La tempesta política sembla acabar de començar a Espanya. La renovació del Consell General del Poder Judicial és un maldecap que porta anys minant les relacions entre els grans partits de la vida política espanyola. Encara que els últims dies han servit per arribar a un acord, les aigües no són pas tranquil·les.
La polèmica és provocada per l’especial parcialitat d’alguns dels membres escollits, la qual cosa és aprofitada pels detractors d’aquest sistema d’elecció (en principi per Congrés i Senat en la seva majoria però en la teoria en un pur pacte partidista) per criticar-lo.
El primer nom és Francisco Gerardo Martínez Tristán, el nom que pitjor ha arribat a certs sectors de l’esquerra política: encara que és el futur membre jutge del Consell més votat a l’elecció del dimarts (303 vots), Tomás Gómez va tatxar que el PSOE acceptés el seu nomenament d’inacceptable i va amenaçar amb deixar l’escó de senador que ocupa. El motiu? Que el propi PSM va recusar a aquest jutge per parcial al conèixer aquest del recurs contra la privatització de la sanitat madrilenya. I per què ha acceptat el PSOE aquest nomenament? Per una regla que tant aquest partit com el PP es van imposar un cop recobrades les converses: que cap dels dos vetés un candidat de l’altre.
El pacte no ha estat per complet cosa dels dos grans, sinó que tant IU, CiU i PNV han acceptat pactar els 4 juristes de reconegut prestigi, pacte pel qual aquests 3 partits podran tenir a un proposat al Consell. Per la seva part, Unión, Progreso y Democracia ha considerat aquest pacte d’indecent, i ha anunciat la voluntat de recórrer l’acord al TC, mitjançant empara contra la votació parlamentària i demanant una impugnació a la Defensora del Poble.
Poc recorregut semblen tenir aquestes intencions, però només el temps ens dirà si aquesta elecció del CGPJ per quotes suporta les mínimes exigències de la separació de poders o si el pes d’UPyD acaba modificant aquest sistema.
