El passat 29 de novembre el Consell de Ministres va aprovar l’avantprojecte de Llei orgànica de Protecció de la Seguretat Ciutadana. Aquesta llei pretén derogar la comunment coneguda com a ‘Llei Corcuera’ promulgada en 1992, la qual, de la mateixa manera que passa amb aquesta, no va estar exempta de polèmica, i que va provocar la dimissió del llavors Ministre de l’Interior del govern socialista, José Luis Corcuera. No hem d’oblidar que en l’últim debat del tràmit parlamentari de la Llei Corcuera, Federico Trillo, llavors diputat i portaveu de justícia del Partit Popular, va pronunciar les següents paraules: “no és limitant les llibertats ciutadanes com aconseguirem majors cotes de seguretat ciutadana”. Sembla que a l’actual govern se li han oblidat aquestes paraules ara que és l’encarregat de legislar, propulsant fins i tot una llei més dura que la que llavors criticaven.
La reforma del Codi Penal impulsada pel govern que s’està tramitant al Congrés dels Diputats suprimeix les faltes. Aquesta llei el que pretén és la supressió del buit legal deixat per la supressió de les faltes, amb la qual cosa, moltes conductes que eren considerades com a tals, amb aquesta llei passen a ser sancions administratives, donant-lis d’aquesta manera un càstig econòmic molt major. Al cap i a la fi, el que està fent el Govern és atribuir-se un paper que abans corresponia als tribunals de justícia, els quals no eren tan contundents com a ells els agradaria, afirma el portaveu de Jutges per a la Democràcia, doncs en els últims mesos els tribunals han donat la raó de forma sistemàtica als ciutadans pel que fa als escraches, per posar un exemple. Això té unes conseqüències molt importants, i es que el ciutadà es veu privat de les garanties que li atorga un judici. Els ciutadans seran sancionats per l’Administració seguint el procediment administratiu, per tant, en lloc de ser l’Estat el que provi la culpabilitat del ciutadà, passarà a ser el ciutadà el que haurà de provar la seva innocència. L’autoritat administrativa passarà a ser jutge i part en el mateix procés, privant-se així al ciutadà de la decisió imparcial d’un jutge. El ciutadà, per descomptat, podrà recórrer davant els tribunals de l’ordre contenciós-administratiu, sense oblidar les taxes judicials, moltes vegades dissuasòries, que haurà d’abonar per fer-ho, imposades per la Llei 10/2012. Les taxes judicials es componen d’una quota fixa i d’una quota variable, la qual varia en funció de la quantia del procediment. Amb la qual cosa, amb l’elevada quantia de les sancions que imposa la Llei de Seguretat Ciutadana, les taxes judicials poden ser en molts casos, com ja hem dit, dissuasòries, podent oscil·lar entre els 360€ i els gairebé 3.000€, sense incloure les despeses d’advocat i procurador, mentre que en l’ordre penal no existeixen taxes judicials.
El Comissari de drets humans del Consell d’Europa, Nils Muižnieks, va manifestar la seva preocupació per l’impacte que aquesta llei podria tenir en els drets fonamentals dels espanyols, arribant a qualificar-la com a desproporcionada. Amnistia Internacional es suma a la preocupació de Muižnieks. Li preocupa que aquesta llei ampliï encara més els poders discrecionals de la policia. D’altra banda, algunes associacions de jutges i fiscals, i fins i tot de policies, entre elles Jutges per a la Democràcia i Fòrum judicial Independent, qualifiquen d’innecessària a la Llei de Seguretat Ciutadana. Les lleis innecessàries són aquelles que no resolen cap problemàtica real. El Ministre de l’Interior, Jorge Fernández Díaz, va manifestar que el que es pretenia amb aquesta llei era la protecció de la ciutadania i de les Forces i Cossos de Seguretat, no obstant això, segons xifres del propi Ministeri d’Interior, Espanya ostenta un dels índexs de criminalitat més baixos de la Unió Europea. A més, segons el baròmetre presentat pel Centre de Recerques Sociològiques (CIS) per al mes de novembre d’aquest any, tan sol un 1’7% de la població pensa que la inseguretat es troba entre els tres principals problemes que hi ha actualment a Espanya. En quant a les Forces i Cossos de Seguretat, el secretari de comunicació del Sindicat Unificat de Policia (SUP), nega que aquesta llei vagi a protegir a la policia, sinó als polítics. Un exemple d’això és la sanció amb multes que van des dels 100 fins als 1.000 € de les faltes de respecte i de la consideració deguda a l’autoritat que s’efectuïn a través de qualsevol mitjà de difusió, limitant així el dret d’expressió reconegut a l’article 20 de la Constitució.
Un dels punts calents de la llei, és el precepte que sanciona com a greu, amb multes que van des dels 1.001€ fins als 30.000€, les reunions enfront de les seus del Congrés dels diputats, el Senat i les Assemblees Legislatives de les Comunitats Autònomes, encara que no estiguessin reunits, que produeixin una pertorbació de la seguretat ciutadana. Aquest article podria tenir problemes de col·lisió amb l’establert en la Constitució Espanyola, la qual estableix que “l’autoritat només podrà prohibir les reunions en llocs de trànsit públic i manifestacions quan existeixin raons fundades de pertorbació de l’ordre públic, amb perill per a persones o béns”, ja que el que fa la llei és blindar un lloc de trànsit públic de forma general abans de rebre la proposta concreta de reunió o manifestació i estudiar-la de forma individualitzada. De les més de catorze mil manifestacions o concentracions que es van celebrar en el 2012, tan sols va caldre intervenir en un centenar d’elles per produir-se actes violents, la qual cosa demostra que aquesta sanció és totalment innecessària.
Una altra de les sancions controvertides és la sanció greu amb multes entre els 1.001€ i els 30.000€ a les “ofenses o ultratges a Espanya, a les CCAA i Entitats Locals o a les seves institucions, símbols, himnes o emblemes quan no siguin constitutius de delicte”. És curiós que la sanció administrativa en ocasions pugui ser superior a la sanció penal. Realment és necessària aquesta sanció quan ja existeix un delicte que ho tipifica? El ministre va haver de ser demanat sobre el que seria considerat una ofensa, la qual cosa deixa patent l’ús de conceptes jurídics indeterminats que no fan sinó augmentar la discrecionalitat de l’Administració i la inseguretat ciutadana quan el que hauria de proporcionar la llei és seguretat al ciutadà. L’Executiu haurà d’anar amb compte per no contradir la jurisprudència (vinculant) del Tribunal Europeu de Drets Humans que estableix que “la llibertat d’expressió és un dels fonaments essencials de la societat, amb la qual cosa són vàlides les informacions o idees que xoquin, inquietin u ofenguin a l’Estat”.
Una altra de les sancions greus que pot provocar més problemes és la següent “Les manifestacions públiques, escrites o verbals, efectuades a través de qualsevol mitjà de difusió, així com l’ús de banderes, símbols o emblemes amb la finalitat d’incitar a comportaments d’alteració de la seguretat ciutadana, violents, delictius o que incitin, promoguin, enalteixin o justifiquin l’odi, el terrorisme, la xenofòbia, el racisme, la violència contra la dona, o qualsevol forma de discriminació, sempre que no siguin constitutives de delicte.” Aquest delicte pot abastar tantes situacions que seria impossible descriure-les totes, i la casuística és tan variada que podria afectar a gairebé qualsevol exercici del dret d’expressió. El més greu és que l’apreciació de si una acció cau dins de l’àmbit d’aplicació d’aquest precepte correspondrà a les Forces i Membres de Seguretat, amb la qual cosa, el Ministeri de l’Interior ha confirmat que per exemple, no bastarà amb exhibir simbologia franquista, sinó que les Forces i Cossos de Seguretat de l’Estat hauran d’entendre que això incita a la violència o justifica odi, quedant impune en el cas contrari. Com podem observar, aquest article atorga una enorme discrecionalitat a l’autoritat competent sobre el que pot sancionar amb una multa elevadíssima.
Al costat contrari trobem la “realització o incitació a la realització d’actes que atemptin contra la llibertat i la indemnitat sexual (…) quan no constitueixi delicte”, que únicament es considera com a infracció lleu, amb multes entre 100€ i 1.000€.
En un Estat Social i Democràtic de Dret no poden sancionar-se els “delictes d’opinió” de forma tan greu quan el que proclama la llei que els coarta és que pretén protegir i garantir els drets i llibertats dels ciutadans.
