El passat dimecres 5 de febrer es va detenir a Lorena Gallego i a Iván T.P. com a presumptes autors d’un delicte d’homicidi en grau de temptativa per assestar 5 punyalades a la dona del periodista esportiu Paco González i d’un delicte de lesions als fills d’ambdós.
En primer lloc volem recordar que respecte a la dona del periodista se’ls imputa un delicte d’homicidi en grau de temptativa i no un de lesions perquè aquestes queden subsumides dins del primer.
En segon lloc, a mesura que avança la investigació es van coneixent noves dades. Entre d’elles s’ha sabut que almenys Lorena Gallego va intentar contractar uns sicaris per a què aquests acabessin amb la vida de la dona de Paco González. Aquest fet és rellevant perquè determina el canvi de qualificació jurídica: d’homicidi a assassinat. L’assassinat (art. 139 del Codi Penal) és una modalitat agreujada del delicte d’homicidi (art. 138 del Codi Penal), tipus bàsic, que apareix quan s’ataca el bé jurídic vida amb traïdoria, preu, recompensa, promesa o acarnissament. Pel cas que a la vegada concorreguessin dues d’aquestes circumstàncies s’aplicaria la figura de l’assassinat agreujat (art. 140 del Codi Penal). En aquest cas, doncs, si finalment s’acredita que sí es va intentar dur a terme l’acció delictiva per mitjà de sicaris s’hauria d’imputar als detinguts – si haguessin contactat amb els sicaris de forma conjunta – o a la detinguda, un delicte d’assassinat en grau de temptativa i no d’homicidi, amb les conseqüències penals que això comporta; l’homicidi porta aparellat una pena bàsica de presó de 10 a 15 anys mentre que la de l’assassinat oscil·la entre 15 i 20 anys.
El principal problema que es planteja al reflexionar en els supòsits de preu és determinar si s’aplica bilateralment la circumstància a qui ofereix el preu – en aquest cas els detinguts o detinguda- i qui l’accepta – els sicaris-. L’Alt Tribunal s’ha decantat per entendre que els sicaris haurien de respondre per assassinat i l’inductor – qui contracta als sicaris- hauria de respondre per homicidi. El motiu? S’entén que el preu ja es té en compte com a instrument d’inducció i per tant, utilitzar-lo un altre cop per a qualificar el fet d’assassinat suposa vulnerar el principi del non bis in idem. La qüestió, però, no està exempta de polèmica perquè hi ha sentències en sentit contrari on tant qui contacta amb els sicaris com els sicaris són reputats autors d’un delicte d’assassinat.
Tanmateix, tot i que es considerés que el preu no determina l’aplicació de la figura d’assassinat respecte dels detinguts o almenys la detinguda, encara podria ser d’aplicació tal figura delictual si es considera arrel de l’anàlisi dels fets que hi ha traïdoria o acarnissament.
