A principis de mes informàvem des de El Jurista que la Fiscalia s’oposava a la concessió d’indult del jutge Garzón, condemnat per prevaricació arrel de la Instrucció duta a terme pel mateix en el sí del Cas Gürtel, on va decretar escoltes il·legals entre imputats en presó preventiva i advocats personats o que es poguessin personar a la causa.
Un cop condemnat, l’Associació de Magistrats Europeus per a la Democràcia i les Llibertats (MEDEL) va sol·licitar que s’indultés a Garzón en nom seu, i contra tal petició la Fiscalia va posar de manifest la seva disconformitat doncs al seu parer no concorre en el cas cap raó de justícia, equitat o utilitat pública necessàries per a condonar-li la pena.
Ara, la Sala Segona del Tribunal Suprem s’ha pronunciat al respecte i ho ha fet en la mateixa línea del representant de la legalitat: “Haciendo nuestras las razones expuestas por el Ministerio Fiscal, el tribunal no encuentra razones de justicia o equidad o de utilidad pública para la concesión del indulto que se solicita, por lo cual informa [el Alto Tribunal] desfavorablemente la solicitud de indulto realizada por la asociación MEDEL”.
L’associació argumenta que la pena és excessiva en atenció als danys causats i a les circumstàncies personals del reu, però el Tribunal considera que la condemna va ser proporcional en atenció a la gravetat dels fets- “[garzón] había acordado una intervención de las comunicaciones entre imputados en situación de prisión preventiva y sus letrados defensores sin que contra éstos existieran indicios de ninguna clase respecto de una posible actividad delictiva. Tal forma de actuar supone la destrucción de la esencia del proceso justo en tanto que hace ilusoria la pretensión de una defensa eficaz, imposible sin la necesidad confidencialidad entre el imputado y su letrado”–, perquè els danys causats no van ser baladí, i la pena està propera al mínim.
A l’informe pel qual es denega l’indult també es diu que no hi ha hagut signes de penediment per part del penat sent quelcom que es té en compte a l’hora d’atorgar la mesura de gràcia. Per tant, no es considera que concorrin en el cas raons de justícia o equitat que justifiquin la concessió de l’indult.
Tampoc hi ha raons d’utilitat pública en base a les quals atorgar l’indult doncs la posició del penat no és motiu de pes “la referida posición del penado cuestiona profundamente que pueda considerarse de utilidad pública la devolución de la condición de juez a quien sostiene que fue, y es, correcta aquella forma de proceder en una causa penal que fue calificada como constitutiva de un delito de prevaricación por este Tribunal Supremo”.
Podeu llegir l’informe d’indult aquí.
