De nou queda enrere una atrafegada setmana al Congrés Diputats amb el debat sobre l’Estat de la Nació en el centre de tots els focus. Novament –i sense causar ja massa sorpresa entre molts dels afectats, tristament acostumats a una indiferència insultant per part del Govern- la convocatòria del controvertit examen nacional per a l’accés de l’advocacia torna a quedar ja no en un segon o tercer plànol, sinó directament en el més complet oblit.
Al desembre de 2013 el Govern va contestar a una pregunta parlamentària d’una diputada socialista assegurant que el ja cèlebre examen es convocaria el mes de febrer del present any, la qual cosa suposaria que la seva realització no tindria lloc fins a maig de 2014 –donada l’exigència d’un interval mínim de tres mesos entre la convocatòria i la realització de l’anomena’t examen-.
Com ja es sospitava, tal “promesa” només pot catalogar-se com una altra mentida més per part dels Ministeris de Justícia i d’Educació, Cultura i Esport, responsables de la convocatòria de l’examen d’accés a l’advocacia. Entretant, les files de joves advocats desemparats sense poder col·legiar-se –en un bloqueig professional sense precedents al nostre país, al no poder exercir la professió per la qual porten anys formant-se- ascendeix ja a centenars.
Pel que sembla, la possessió d’un títol de Grau en Dret, la realització d’un Màster d’Accés a l’exercici de l’advocacia eminentment pràctic i la realització de pràctiques professionals per un període de gairebé mig any no és suficient per a uns joves advocats el grau dels quals de qualificació –el major dels últims anys- sembla qüestionar-se contínuament pel govern.
Els respectius ministeris defensen la necessitat d’un tipus test com a únic mitjà per avaluar la suficiència o insuficiència dels coneixements d’aquests joves advocats, obviant que l’experiència professional només pot donar-se, més enllà dels casos pràctics de la carrera i el màster, amb l’exercici diari en tots aquells despatxos en els quals aquests joves advocats han desenvolupat les seves pràctiques. Defensen doncs la necessitat d’un examen –com a poc qüestionable-, la convocatòria del qual a dia d’avui –paradoxalment- llueix per la seva absència, així com tota informació possible relativa al contingut i format de l’anomenada prova.
Davant de tal situació, la jove però intensa plataforma “Advocats Sense Toga” continua la seva lluita per intentar donar resposta a un problema davant el qual el Govern només sembla fer oïdes sordes. AST persegueix suprimir l’anomena’t examen nacional o, com menys, posar fi a aquesta situació d’incertesa i inseguretat jurídica inadmissible que pateixen al voltant de 700 persones, eximint a aquests afectats del requisit de l’examen i permetent-los col·legiar-se directament.
Entretant AST segueix sumant suports, tal com va poder apreciar-se en la manifestació del passat 22 de febrer –convocada i desenvolupada en ple centre de Madrid-, així com en totes les xarxes socials plataformes de suport –com change.org- que s’han creat a aquest efecte. Fins avui, la il·lusió i la motivació per l’exercici de l’advocacia dels afectats –que ja no poden catalogar-se com a estudiants, però tampoc com a professionals- troba el seu reflex en aquest moviment que, en poc més d’un mes de vida, s’ha fet notar i de quina manera: la reeixida celebració de l’anomenada manifestació, la difusió per diversos mitjans de comunicació –radio, premsa, televisió-, el suport de diferents associacions professionals –tals com JAM o AJA-, el recolzament de personalitats jurídiques influents com el Degà del Col·legi d’Alcalá d’Henares i fins i tot el suport de certs sectors polítics, com a Joventuts Socialistes d’Espanya.
En l’actualitat AST s’ha reunit amb diversos grups parlamentaris, des del grup socialista fins a UPyD, passant per Esquerra Plural, sent l’exempció d’efectuar el polèmic examen a aquells alumnes que acabin el Màster abans de febrer de 2016 i resoldre així una situació intolerable que el seu únic responsable és un irresponsable govern que mai ha mostrat interès algun en el futur de l’advocacia espanyola.
