L’entelèquia europea. Institucions i dret de la Unió Europea.

Per Guillem Martínez.
Barcelona.
 

En aquests moments ens trobem de ple en campanya per a les eleccions europees i plana el dubte de si l’abstenció, donada la desafecció política ciutadana, pot ser majúscula. Cal fer-se algunes preguntes procedents; la ciutadania entèn les institucions de la Unió Europea (UE)? És conscient de la trascendència de les decisions, tant legislatives, executives i judicials que es prenen des de la UE?En cas afirmatiu, com ens podem permetre el luxe de plantejar-nos no votar? L’abstenció a qui pot acabar beneficiant?

 Aquest article pretèn posar una mica de llum pel que respecta a les institucions més importants de la Unió Europea i fer menció a la importància que té, tant el dret originari (tractats constitutius) com el dret derivat (reglaments i directives) en la vida dels ciutadans de la UE atenent a les matèries que poden arribar a regular. Tanmateix cal tenir molt present quines competències exclusives té la UE i quines les té compartides amb els Estats membres.

 

Les Institucions

Les Institucions es regulen, amb caràcter general, al Tractat de Funcionament de la Unió Europea (TFUE), que va entrar en vigos l’1 de desembre de 2009 i va modificar el Tractat de la Unió Europea ( TUE) i el Tractat COnstitutiu de la COmunitat Europea (TCUE, Roma,1957) .

El TUE és el que fa la definició a nivell institucional. El seu article 13 estableix que les Institucions de la UE són; 1) el Parlament Europeu, 2) el Consell, 3) la Comissió Europea, 4) el Tribunal de Justicia de la UE, 5) el Banc Central Europeu i 6) el Tribunal de Comptes

El Parlament Europeu. No cal oblidar que és precisament el que escollirem en les properes eleccions de 25 de maig. L’article 14 del TUE disposa que exerceix conjuntament amb el Consell la funció legislativa i la funció pressupostària. També és competent per a realitzar funcions de control polític i consultives en les condicions establertes als Tractats. Estarà composat per representants dels estats membres i, com a molt tindrà 750 europarlamentaris més el president (actualment en té 766 però cal tenir en compte l’entrada recent de Croàcia). Els diputats són escollits per sufragi universal directe, lliure i secret, per un mandat de 5 anys.

Es podria catalogar com l’òrgan més democràtic de la UE i d’elecció més directa. Ha tingut poc pes específic, però el Tractat de Lisboa de 2007  ha ampliat les seves funcions i competències i es pot afirmar que el Parlament que surti de les eleccions del 25 de maig serà el més poderòs de la història de la UE (no és que aquest ho vagi a ser molt sino que els anteriors pintaven molt poc).

El Consell Europeu. No s’ha de confondre amb el Consell de la UE. Està regulat a l’art.15 del TUE i està composat pels Caps d’Estat o de Govern dels Estats Membres així com pel seu President i pel President de la Comissió Europea. És l’encarregat de “donar a la Unió els impulsos necessaris pel seu desenvolupament i definir les seves orientacions i prioritats polítiques generals” però no exerceix cap funció legislativa. Per tant dinamitza i impulsa, però no legisla. Es reuneix dues vegades per semestre i haurà de prendre les seves decisions per unanimitat tret que els tractats disposin una altra cosa. Òbviament és una de les Institucions de la UE que té un poder més omnipresent i més omnipotent (amb permís de la Comissió i el BCE).

El Consell. L’art. 16 del TUE estableix que exercirà conjuntament amb el Parlament Europeu la funció legislativa i la funció pressupostària i està composat per un representant de cada Estat membre, de rang ministerial, que ha de tenir la facultat per a que el Govern que representi es pugui comprometre i per a exercir el dret de vot. Exerceix funcions de “definició de polítiques i de coordinació en les condicions establertes als Tractats“. El consell es pronunciarà, per norma general, per majoria qualificada. La formació del Consell és variable i dependrà de les matèries que s’hagin de tractar (per exemple existeix el Consell d’Assumptes Econòmics i Finançers de la UE – ECOFIN-, també el Consell d’Assumptes Externs, el d’Assumptes Generals, etc.). És a dir el Consell té varies formacions internes atenent a les matèries de que s’hagi de tractar i les relacions institucionals que hagi de dur a terme.

La Comissió Europea. És la denominada guardiana dels tractats. És a dir, vetlla per a que s’apliquin els Tractats i les mesures adoptades per les institucions en virtut dels mateixos i ho supervisa sota el control del Tribunal de Justícia de la UE de conformitat amb l’art. 17 del TUE. També és l’encarregat d’executar el pressupost i gestionar els seus programes. Els seus membres són ecollits en raó a la seva competència general i del seu compromís europeu d’entre personalitats que ofereixin plenes garanties d’independència; els mateixos no acceptaràn cap instrucció de cap govern, institució, òrgan o organisme i el seu mandat serà de 5 anys.

El candidat a presidir-la el proposa el Consell Europeu (caps de Govern) per majoria qualificada tenint en compte les eleccions al Parlament europeu, qui l’escollirà per majoria simple dels membres que el composen, en cas de que no surti escollit, s’haurà de repetir el procediment.

El Consell (ministres dels païssos membres), de comú acord amb el President electe, adoptará la llista de la resta de personalitats que es proposin, que seràn seleccionades de comú acord amb els Estats membres.

La Comissió té varis comissaris atenent a les matèries de les que es tracti (per exemple un de pesca, un altre de competència, un altre de medi ambient, un altre de mercat interior i serveis, etc.).

És una institució europea cabdal i de molta importància executiva.

El Tribunal de Justícia de la UE. Es regula a l’art. 19 del TUE. És qui garantitza el respecte al Dret en la interpretació i aplicació del dret europeu. Són els Estats membres els qui han d’establir les víes de recurs necessàries per garantir la tutela judicial efectiva dels àmbits coberts pel Dret de la UE. Està composat per un jutge de cada Estat membre i es podrà pronunciar sobre; 1) recursos interposats per un Estat membre, institució o persona física o jurídica, 2) qüestions prejudicials presentades per òrgans jurisidiccionals dels Estats membres i 3) en la resta de casos previstos pels tractats.

 El Banc Central Europeu (BCE). El seu funcionament es regula al TFUE i és la institució que té encomanada, com a competència exclusiva, la política monetària (bàsicament control de la inflació i dels tipus d’interès) dels païssos que han adoptat l’euro com moneda en condicions de la més absoluta independència respecte tant les altres institucions de la UE com dels Estats Membres.

El Tribunal de Comptes Europeu. És la Institució encarregada d’auditar les finançes de la UE. El seu objectiu és millorar la gestió financera de la UE i informar sobre l’ús donat als fons públics.

Parlamento-Europeo1

Dret de la Unió Europea

 

Es distingeix, dins aquest apartat, entre el dret originari -o primari- de la UE (és a dir els Tractats Constitutius) i el dret derivat -o secundari- (Reglaments i Directives).

Dret Originari. En aquest punt distingim entre els Tractats Constitutius i els modificatius d’aquests.

Constitutius:

– Tractat de París (1951)

– Tractats de Roma (EURATOM i Tractat Constitutiu de la CEE, 1957)

– TUE (Maastricht, 1992)

Modificatius:

– Acta Única Europea (1986). Recordem que Espanya va entrar a la CEE aquest any.

– Tractat d’Àmsterdam (1997)

– Tractat de Niza (2001)

– Tractat de Lisboa (que va entrar en vigor al 2009).

El dret primari, dins del principi de jerarquia normativa, actúa com a norma suprema i fonamental de la UE, la qual preval sobre qualsevol legislació de menor rang que haurà de respectar i adequar-se al que es disposi en el dret originari. El TJUE serà l’encarregat de fer valdre aquesta prevalència.

Dret derivat. Cal primer citar que la UE té competència exclusiva sobre determinades matèries (art. 3 TFUE) i competència compartida (art. 4 TFUE) en d’altres.

Exclusiva:

a) unió aduanera

b)  establiment de normes sobre competència necessàries per al funcionament del mercat interior

c)  la política monetària dels Estats membres els quals la seva moneda sigui l’euro (recordem que l’encarregat de fer valdre aquesta competència és el BCE, tal com s’ha citat abans)

 d)  la conservació dels recursos biològics marins dins de la política pesquera comú

e) la política comercial comú

Compartida:

a) mercat comú

b) política social, en els aspectes definits pel TFUE

c) cohesió econòmica, social i territorial

d) agricultura i pesca, amb exclusió de la conservació dels recursos biològics marins

e) medi ambient

f) protecció de consumidors
 g) transports

h) xarxes transeuropees

i) energia

j) espai de llibertat, seguretat i justícia

k) assumptes comuns de seguretat en matèria de salut pública en els aspectes definits pel TFUE

Per tant, en aquestes matèries, que com veiem són molt importants, la UE podrà dur a terme polítiques, accions i legislacions encaminades a regular les matèries de les que té competència exclusiva, on tindrà el poder legislatiu, executiu i judicial en la seva extensió màxima, com de les que la té compartida, on haurà de coordinar-se molt més amb els Estats membres.

Per regular totes aquestes matèries ens trobem amb la distinció entre reglaments i directives, ambdòs vinculants.

Reglaments. Són disposicions normatives d’aplicació directa, és a dir, quan són adoptats vinculen directament als Estats, que no han de fer cap altre pas addicional per a que siguin d’aplicació directa (a Espanya ho autoritza l’article 96 de la Constitució). No hem d’oblidar que el Parlament Europeu, aquell que escollirem, té força competències per a l’elaboració de Reglaments segons el que disposa el TFUE per tant, atenent a les matèries anteriorment citades, es decideix molt més a Brusel·les que no pas a Madrid o Barcelona. No és gens exòtic el que passa a la UE, ans al contrari, els exemples de Reglaments poden ser múltiples: reserves mínimes bancàries, de competència judicial internacional i reconeixement de resolucions judicials a l’estranger, aliments entre parents, etc.

Directives. Les directives s’utilitzen, principalment, per harmonitzar les legislacions nacionals als objectius que estableix la legislació de la UE. Solen ser directrius en matèries concretes (generalment relatives a les competències compartides) que poden anar dirigides a tots, varis o algun Estat, i que, posteriorment, comporten que l’Estat hagi d’adequar la seva legislació nacional al que disposi la directiva concreta sota l’amenaça de rebre sancions si no ho ha fet en un termini determinat; així com també existeix la possibilitat, donat el cas, de que puguin ser d’aplicación directa si no s’han transposat (és l’excepció, doncs per norma general s’han de transposar i es dóna molt marge a l’Estat perquè ho acabi fent).

Com exemple podem citar la Directiva de consumidors, el marc de l’aigua, medicaments, etc.

Per tant, després de fer un petit estudi sobre les Institucions europees, les relacions entre elles i el Dret de la UE el lector haurà pogut caure en el compte de que el que es decideix a la UE té una transcendència directíssima en el dia a dia de la societat. Des de que obrim l’aixeta al matí, fins quan anem a comprar el pa, passant per quan demanem un crèdit al banc, tot té una vinculació amb el que s’acaba decidint en el sí de la UE.

Per tant, i com a conclusió, el vot en aquestes eleccions del 25 de maig és vital, molt necessari. Els indecisos han de saber que és massa rellevant el que es decideix a la UE com per a que hi hagi una abstenció majoritària que beneficiï als partits grans, aquells que defensen l”establishment‘, aquells que no pretenen fer campanyes per incentivar el vot i aquells que pretenen que tot canviï per a que tot continui igual. Això ha de canviar i les opcions polítiques que concorren en aquestes eleccions poden fer canviar de signe el Parlament Europeu per bé que el pànic de les classes mitjanes pot arribar a dur al Parlament a partits que són euroescèptics o directament anti-europeus.

I tu, et quedaràs a casa el 25 de maig?

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *