Barcelona.
El passat dia 25 d’abril, el Comitè Permanent de l’Assemblea Popular Nacional de la República Popular de Xina va aprovar una Llei de Turisme, que va entrar en vigor el passat 1 d’octubre, i que resulta especialment interessant d’analitzar, no només pel seu impacte jurídic, sinó també pel fet que el sector turístic a Xina és un sector clarament a l’alça, de tal manera que qualsevol nova norma que ho reguli mereix que la prenguem en seriosa consideració. No obstant això, en aquest breu article no pretenc realitzar un estudi profund -des d’un punt de vista jurídic- de la nova llei, sinó que el meu objectiu és destacar les principals novetats que aportarà, i intentar analitzar quins es preveuen que poden ser els efectes pràctics d’aquestes novetats. El text original de la Llei de Turisme (de moment, només en xinès) pot ser consultat en aquest enllaç.
La importància del sector turístic a Xina
Abans d’entrar a analitzar el text de la llei, considero important parlar de la importància del sector turístic a Xina (sense deixar de costat, encara que aquest no sigui l’objecte del meu article, la importància del turisme xinès a Espanya i Llatinoamèrica). El gran filòsof Lao Tse va afirmar en la seva obra Tao Te King que “un viatge de mil milles comença amb un primer pas”; aquest famós aforisme seria sens dubte aplicable de manera directa al tema que estem tractant, encara que en aquest cas no parlem de viatge des d’un punt de vista espiritual, sinó des d’un punt de vista físic.
El sector del turisme a Xina resulta de gran importància. De fet, segons les dades publicades en el periòdic xinès Global Times, efectuats pel National Bureau of Statistics of Xina i per la Xina Tourism Academy, uns 3.000 milions de viatges es van produir dins de Xina (fem referència solament al turisme intern -turistes xinesos que van viatjar dins del seu país; entenent que una mateixa persona pot haver estat comptabilitzada diverses vegades al llarg d’un any, si aquesta persona ha viatjat internament en més d’una ocasió), fet que va suposar un increment gairebé del 13% respecte a les dades de l’any anterior, 2011. Si ens centrem en el turisme exterior -procedent de fora de Xina-, més de 132 milions de turistes van visitar la RP de Xina. Per tant, la importància econòmica del turisme per a Xina és molt gran: els ingressos derivats del turisme van superar els 2’5 trilions de RMB.
El turisme interior mou unes xifres econòmiques realment altes, de tal manera que bona part dels turistes comptabilitzats en les dades que acabo de citar (i bona part dels ingressos derivats, en conseqüència) són exclusivament resultat del turisme intern. Ara bé, no podem deixar de costat la importància del turisme estranger que visita Xina; en 2012, segons les dades que abans he citat, més de 132 milions de turistes van visitar la República Popular de Xina, convertint a Xina al tercer país del món que més turistes rep per darrere de França i Estats Units, i just per davant d’Espanya, segons dades de l’Organització Mundial del Turisme.
Si observem quines són les dades que maneja el sector turístic a Xina, observem com qualsevol nova regulació que afecti al sector pot tenir una gran incidència pràctica. Perquè no podem oblidar que estem tractant un sector que mou xifres milionàries; per aquesta raó considero important analitzar el text de la llei, encara que la veritat és que les conseqüències pràctiques de la llei no les coneixerem fins a un temps després de la seva aplicació, i no es començarà a aplicar fins al proper 1 d’octubre.
D’altra banda, a pesar que aquest no és l’objecte del meu article considero interessant analitzar breument la importància del turisme efectuat per turistes xinesos a l’exterior, observem com 82 milions de turistes xinesos van visitar països estrangers; aquesta xifra augmenta gairebé un 20% any a any.
Aquesta xifra implica que el turisme exterior xinès representa un mercat 1.2 vegades major que el mercat turístic exterior nord-americà, i 3.5 vegades major que el japonès. Aquestes xifres són possibles a causa dels més d’1.400 milions de persones que habiten a Xina i també a causa del ràpid creixement econòmic que experimenta Xina.
I, ja que hem analitzat el turisme xinès a l’exterior, considero que hem de posar l’accent a la importància que el turisme xinès suposa per a mercats turístics com l’espanyol. Precisament els passats dies 19 i 20 d’abril es va celebrar a Barcelona el III Congrés en el Palau de Congressos de la Fira de Barcelona, en el marc del Saló Internacional del Turisme a Catalunya (SITC). La finalitat del congrés era analitzar les claus perquè el sector turístic espanyol conegués els reptes i instruments d’atracció del turisme asiàtic; no obstant això, els ponents van destacar majoritàriament el fet que Espanya, malgrat ser una potència turística a nivell mundial, no ha aconseguit encara esdevenir un de les destinacions turístiques favorites per als habitants de Xina i Índia. El ministre espanyol d’Indústria, Energia i Turisme José Manuel Soria, va afirmar el següent: “Som la quarta referència mundial quant al nombre de visitants, el segon quant a ingressos en turisme i el tercer en turisme de congressos i convencions. Res ens garanteix que puguem mantenir la nostra posició si no ens adaptem a les noves característiques i circumstàncies dels comprats emissors (…) Àsia representa el 22% del turisme mundial, i el turista asiàtic té una despesa superior a la mitjana, i per això és necessari aplicar una promoció específica per a aquest tipus de clients”.
Ara que ja hem vist les xifres que maneja el turisme a Xina, anem a analitzar el text de la Llei de Turisme.
La Llei de Turisme de Xina.
Una vegada que ja hem vist breument quin és la importància del sector turístic a Xina (i també del turisme xinès a Espanya i Llatinoamèrica), procedirem a analitzar el text pròpiament dit de la llei. Vaga dir que aquesta és la primera llei que s’aprova a Xina relativa a la regulació de l’activitat del sector turístic, de tal manera que els seus futurs efectes pràctics són encara impredictibles; malgrat això, l’anàlisi del text de la llei sí ens va a proporcionar algunes pistes clares de quins són les prioritats del nou govern.
La finalitat de la llei és, segons se’ns indica al Capítol I, “la protecció dels drets i interessos dels turistes i operadors turístics legítims; la regulació de l’ordre al mercat turístic; la protecció i el foment de l’ús racional dels recursos turístics i la promoció del desenvolupament sa i sostingut de la indústria turística”. Per tant, observem quins són els subjectes la protecció dels quals persegueix aquesta llei: els turistes i els operadors turístics legítims. Aquest esment a la legitimitat dels operadors turístics resulta especialment important, ja que, com es dedueix del text de la llei, una de les seves principals finalitats és acabar amb els operadors turístics que operen sense autorització, i que en moltes ocasions apliquen tarifes desproporcionades, i per tant danyen la imatge del sector turístic del país.
A pesar que els turistes són el subjecte protegit per la llei, això no implica que la llei no els imposi obligacions. Així, per exemple, l’article 13 indica clarament que “els turistes, en el marc de les activitats turístiques, han de respectar l’ordre social i la moral pública, els costums locals, les tradicions culturals i les creences religioses (…), protegir el medi ambient i mantenir un comportament civilitzat”.
Si bé l’estudi de la llei podria ocupar-me un article d’una important extensió, considero que una anàlisi tan detallada de la llei podria ser contraproduent per al lector no jurista, perquè implicaria abundar en nombrosos aspectes d’escàs interès per a un no jurista i comportaria la pèrdua de la finalitat principal d’aquest article, que és informar dels principals canvis que introdueix la nova llei d’una manera clara i concisa. Per tant, en lloc d’analitzar un a un els 112 articles que componen la llei, em vaig a centrar a destacar aquells aspectes més importants i que considero que són més interessants per al lector. De totes maneres, tot aquell que tingui interès a saber més sobre aquesta llei hauria d’accedir al seu text original, l’enllaç del qual he indicat a l’inici de l’article -encara que de moment només es troba disponible en xinès, des del portal jurídic Xina Law Info m’han indicat que en un parell de setmanes es trobarà també traduïda a l’anglès-.
Aquestes són les principals novetats i finalitats que introdueix la recentment aprovada Llei de Turisme:
(i) Evitar l’augment incontrolat dels preus de les entrades a llocs d’interès turístic. A manera d’exemple, hem de citar el cas de la ciutat històrica de Fenghuang, a la província de Hunan, l’entrada de la qual era gratuïta pocs anys enrere però actualment té un cost d’uns 148 RMB, uns 18 euros aproximadament.
S’estableix que aquells emplaçaments d’interès turístic el desenvolupament del qual es va produir sobre la base de recursos públics podran controlar la pujada del preu de les entrades i, en cas que es produeixi un augment en el seu preu, se citarà als responsables a una audiència pública perquè demostrin que l’augment del preu era realment necessari.
Per tant, la llei busca aconseguir un equilibri entre els interessos de les diverses parts implicades. No obstant això, algunes veus han expressat la seva inquietud pel fet que, en haver-se establert una vacatio legis tan llarga -recordem que la llei entrarà en vigor el proper 1 d’octubre-, molts operadors turístics augmentaran els preus en els propers mesos de forma desordenada.
(ii) Frenar la proliferació d’ofertes de viatges per sota del preu de mercat, que són aquells serveis turístics que són venuts per part dels operadors turístics a un cost molt per sota del preu de mercat, i que sempre s’acaben convertint en un parany per al turista; així, l’operador turístic ofereix el servei a un preu molt baix amb la finalitat d’atreure al turista qui posteriorment es veurà obligat a abonar nombroses i quantioses propines durant la durada del viatge.
La llei preveu que aquells guies turístics o operadors la llicència dels quals hagi estat revocada per realitzar les pràctiques que acabo de descriure, seran inhabilitats durant tres anys.
(iii) Evitar la sobreocupació dels llocs d’interès turístic. S’estipula que, si les autoritats preveuen que un determinat monument pot arribar a aconseguir el màxim aforament possible, aquestes autoritats han d’indicar-li-ho als turistes, per evitar precisament que es produeixin aglomeracions. Aquestes situacions es donaran sobretot en períodes de vacances.
Podran suspendre’s per un període de sis mesos les activitats d’aquelles instal·lacions que no informin degudament als turistes, o ben aquelles que segueixin donant entrada a turistes àdhuc havent-se superat el màxim aforament permès.
(iv) Promoure un comportament “civilitzat” per part dels turistes. Aquesta obligació, no obstant això, va dirigida a dos subjectes: als propis turistes, d’una banda, als quals se’ls insta a comportar-se de forma respectuosa, i als guies turístics d’altra banda, als quals s’emplaça a explicar als turistes quins són les normes de comportament en aquest emplaçament determinat.
(v) Vetllar per la bona fe contractual per part dels operadors turístics, és a dir, vetllar per que els operadors turístics incloguin en els seus contractes una llista clara dels itineraris dels viatges, així com de la seva durada, condicions de transport, inclusió o no dels menjars i de l’allotjament, etc. El legislador pretén aconseguir que els contractes redactats pels operadors i posteriorment signats pels turistes siguin el més clar possibles, de cara a evitar posteriors abusos basats en l’ambigüitat del contracte.
Aquestes són, a grans trets, les principals novetats introduïdes per la Llei de Turisme.
Possible afectació de la nova Llei de Turisme al sector turístic a Xina i a les relacions turístiques entre Xina i Espanya.
En haver-se aprovat la Llei de Turisme el passat 25 d’abril, i en preveure una vacatio legis de més de 5 mesos (va entrar en vigor el proper 1 d’octubre), encara resulta impossible preveure amb exactitud quines van a ser les conseqüències econòmiques de la nova llei. Segons el meu parer, la llei en tot moment busca aconseguir un equilibri entre les diverses parts implicades i, a pesar que busca protegir als turistes, en cap moment imposa càrregues oneroses als operadors turístics, per la qual cosa no preveig que tingui un impacte negatiu, al contrari.
Conclusions.
La nova Llei de Turisme de Xina és la primera llei d’aquestes característiques que s’aprova a Xina de tal manera que els seus futurs efectes pràctics són encara impredictibles; malgrat això, de l’anàlisi del text de la llei hem obtingut algunes pistes clares de quins són les prioritats del nou govern: incidir en la importància del turisme, però millorant la qualitat d’aquest, especialment des de la perspectiva del turista, al que la llei protegeix (imposant-li, això sí, algunes obligacions, la majoria d’elles relatives a l’educació i al bon comportament).
Aquesta nova regulació sembla mostrar la voluntat de voler augmentar la qualitat; considero que la llei busca obtenir una millora qualitativa més que quantitativa.
