El Cas del Raval. Llums darrera la imputació

Per Guillem Martínez.
Barcelona.

 

La nit del 5 d’octubre van tenir lloc al Raval els fets que van provocar la mort de l’empresari Juan Andrés Benítez. S’ha escrit recorrentment sobre les possibles causes de la defunció, però l’aparició d’un vídeo va fer un tomb terrible a la instrucció que s’estava duent a terme mitjançant les diligències prèvies 2846/2013 al Jutjat d’Instrucció n º 20 de Barcelona per la jutge titular Eva Moltó.

L’aparició de l’esmentat vídeo juntament amb l’informe mèdic provinent de l’Hospital Clínic de Barcelona que feia referència a la mort de Benítez, van portar com a conseqüència l’auto d’imputació a què he tingut accés, en el qual s’imputa a vuit Mossos d’Esquadra (als que després s’afegiria un més, el Mosso que va netejar la sang del sòl) “per la presumpta comissió d’un delicte contra la vida i/o contra la integritat física, un delicte contra la identitat moral, així com pels il·lícits d’obstrucció a la justícia i de coaccions“.

És en aquest punt on convé recordar que la figura de la imputació en el nostre dret confereix una situació processal en la qual es tenen, per part del jutge instructor, uns indicis racionals de criminalitat respecte a uns fets presumptament delictius. A l’imputat l’assisteixen totes les garanties processals que reconeix la Constitució (a l’assistència lletrada, a la presumpció d’innocència, a un procés sense dilacions indegudes, etc. ) I no serà culpable fins quan en una sentència ferma es disposi així (convé citar l’importantíssim Auto del Tribunal Suprem de 19 de juliol de 1997 al fi de consultar els requisits de la condició d’imputat).

Fetes aquestes consideracions jurídic-processals convé fer un anàlisi de les causes que porten a la instructora Eva Moltó a imputar als Mossos d’ Esquadra pels delictes que he exposat.

En primer lloc cal separar dos moments en el cas que ens ocupa. Un primer moment en el qual el Sr. Benítez manté una discussió i una baralla amb el Sr. El Yazid Aseyakhe després d’haver agredit aquell a l’esposa d’aquest últim. I un segon moment en que participen els Mossos d’ Esquadra després d’arribar al lloc dels fets de la baralla i la posterior reducció del Sr Benítez. Per resoldre el primer moment la jutge disposa el sobreseïment lliure del Sr. El Yazid després de la declaració dels testimonis que declararen que el Sr. Benítez va agredir la dona del Sr.Yazid i és per això que encaixa l’acció del mateix en la eximent de la legítima defensa recollida en l’article 20 del Codi Penal (en endavant CP ) .

És molt important destacar que de les declaracions es desprèn que el Sr Benítez tan sols tenia sang al nas i molt poca en un dit, cosa que únicament va contradir un dels testimonis. I aquest punt és rellevant atès que en un primer moment els mossos van mantenir la versió que aquesta baralla havia revestit una gravetat física que no es va donar en la realitat.

Per referir-se al segon moment, el de la reducció del Sr. Benítez, la jutge fa una declaració bastant contundent en el seu auto d’imputació . Disposa que “els agents no es van limitar a efectuar maniobres de reducció del Sr Juan Andrés Benítez Álvarez per procedir a la seva posterior detenció“. Per justificar i motivar aquesta lapidària frase la jutge instructora es recolza en el vídeo gravat per diversos testimonis presencials en el qual s’observa com una sèrie d’agents es troben sobre el Sr Benítez donant-li puntades de peu i cops de puny portant com a conseqüència els crits del mateix que van anar decreixent fins a acabar-se, “prosseguint les agressions un cop van cessar els crits“. A més, la instructora aclareix que aquestes imatges i sons van ser corroborades pels testimonis presencials en declaracions al jutjat “sense cap indici d’animadversió contra els Agents actuants ” i destaca que aquestes declaracions van ser “serenes, versemblants i rotundes ” i descriure les agressions de què va ser víctima el Sr Benítez i que es podrà aclarir si van ser el nexe causal de la seva mort . Els testimonis presencials que van declarar van ser 11.

Cal destacar que la investigació dels fets, “com no podia ser d’una altra manera“, es va encarregar a un cos diferent al dels Mossos (el Cos Nacional de Policia) donada la imparcialitat i objectivitat a la qual han de quedar subjectes els agents actuants. És una pràctica habitual -i imprescindible- si es volen unes diligències de qualitat no influïdes per corporativismes ni potencials encobriments, tal com ens demostra l’experiència.

La jutge prossegueix dient que “no podem obviar les conclusions emeses pels metges forenses, plasmades en l’informe provisional de l’autòpsia” . En el mateix es qualifica la mort del Sr Benítez com violenta ” d’etiologia mèdic legal homicida ” , és a dir mort causada per una altra persona , i estableix com a causes de la mort una ” encefalopatia anòxica (immediata)” que va portar com a conseqüència l’ “aturada cardíaca” , i prossegueix afirmant que la mort es va produir “per múltiples traumatismes sobre la regió crani facial” . Segons fonts científiques aquests traumatismes van ser la causa de l’encefalopatia anòxica, és a dir, una falta d’oxigen al cervell, una hemorràgia cerebral, que al seu torn va portar com a conseqüència l’aturada cardíaca que va provocar la mort del Sr Benítez.

És després d’aquest última anàlisi forense que la instructora imputa als vuit Mossos d’Esquadra “per un presumpte delicte contra la vida i/o contra la integritat física, un delicte contra la integritat moral, així com il·lícits d’obstrucció a la justícia i de coaccions” .

Per acabar de justificar, fonamentar i motivar amb suficient base fàctica les dues últimes figures delictives (obstrucció a la justícia i coaccions) la jutge es recolza en la declaració d’una testimoni que va mantenir que una Agent dels Mossos va ordenar la destrucció de les imatges recollides per part d’una altra testimoni, fet que podria ser constitutiu d’un delicte de coaccions (art. 172 CP) donat que va obligar a fer alguna cosa que pot, per la seva pròpia voluntat, no voler fer i d’obstrucció a la justícia (art. 463 CP) per destruír proves que poden ser rellevants en la investigació dels fets. La jutge també argumenta que un Agent va fer desaparèixer la taca de sang, és a dir, una prova del presumpte delicte, abocant aigua sobre ella .

El cas té una especial gravetat en posar en dubte l’actuació dels garants de la seguretat ciutadana en el cas que ens ocupa. A més l’informe toxicològic encarregat per la jutge nega que el Sr. Benítez estigués sota els efectes de l’alcohol i afirma que l’aparició de substàncies estupefaents en el seu cos era ínfima, extrems que contradiuen la primera versió dels Mossos, que van afirmar que anava “superdrogat“. Per això s’haurà de deixar treballar a la justícia perquè intenti aclarir els fets que van succeir aquest 5 d’octubre al Raval i que van portar com a conseqüència la mort de l’esmentat empresari. Recordem que imputació no és culpabilitat però sí que és una situació processal per haver apreciat la jutge que les accions -o omissions- dels Mossos poden revestir indicis racionals de criminalitat.

Convé recordar que els vuit Mossos (i l’últim imputat) han estat apartats del cos com a conseqüència d’aquesta imputació.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.