Genís Boadella, advocat i polític. Aquest llicenciat en Dret per la Universitat Pompeu Fabra ens explica com, fa més de 10 anys, ja sobrevolava la Pompeu Fabra aquell missatge de “En la diferenciació està la clau de l’èxit”. Però, més enllà dels seus començaments, l’expresident del Grup d’Advocats Joves (GAJ) de Barcelona, ens exposa les seves opinions sobre l’advocacia, la feina dels GAJ i el Col·legi d’Advocats de Barcelona.
Els seus primers passos en l’advocacia
“Vaig començar treballant en un despatx d’advocats a 3r de carrera”, ens explica Boadella, “em vaig donar compte que ja en aquells anys la Facultat de Dret formava futurs professionals idèntics a nivell de skills i coneixements”. I pel que fa a l’experiència, l’exemple és encara més clar: tots els estudiants surten amb la mateixa experiència, cap. Per aquesta raó, va ser tan interessant començar a treballar a 3r de Dret. Així en acabar la carrera, quan tothom tenia només un títol, ell podria diferenciar-se entre els seus companys gràcies a l’experiència que havia anat guanyant després de 2 anys treballant en un despatx d’advocats.
Sense cap mena de dubte, la seva tesi sobre la diferenciació era correcte. El despatx on va estar fent pràctiques se’l va quedar ràpidament. I després d’un temps, un dels clients més importants de la firma el va fitxar com advocat in-house.
Un despatx d’advocats creix sa, si ho fa progressivament
“Al 2007 vaig decidir donar un nou gir a la meva vida professional, i vaig deixar de treballar per un sol client”, ens exposa en Genís Boadella, “vaig començar molt humilment, treballant com a autònom en això que ara anomenen co-workings, però, que en aquell moment, no era ni més ni menys que un despatx compartit amb altres advocats, on compartíem despeses per reduir costos”. Quan li preguntem sobre el moment que tria per començar aquesta nova aventura, riu bastant: “És cert que a inicis del 2007 es quan es comença a fer present l’actual crisi econòmica, però també és conegut el dit popular ‘els advocats vivim de les desgràcies alienes’. Cert o no, per a mi aquell era el moment adequat”.
Després de 7 anys, Genís Boadella dirigeix el seu propi despatx a l’Avinguda Diagonal de Barcelona, una firma d’advocats que compta amb 6 persones més. Sobre el creixement de la firma, defensa unes idees molt clares: “Un advocat no s’hauria de comprometre amb més feina de la que pot treure endavant, i en la contractació s’han de tenir en compte més variables que un ràpid augment de la facturació. Això es el que vaig tenir clar des del primer moment. Els creixements exponencials són perillosos, donat que poden afectar a la mateixa estructura de la firma i propiciar un decreixement tan ràpid com ho va ser el seu creixement”, sentencia Boadella. “El creixement més sa per a un despatx és el creixement gradual i progressiu. Així ho ha estat al nostre, i també és l’adoptat per moltes grans firmes”.
El Col·legi d’Advocats pels joves
Al poc de començar la seva aventura el 2007, una antiga companya de facultat li va parlar sobre el Grup d’Advocats Joves de Barcelona, una comissió del Col·legi d’Advocats de Barcelona integrada per advocats menors de 40 anys. “Així, aquesta companya de la Pompeu Fabra, em va convidar a una reunió de la junta. En poc temps vaig entrar com a vocal al comitè executiu. I amb els anys vaig anar ocupant els càrrecs de vicepresident durant 2 anys, i, finalment, de President, durant també 2 anys”, ens explica Boadella.
“El gran valor que tenen els GAJ és que són una gran eina per ajudar els advocats més joves en els seus primers anys en la professió, sense tenir en compte la branca a la que es dediquin, sinó que els GAJ tenen el seu eix principal d’actuació en els interessos tranversals de tots aquests advocats que estan encara descobrint el món de l’advocacia”, ens relata Boadella.
Entre les seves actuacions, el GAJ de Barcelona, durant la Presidència d’en Genís Boadella, va ser molt bel·ligerant amb el tema de les taxes judicials, focalitzant, però, gran part de la feina en explicar què eren i perquè la societat havia de rebujar-les. I, parlant de la feina realitzada pel GAJ de Barcelona, Boadella ens parla amb molt orgull de la gran tasca d’interrelació que s’havia realitzat en el conjunt de l’advocacia més jove (actualment uns 4.000 advocats). Així, durant la seva presidència es va fomentar que un advocat jove proferís una conferència sobre una matèria precisa cada dia, sense falta. I paral·lelament, es va propiciar molt la interrelació a nivell social i humà entre el col·lectiu jove a través d’activitats constants al Col·legi, a més de formació i intercanvi d’experiència. D’aquesta manera, es facilitaven les relacions entre lletrats joves que havien de treballar en un assumpte junts o pleitejar l’un contra l’altre.
Sobre les relacions amb la junta directiva del Col·legi d’Advocats de Barcelona, Boadella ens parla des dels bons records. “És cert que sempre hi pot haver friccions, donat que el Col·legi ha de fer molts equilibris per defensar els interessos de tots els seus col·legiats…, però en Pedro Yúfera es va mantenir sempre molt clar pel què fa als joves advocats. Ell sempre deixava palès que els joves col·legiats són el futur del Col·legi, els advocats joves no són els advocats de demà, són els d’avui, i, per això, tenim la responsabilitat de mantenir el Col·legi viu en les pròximes generacions”.
El Col·legi d’Advocats defensa amb prou intensitat les qüestions socials?
Per a Boadella, que ha viscut i viu el Col·legi des de dins, és evident que hi ha una mitificació: sempre es diu que el Col·legi d’advocats d’abans era millor que el d’ara. No obstant això, és evident que la implicació en termes socials per part del Col·legi d’Advocats de Barcelona sempre ha estat present.
Tot i així, Boadella defensa una postura diferent pel què fa a temes nacionals: “Des del meu punt de vista, el Col·legi d’Advocats de Barcelona s’hauria hagut d’implicar més en temes nacionals. S’hauria hagut de moure més fitxa que la que jugava en el seu moment, en aquests temes. Actualment, però, estic convençut que la junta actual mourà fitxa millor que aleshores”.
