiliaris i altres actius financers, segueixi tributant al tipus mínim del 1% en l’Impost de Societats. Aquest anunci sens dubte ha reactivat la tornada de capital forani a Espanya, a nivells de 2.008.

Aquestes societats es regeixen: a) pel RD. Legislatiu 1/2010, de 2 de juliol, pel qual s’aprova el text refós de la Llei de Societats de Capital; b) per la Llei 35/2003 de 4 de novembre, reguladora de les Institucions d’Inversió Col·lectiva, modificada per la Llei 31/2011, de 4 de octubre; i c) pel RD. 1082/2012, de 13 de juliol, pel qual s’ aprova el Reglament de desenvolupament de la Llei 35/2003[  i que deroga l’anterior RD. 1309/2005 de novembre. Ara es podria produir alguna modificació únicament de control i no de fiscalitat, que permetria a l’Agència Tributària Estatal recuperar el control per decidir si una societat és SICAV o no. Aquesta competència, des del juliol del 2.005, recau únicament a la CNMV, gràcies a una esmena de CIU a la Llei de reforma tributària, amb el suport de PP i PSOE,  sempre que es disposi d’un capital mínim de 2,4 milions d’euros. Així doncs, novament serà la Inspecció Tributària la que decidirà si una societat tributa a l’1% o al 35% general.

Les SICAV atorguen les mateixes avantatges fiscals que els fons d’inversió, ja que tenen règim d’institucions d’inversió col·lectiva i sempre s’ha dit que són la manera de que les grans fortunes tributin menys, pel fet de disposar d’una sèrie d’avantatges com la inversió immediata; la flexibilitat en l’orientació de la inversió; la liquiditat, amb la possibilitat de comprar i vendre accions en qualsevol moment, ja que cotitzen en el MAB (Mercat Alternatiu Borsari) dedicat a empreses en expansió sota el control de la CNMV; poder augmentar o disminuir el seu capital deu vegades l’inicial, el que permet ser utilitzat com instrument per gestionar excedents o necessitats de tresoreria i la possibilitat de pignorar les accions.

La raó fonamental per no augmentar la seva fiscalitat no és altra que, si així fos, aquestes SICAV marxarien a altres països, on fos més fàcil obtenir rendibilitat. Així doncs, optarien per traslladar el seu patrimoni a una societat europea, d’un país amb una fiscalitat menys restrictiva. Realment, el que caldria seria una acció coordinada de tots els Estats per endurir totes les seves normatives, cosa que avui és del tot inviable per la competència entre ells i perquè aquestes societats, són segurament el col·lectiu més poderós del món. De moment aquest és un tema inviable i una possible sortida seria un tipus impositiu intermedi entre l’1% actual i el 30% aplicable a Espanya. Potser així es podria combatre l’idea que els governs protegeixen i beneficien als rics en detriment dels petits estalviadors. A més, cada vegada està més estesa la sensació que una lleugera pujada de la fiscalitat no comportaria la fuga a altres països, per la dificultat d’emportar-se el patrimoni fora.

Finalment cal dir que el volum d’aquestes societats a data 31 de març, segons els registres de la CNMV, se situava entorn de 2.979 SICAV, amb 404.844 partícips, que gestionen un patrimoni de 24.599 milions d’euros. Fins ara s’està parlant d’un augment del 3,6% en relació al trimestre anterior i del 0,1% si la comparació és amb el mateix període de l’any anterior.

Font: lamoncloa.gob
Font: lamoncloa.gob

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.