Després de gairebé 10 anys d’instrucció i 9 mesos de judici oral hi ha sentència pel cas Prestige

Per Anna Jiménez
Barcelona

El 19 de novembre del 2002 es va enfonsar el buc petroler Prestige, que navegava prop del cap de Finisterre amb destí a Gibraltar, causant danys a la costa gallega i rodalies per haver-se abocat fins a 63.000 tones de fuel que van generar 170.700 tones de residus. Es van emprendre accions legals contra tres persones, com a presumptes autors d’un delicte medi ambiental (arts. 325 y 326 apartats b) y e) y 338 del CP) en concurs real amb un delicte de danys en espais naturals protegits (art. 330 del Codi  Penal); danys que s’imputaven en una relació concursal ideal amb el delicte de danys de l’article 266. 2 i 4, en relació amb els articles 263 i 264.4 del Codi Penal.

Ara, l’Audiència Provincial de A Coruña ha dictat sentència en relació al cas, per la qual condemna al capità del vaixell –Apostols Ionnis Mangouras, de 67 anys -a una pena privativa de llibertat de 9 mesos de presó per haver comés un delicte de desobediència greu a l’autoritat, tipificat a l’article 556 del Codi Penal en relació al 550 del mateix cos legal; i absol als altres tres imputats, el primer oficial – Ireneo Maloto-, el Cap de màquines – Nikolaos Argyropoulos- i el Director General de la Marina Mercant Española – José Luis López Sors González-. La resta de tripulació, formada per 24 joves mariners de nacionalitat filipina no va ser ni imputada.

Com es fonamenta l’absolució de tots els imputats en relació al delicte medi ambiental? A la sentència es llegeix textualment que “nadie sabe con exactitud cuál pudo ser la causa de lo ocurrido, ni cuál debería haber sido la respuesta apropiada a la situación de emergencia creada por la grave avería del Prestige, pero nadie puede negar el fallo estructural, ni pudo demostrar en el juicio dónde se produjo exactamente ni por qué razón”.

Es considera provat que el Prestige era una nau apta per a la navegació, que tenia tota la documentació escaient, i que els tripulants no van incórrer en imprudència greu al continuar amb la ruta de navegació donades les circumstàncies del temporal. Per això no se’ls pot responsabilitzar de l’accident finalment ocorregut.

Per què es castiga al capità per un delicte de desobediència greu? Perquè l’autoritat marítima nacional li va ordenar que allunyés el Prestige de la costa gallega per mitjà d’una ordre reiterada, imperativa i clara, de la que en va fer cas omís.

Es tracta d’un pronunciament que han acollit els mitjans de comunicació amb certa perplexitat, doncs el Prestige va a afectar a 2.980 Km del literal costaner des de la desembocadura del riu Miño fins al Canal de la Mancha, 1.137 platges, 450.000 metres quadrats de superfície de rocosa impregnada de “chapapote”, es van endinsar a la plataforma continental 526’3 tones de fuel i van morir entre 115.000 a 230.000 aus marines, estimant-se que l’Estat Espanyol va gastar per pal·liar tals mals uns  368.481.562,688652 euros.

Tanmateix, els tres primers paràgrafs del primer fonament de dret de la sentència són tota una declaració d’intencions, doncs en ells llegim: No debe ser verdad que hasta las cosas ciertas puedan probarse, porque en este procedimiento, después de casi 10 años de instrucción y 9 meses de juicio oral, sólo se han probado aspectos adjetivos de lo ocurrido pero no los sustanciales desde la perspectiva del derecho penal. En concreto, nadie sabe con exactitud cuál haya sido la causa de lo ocurrido, ni cuál debiera haber sido la respuesta apropiada a la situación de emergencia creada por la grave avería del Prestige, dicho sea con independencia de las múltiples y a veces curiosas hipótesis que se han sostenido sobre ambos extremos […] El Tribunal debe insistir en la perspectiva del derecho penal, pues, si es posible y a veces resulta obvio, que se han demostrado negligencias, incurias y modus operandi inaceptables y, si es verdad que se han demostrado infracciones administrativas y reglamentarias explicables pero a veces muy llamativas, de eso no se infiere naturalmente que se haya demostrado la existencia de una responsabilidad penal”.

prestige

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.