El Col·legi d’Advocats de Barcelona (ICAB) mostra la seva preocupació davant la decisió del Govern de tramitar una proposició de llei que limiti el principi de la justícia universal, atès que comportaria menystenir la protecció de les víctimes d’uns crims que en Dret internacional figuren com a conductes que afecten l’essència de la persona humana, és a dir, els drets humans.
La legislació actual permet a la justícia espanyola intervenir en favor d’aquestes víctimes, malgrat la reforma feta, l’any 2009, de l’article 28 de la Llei Orgànica del Poder judicial, limita l’extraterritorialitat als casos en els quals es reconegui l’existència de víctimes espanyoles o un vincle important amb Espanya. Aquesta normativa és la que va permetre, que l’Audiència Nacional pogués aplicar el principi de jurisdicció universal al sol·licitar l’extradició del general Pinochet, la querella del Tibet contra la cúpula del Partit Comunista xinès, així com les querelles contra els crims internacionals comesos a Rwanda i a Iraq, entre d’altres.
La nova reforma proposada pretén, entre altres coses, distingir entre els espanyols nacionals d’origen i els nacionals “per adquisició”, és a dir, persones no nascudes a Espanya però que disposen de la nacionalitat d’aquest país per tal de frenar l’aplicació del principi de justícia universal. Una distinció que pot presentar problemes de tipus constitucional.
Per tant, tenint en compte la importància del dret i de la justícia resulta qüestionable que l’Estat espanyol, a través del Congrés dels Diputats pugui aprovar una llei com aquesta que pretén establir barreres en la defensa de la justícia internacional i dels drets humans, mentre que, per altra banda el Govern defensa la candidatura d’Espanya al Consell de Seguretat de les Nacions Unides.
Cal recordar, a més, que la Carta de les Nacions Unides en l’article primer, relatiu als seus propòsits, estableix la necessitat de la cooperació internacional per solucionar problemes de caràcter econòmic, social, cultural o humanitari tot respectant els drets humans i les llibertats de tots sense distinció per motius de raça, sexe, idioma o religió.
