Rosario Porto ha decidit posar-se la toga per a defensar-se a ella mateixa en el judici que es seguirà contra ella i el seu marit com a presumptes responsables del crim de la seva filla Asunta. Sí, has llegit bé, ella mateixa es defensarà, i ho farà en qualitat de co-advocada perquè pujarà a l’estrada acompanyada pel seu lletrat, José Luis Gutiérrez Aranguren.
Així, Rosario Porto, tot i que imputada, en tant que advocada podrà interrogar a la resta d’imputats, -això és, el seu marit i pare de la nena- i a la resta de testimonis proposats per les parts. A la pràctica, però, el que sembla més atractiu en aquesta opció d’erigir a Rosario Porto com a advocada és evitar que aquesta s’assegui a la banqueta dels acusats, quelcom altament beneficiós si es té en compte que resoldrà el cas un Tribunal del Jurat. Òbviament veure a la imputada com a lletrada amb toga i envoltada de la resta d’advocats té un component psicològic molt fort per als membres que composin el Jurat. José Luis Gutiérrez Aranguren, però, ha dit que la decisió ve motivada per unes altres causes, a saber, “están saliendo cosas sobre su vida íntima y personal que es ella la que mejor conoce y sabe y considero que será de mucha ayuda que esté sentada a mi lado y que así me pueda indicar qué preguntas puedo hacer o que datos no son correctos“.
La imputada però, haurà de treure’s la toga i baixar de l’estrada quan sigui interrogada per les altres parts.
Per a què això sigui possible ha hagut d’adreçar-se al Col·legi d’Advocats de Santiago de Compostela, per a què l’habilitin de nou ja que anteriorment s’havia donat de baixa en la col·legiació, doncs sense estar col·legiada no podria exercir d’advocada. Al respecte es pronuncia l’article 544 de la Llei Orgànica del Poder Judicial, que diu al seu apartat segon que “La colegiación de los abogados y procuradores será obligatoria para actuar ante los juzgados y tribunales en los términos previstos en esta ley y por la legislación general sobre Colegios profesionales […]”.
Aquesta opció d’autodefensar-se a un mateix ja la van portar a terme altres imputats famosos com per exemple el jutge Baltasar Garzón o Mario Conde. Dóna la casualitat que els tres personatges esmentats són llicenciats en dret però hi cap la possibilitat que un lego es defensi en alguns tipus de judici on la presència del lletrat ja no es veu com una obligació. Així per exemple, continuant en seu penal, la defensa lletrada no és preceptiva en els judicis de faltes ex article 967 de la Llei d’Enjudiciament Criminal que disposa al seu apartat primer que “En las citaciones que se efectúen al denunciante, al ofendido o perjudicado y al imputado para la celebración del juicio de faltas, se les informará de que pueden ser asistidos por abogado si lo desean y de que deberán acudir al juicio con los medios de prueba de que intenten valerse. A la citación del imputado se acompañará copia de la querella o de la denuncia que se haya presentado”.
Al seu torn, l’Estatut General de l’Advocacia estipula l’article 5.3 que “La intervención profesional del Abogado en toda clase de procesos y ante cualquier jurisdicción será preceptiva cuando así se disponga por el ordenamiento jurídico”, pel què un cop més arribem a la conclusió que no en tot procediment ha d’intervenir l’advocat.
I dit l’anterior, cabria preguntar-se si permetre que una persona lego en dret es defensi a ella mateixa no conculca el dret a la defensa i assistència de lletrat, dret a la tutela judicial efectiva proclamat a l’article 24 de la Constitució Espanyola.
