Fa vint anys acostumava a estar més nerviós, pensa melancòlicament en Pere, mentre es dirigeix a la Ciutat de la Justícia. Avui ha d’assistir a un judici de faltes, i malgrat que no és de lluny un dels primers judicis als que assisteix com advocat, encara sent una petita tremolor a l’estomac. El nervis d’abans d’entrar al jutjat, pensa amb un somriure a la cara. A l’entrada de la sala es troba amb en Marc, l’advocat de l’acusació, i 20 anys enrere company seu a la Facultat de Dret. Bromegen una mica en català, tot comentant el Polònia d’ahir nit. Entren a sala, i saluden a en Tomàs, amic seu de la Facultat, i ara jutge. I quan comença l’acte, de sobte, tothom per inèrcia comença a parlar en castellà.
Aquesta breu ficció pot sonar estranya, però, més que ficció és una realitat que fa anys que sobrevola Catalunya. En la plena immersió lingüística en la que vivim, resulta preocupant observar com no fa ni 5 anys que les sentències dictades en català a Catalunya no rondaven ni el 25% del total de sentències dictades.
Perquè no s’empra el català a la justícia quan és la llengua utilitzada en la vida quotidiana de la societat catalana?
Per en Josep Canício, Degà del Col·legi d’Advocats de Tortosa i President de la Comissió de Llengua del Consell de l’Advocacia Catalana, “és una qüestió d’inèrcia que la societat catalana parli en castellà a la justícia. La major anormalitat, però, la podem trobar en les fases orals on aquesta inèrcia es fa més present, doncs, la majoria d’advocats s’hi expressen en castellà”.
Però, més enllà d’aquesta inèrcia, un dels orígens dels gran ús del castellà a la justícia és la formació universitària que s’impartia anys enrere, la qual era en castellà. Així per Canício, “l’educació universitària en castellà ha afavorit que no hi hagués una adequada normalització del català en seu judicial catalana”. Tanmateix, l’entrevista’t ens confessa amb esperança que “possiblement les següents fornades d’advocats que han viscut la immersió lingüística a l’ensenyament obligatori i a l’universitari, tornaràn a la normalitat l’ús del català a la justícia.”
Per altre banda, Josep Canício, sorprès per l’absurd que resulta aquesta situació lingüística, ens explica que “és il·lògic que no es requereixi el català a aquells jutges de fora de Catalunya per a formar part de la Judicatura Catalana. Quelcom absurd fins i tot pels mateixos jutges de fora de Catalunya i formats a Vallvidrera, que expliquen que aprendre català més que un requisit és quelcom normal en la societat catalana, com ho seria aprendre el flamenc per exercir com a jutge a Flandes, essent való.” En aquest sentit, el President de la Comissió de Llengua del Consell de l’Advocacia Catalana ens compara la situació catalana en contraposició al cas judicial suís, “a Suïssa un jutge no pot accedir a la carrera judicial d’un cantó sense conèixer la llengua d’aquell territori”.
A conclusions igual d’esfereïdores es va arribar en la IV Jornada sobre l’Ús del Català a la Justícia, on Teresa Andreu i Massana en representació de la Generalitat de Catalunya va denunciar que “l’ús que els operadors jurídics fan del català és excepcional”, tot deixant en evidència que “hi ha una contradicció a l’hora de contractar funcionaris públics: als funcionaris públics d’un ajuntament se’l exigeix el coneixement del català; mentre que en l’Administració de justícia, aquest requisit no hi és.”
Sobre el dia a dia als jutjats, Josep Canício es manté ferm en les seves afirmacions, per al Degà de Tortosa cap advocat està obligat a deixar de parlar en català, i en aquest sentit, si es dictessin sentències desfavorables per aquest fet, no dubtarien en recórrer-les per la via penal. Per altre banda, no es pot produir cap indefensió a aquells advocats que actuen a Catalunya, donat que per Canício “ja haurien de conèixer la llengua. I en el cas contrari, s’està provocant una situació de reducció de l’ús del català a la justícia dràstica i anormal”.
Pel que fa als casos d’advocats no catalanoparlants, la mateixa Generalitat de Catalunya té en marxa un servei de traducció de demandes per aquells advocats que desconeixen la llengua. En aquest mateix rumb treballa el Consell de l’Advocacia Catalana, ens explica Anna Valera des del mateix Consell, on aquesta institució promou el català com a llengua a la justícia a través de la impartició de cursos i la posada en funcionament d’eines com la traducció automàtica d’escrits al català per als advocats que ho necessitin. En aquest sentit, Valera es mostra molt contenta dels resultats obtinguts i molt evidents en les sol·licituds per cursar el Curs de Català Jurídic que ofereix el Consell de l’Advocacia, les quals superen en un 300% les places ofertades (200).
