El sistema d’accés a la carrera judicial a Espanya és un rara avis si ho comparem amb el de la resta d’Estats del globus terraqüi. Però més rara avis és la situació jurídica de la qual gaudeixen els Magistrats Suplents i els Jutges Substituts, àdhuc suposant gairebé un 25% dels cossos que componen el Poder Judicial.
Sota la ignorància de la societat i de gran part del sector jurídic, durant els últims anys, aquest col·lectiu de Magistrats Suplents i Jutges Substituts ha lluitat sense descans en seu judicial per esborrar les grans diferències que existeixen entre el reconeixement donat als seus homònims titulars i el donat a ells. I és que aquestes diferències són tan abismals que, en primer lloc, no són ni reconeguts per llei com a professionals de la carrera judicial, tot i que conformen gairebé la quarta part dels cossos que exerceixen la funció jurisdiccional.
El primer gènesi d’aquesta situació es troba en seu de Llei Orgànica, precisament, en la mateixa Llei Orgànica 6/1985, d’1 de juliol, del Poder Judicial, en el seu article 298.1, que estableix que “Las funciones jurisdiccionales en los juzgados y tribunales de todo orden regulados en esta ley se ejercerán únicamente por jueces y magistrados profesionales, que forman la Carrera Judicial”, i en el seu article 298.2 que “También ejercen funciones jurisdiccionales sin pertenecer a la Carrera Judicial, con sujeción al régimen establecido en esta ley, sin carácter de profesionalidad y con inamovilidad temporal, los magistrados suplentes, los que sirven plazas de jueces como sustitutos, los jueces de paz y sus sustitutos”. En un primer moment, es pot arribar a pensar en l’absurditat de la possibilitat que existeixi una problemàtica inherent donades les diferències entre les dues parts del binomi titular-substitut. Absurd seria pensar en tal absurditat. No obstant això, tal és l’afectació, que en el plànol legislatiu afecta, entre d’altres, al dret d’associació professional, reconeixent-lo únicament, als Jutges i Magistrats titulars, en virtut de l’article 127.1 de la Constitució Espanyola; al sistema retributiu d’aquests cossos del Poder Judicial; i a la mateixa constitucionalitat d’aquestes figures la qual va ser fins i tot qüestionada en la Instrucció 1/2003, del Ple del Consell General del Poder Judicial, sobre règim de substitucions, Magistrats Suplents i Jutges Substituts.
- En defensa de la professionalitat i el dret a associació professional.
Una de les primeres batalles que van lliurar els Magistrats Suplents i els Jutges Substituts va ser en defensa de la professionalitat de la seva activitat. Per al Consell General del Poder Judicial, en virtut d’allò establert en l’article 127.1 de la Constitució Espanyola, únicament, es reconeixia el Dret d’Associació Professional als Magistrats i Jutges titulars, negant així la inscripció de l’Associació de Jutges Substituts i Magistrats Suplents (AJSYMS) en el Registre d’Associacions Professionals de Jutges i Magistrats del Consell General del Poder Judicial. No obstant això, en seu de la Secció Setena de la Sala Tercera del Tribunal Suprem, en Sentència de 7 de Març del 2003, de conformitat amb el què es disposa en l’article 127.1 CE i en l’article 401 LOPJ, va reconèixer el caràcter professional de l’activitat duta a terme per Jutges Substituts i Magistrats Suplents, alhora que declarava el dret de l’Associació de Jutges Substituts i Magistrats Suplents (AJSYMS) “a ser inscrita en el Registre d’Associacions Professionals de Jutges i Magistrats”.
No obstant això, poc abans d’acabar l’any, la Llei Orgànica 19/2003, de 23 de desembre, de modificació de la Llei Orgànica 6/1985, d’1 de juliol, del Poder Judicial, va modificar l’article 401 de la Llei Orgànica del Poder Judicial.
Artículo 401 LOPJ (Redacción vigente hasta el 29 de Mayo de 2003)
“De acuerdo con lo establecido en el artículo 127 de la Constitución, se reconoce el derecho de libre asociación profesional de Jueces y Magistrados, que se ejercerá de acuerdo con las reglas siguientes (…)”
Artículo 401 LOPJ (Modificado por la Ley Orgánica 19/2003, de 23 de diciembre, de modificación de la Ley Orgánica 6/1985, de 1 de julio, del Poder Judicial)
“De acuerdo con lo establecido en el artículo 127 de la Constitución, se reconoce el derecho de libre asociación profesional de jueces y magistrados integrantes de la Carrera Judicial, que se ejercerá de acuerdo con las reglas siguientes (…)”
Aquesta nova redacció de l’article 401 de la LOPJ, va donar lloc al fet que la mateixa Secció Setena de la Sala Tercera del Tribunal Suprem, en sentència dictada el 12 de Maig de 2008 modifiqués el seu criteri, negant el dret a l’Associació de Jutges Substituts i Magistrats Suplents (AJSYMS) a continuar inscrita en el Registre d’Associacions Professionals de Jutges i Magistrats del Consell General del Poder Judicial.
Finalment, enfront del recurs d’empara presentat davant la Secció Primera de la Sala Primera del Tribunal Constitucional, aquest, mitjançant Providència de 18 de febrer de 2009, va acordar inadmetre el recurs, sobre la base de la falta de justificació de l’especial transcendència constitucional del recurs.
- Sobre el sistema retributiu
Si parlem de deures, hem d’establir que tant els suplents com els substituts, a tenor del què es disposa en els articles 201.3 LOPJ i 101 RCJ, estan sotmesos al mateix règim d’incompatibilitats i prohibicions establert per als jutges i magistrats titulars, recollits en els articles 389 a 397 LOPJ; per la qual cosa, en atenció a l’article 389.5 LOPJ, els jutges substituts i els magistrats suplents poden dedicar-se únicament a “la docència o recerca jurídica, així com la producció i creació literària, artística, científica i tècnica i les publicacions derivades d’aquella” com a activitats retribuïdes al marge de l’exercici de la funció jurisdiccional.
No obstant això, en qüestió de drets, l’article 5 del Reial decret 431/2004, de 12 de març, pel qual es regulen les retribucions previstes en la Disposició Transitòria Tercera de la Llei 15/2003, de 26 de maig, reguladora del règim retributiu de les Carreres Judicial i Fiscal, no contempla la retribució dels dies que jutges substituts i magistrats suplents dediquen a estudiar els assumptes i a redactar les resolucions, tampoc del temps que empren en la deliberació dels recursos en els tribunals que es perllonguin més enllà dels dies inicialment assenyalats. Per si no fos poc, tampoc es contempla la retribució en atenció a l’antiguitat, ni de les despeses per raó de servei. I finalment, tampoc es preveu la retribució de la seva disponibilitat permanent, que pràcticament té caràcter exclusiu si atenem al què es disposa en l’article 389.5 LOPJ.
¿Sembla coherent aquest diferent reconeixement de drets i deures entre Jutges Substituts i Magistrats Suplents i els seus homònims titulars?
És evident que no, i per això, Magistrats Suplents i Jutges Substituts continuaran anant a la guerra dels tribunals per la defensa dels seus drets. El nostre Estat té a gairebé un 25% del Poder Judicial exercint aquestes funcions jurisdiccionals tan professionalment com els seus homònims titulars, però sense ser reconeguts com a tals després d’haver-hi lluitat amb la suor dels seus recursos en els tribunals.
En els següents capítols d’aquesta sèrie d’articles anirem desgranant quina és la veritable situació dels nostres Magistrats Suplents i Jutges Substituts a Espanya.
