El Col·legi d’Advocats de Tarragona ha estat escenari, avui, de La Jornada sobre la trata de persones i el nou protocol de Catalunya, que ha estat organitzada per la Subcomissió d’Estrangeria del Consell de l’Advocacia Catalana (CICAC) conjuntament amb la Secció d’Estrangeria de l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Tarragona (ICAT).
La Jornada ha estat inaugurada pel president del Consell de l’Advocacia Catalana, Miquel Sàmper, pel degà de l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Figueres, Joan R. Puig, i pel degà de l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Tarragona, Manel Albiac, destacant la importància de les Jornades donat que el tràfic de persones és el tercer negoci mundial i, en canvi, és un dels temes menys tractats en l’àmbit del dret d’estrangeria.
La primera taula rodona girava a l’entorn de “La protecció internacional en els casos de trata. Protocols d’actuació. La visió de les víctimes: ‘El proyecto mujer frontera'”.
Presentada pel degà del Col·legi d’Advocats de Figueres, Joan R. Puig, i moderada per l’advocat Ruben Viñuales, contextualitzat el concepte de trata. Tres han estat les ponents de dita taula: la representant del projecte “Mujer Frontera”, Helga Flamtermesky, que ha presentat en què consisteix aquest projecte, amb quines circumstàncies i problemàtiques s’enfronten donant algunes orientacions als professionals per actuar en la detecció d’aquests casos; Rosa Cendón, coordinadora de l’àrea de sensibilització i incidència de la entitat SICAR Adoratrius, que ha emmarcat jurídicament el concepte de trata en la legislació internacional, estatal i catalana, a més de donar alertes als assistents a l’hora de detectar possibles situacions d’explotació en el transcurs de l’assistència jurídica; i per part de l’ACNUR, l’oficial de protecció, Eva Menéndez, ha explicat els protocols d’actuació de l’ACNUR, especialment en llocs com els CIES, els centres de menors o els camps de refugiats remarcant que és absolutament necessari que els lletrats nodreixin els expedients d’asil per a què des de l’ACNUR es puguin entre els informes adequats.
La segona taula rodona versava sobre “L’actual protocol d’actuació sobre trata a Catalunya. Problemàtiques i reptes futurs”.
Moderada per la presidenta de la Secció de Dret d’Estrangeria, Maite Jiménez, ha començat amb la introducció del Subdirector General de Reparació i Execució Penal a la Comunitat. Departament de Justícia, Marc Cerón, que ha presentat el protocol d’actuació sobre trata a Catalunya. Carlos Blazquez, inspector de la UCRIF a Tarragona ha explicat quina és la realitat policial davant d’aquestes situacions, quines són les dificultats reals (la falta de declaració, la no assistència de les persones, les declaracions no tangibles). La Cap de l’Oficina d’Estrangers de la Subdelegació del Govern a Tarragona, Pilar Carrasco, ha parlat del paper de les subdelegacions del Govern davant de casos de trata, explicant que la funció principal és transformar la situació d’irregularitat per a poder tenir la documentació, sense condicionar l’actuació d’investigació de la possible situació d’explotació. L’advocada Mercedes Alconada, especialista en temes de trata, ha estat crítica tant amb els mitjans que ofereix l’administració per actuar contra la trata de persones, però també amb els companys advocats que desconeixen la problemàtica i també ha explicat com funciona el torn d’ofici específic de “trata” que té el Col·legi d’Advocats de Sevilla.
Finalment, Rosa Cendón ha fet un repàs crític al protocol català, destacant que es tracta d’un protocol de coordinació i no de protecció, amb el què sembla que la responsabilitat respecte al protecció de les víctimes d’aquesta explotació recau en les entitats socials quan hauria de ser una responsabilitat, com a mínim, compartida amb l’administració, però destacant que des de la signatura del protocol, UCRIF, Mossos d’Esquadra i agents socials treballen organitzadament en la lluita contra la trata.
