La tarifa plana de la Seguretat Social

Per Jaume Genescà
Granollers
 
 

El passat dia 1 de març es va publicar al BOE el “Real Decreto-ley 3/2014, de 28 de febrero, de medidas urgentes para el fomento del empleo y la contratación indefinida.” La norma regula en el seu únic article l’anomenada “tarifa plana” de la SS per l’aportació dels empresaris per contingències comunes.

La mesura consisteix en què els contractes de treball que es celebrin entre el 25 de febrer i el 31 de desembre cotitzaran a 100 euros al mes en cas de jornada completa (50 per jornada parcial i 75 per les jornades no inferiors al 75% d’una de completa). Aquesta reducció s’aplicarà durant 24 mesos a comptar des de la data en què el contracte desplegui efectes. A més, si en el moment de celebrar el contracte amb aquesta reducció l’empresa comptava amb menys de 10 treballadors (micro-empreses), es podrà beneficiar d’una reducció equivalent al 50% de l’aportació empresarial a la cotització per contingències comunes corresponent al treballador.

Aquesta mesura només es podrà aplicar als contractes indefinits, sempre i quan l’empresari compleixi amb una sèrie de requisits. Entre ells es troben el d’estar al dia amb les obligacions tributàries i de la Seguretat Social abans de la signa del contracte i durant la vigència del mateix, així com el de no haver estat exclòs de l’accés a beneficis de programes de treball per haver comès infraccions molt greus en l’ordre social o la infracció greu de no donar d’alta a la SS a un nou treballador (arts. 16, 23 i 22.2, respectivament, del Reial Decret Legislatiu 5/2000, de 4 d’agost, pel que s’aprova el text refós de la Llei sobre Infraccions i Sancions a l’Ordre Social, o LISOS).

Especial atenció mereix el requisit de no haver extingit contractes per causes objectives, per acomiadaments disciplinaris que hagin estat declarats judicialment com improcedents, i per acomiadaments col·lectius, en els sis mesos anteriors a la celebració dels contractes (sense tenir en compte les extincions d’abans del 25 de febrer). Es tracta d’un requisit per evitar acomiadaments massius per tornar a contractar de forma més barata, però alguns han apuntat que pot plantejar problemes. Per exemple, la lentitud de la justícia (actualment hi ha judicis laborals que es senyalen per d’aquí un any o dos), o bé que no s’apliqui a acomiadaments nuls (que vulnerin drets fonamentals) com tampoc quan s’ha reconegut la improcedència d’un acomiadament en la conciliació prèvia.

Un altre dels requisits és que els contractes indefinits celebrats suposi un increment tant de la ocupació neta total com de la ocupació indefinida a l’empresa, tenint en compte el promig diari de treballadors que hagin prestat serveis en els trenta dies anteriors a la celebració del contracte.

El nivells assolits amb aquesta contractació s’han de mantenir, i aquest constitueix un altre requisit, durant un termini de 36 mesos. Cada dotze mesos “s’examinarà” si es manté aquest nivell utilitzant el promig de treballadors indefinits i el de treballadors totals del mes en què procedeixi fer el control, sense tenir en compte els acomiadaments que no s’hagin declarat improcedents. Aquí pot tornar a sorgir el problema de la lentitud de la justícia i de si hi ha hagut acomiadaments improcedents reconegut en una conciliació prèvia.

L’apartat 7è de l’article preveu les conseqüències de l’incompliment d’aquests requisits. Es diu que “l’aplicació indeguda” de la reducció per incomplir les condicions descrites a la norma provocarà que s’hagin de reintegrar les quantitats deixades d’ingressar amb recàrrecs i interessos de demora corresponents. Tot i així, aquest reemborsament es matisa en cas de no complir amb el requisit descrit a l’anterior paràgraf: en tot cas no s’hauran de pagar interessos de demora ni recàrrecs, sinó la diferència entre el que s’hauria d’haver cotitzat per contingències comunes i el que realment s’ha abonat a la SS. A més, d’aquesta diferència només s’haurà d’abonar la meitat pel cas en què s’hagi  incomplert als 24 mesos des de la contractació (coincident amb el segon control) i només una tercera part si l’incompliment es dóna als 36 mesos (coincident amb el tercer control). Tot i així, es deixa oberta la porta a les possibles sancions que es puguin derivar d’aquests incompliments, d’acord amb la LISOS.

Per últim, cal posar de relleu que aquesta tarifa plana, com s’ha dit, només afecta a les contingències comunes i per l’aportació feta per empresaris. Per tant, no afectarà les aportacions per altres tipus de contingències (FOGASA o per formació professional, per exemple) ni les aportacions dels treballadors. En conseqüència, la cotització no serà de només 100 euros, ja que la resta continuaran costant el mateix.

?Q?eball_i_Seguretat_Social

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.