Noves propostes d’un impost en continu ascens: l’IVA

Per Imma Domènech
Sabadell
 
 

En aquest segon número de l’especial dedicat als Avantprojectes de la reforma fiscal ens centrarem en l’IVA, un impost que durant els últims mesos ha estat en boca tant dels agents socials i ciutadans com de l’elit política, per l’ascens en el qual s’ha vist envoltat els últims mesos.

L’exposició de Motius d’aquest Avantprojecte se centra en una adequació a la legislació comunitària, per tal de fixar un marc jurídic molt més segur, potenciant la lluita contra el frau fiscal i millorant el marc fiscal de certes operacions. Les modificacions que proposa es poden dividir en tres grans blocs:

  • Les adaptacions de la normativa espanyola a la comunitària (Directiva 2006/112/CE del Consell, en la redacció donada per la Directiva 2008/8/CE, entre d’altres). Es centra en la regulació del lloc de prestació de serveis i alhora en la necessitat d’ajustar-se a diverses sentències del Tribunal de Justícia de la Unió Europea, les quals incideixen de forma directa en la normativa espanyola.
  • Els ajustos tècnics per millorar el principi de seguretat jurídica. S’ha fet buscant aclarir algun aspecte que era una mica confús o suprimint alguns límits o requisits.
  • Les mesures per lluitar contra el frau fiscal.

Pel que fa a l’IGIC (Impost General Indirecte Canari), tot i que les Canàries se situa fora del territori d’aplicació de l’IVA, i per tant, no li és aplicable la jurisprudència ni la normativa comunitària, moltes de les propostes efectuades són similars a les de l’IVA per tal d’aconseguir una adequació entre els dos impostos i evitar possibles incongruències.

Adaptació  de la normativa interna a la Directiva 2006/112/CE, en la seva redacció donada per la Directiva 2008/8/CE

La principal modificació en aquest bloc és la que afecta als articles 69 i 70 LIVA, al buscar adaptar la normativa actual a les regles de localització dels serveis de telecomunicacions, radiodifusió, televisió i les prestacions de serveis realitzats electrònicament. Es pretén que entrin en vigor a partir de l’1 de gener de 2015.

La proposta consisteix en que, quan aquests serveis siguin realitzats per subjectes passius establerts a la Unió Europea envers a consumidors finals, s’entendran localitzats en el país del destinatari (el client). Com a conseqüència d’aquesta nova proposta de regulació es preveu derogar la regulació actual del règim especial que s’aplica als serveis que es produeixen per via electrònica per empresaris no establerts a l’UE (Capítol VIII del Títol IX LIVA). Per tant,  per tal de simplificar la gestió de les obligacions que es poden haver de complir en diversos estats membres on es prestin aquests serveis, s’estableix la possibilitat d’optar per la “mini finestreta única”, d’aquesta manera només es produiria una liquidació trimestral en l’estat membre d’identificació (el lloc d’establiment del prestador dels serveis). La gran diferència és que en aquesta declaració, l’empresari no es podrà deduir les quotes suportades en l’adquisició dels béns o serveis.

I a part d’aportar mesures per adaptar-se a la normativa comunitària, aquest Avantprojecte també té en compte la doctrina del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) en matèria d’IVA. Les més destacables són les següents:

  • La normativa espanyola es vol adaptar a la sentència del TJUE de 17 de gener de 2013 (assumpte C-360/11) i per això l’Avantprojecte proposa la modificació de l’article 91 de la LIVA per tal que els equips mèdics, sanitaris i instrumental mèdic i sanitari tributin al 21% (tipus general)  i no al 10% (tipus reduït) com ho feien fins ara. No obstant, l’instrumental dedicat a alleugerar o combatre les deficiències físiques, sensorials, mentals o intel·lectuals es mantindran al tipus reduït (com seria el cas de les crosses, les cadires de rodes, les ulleres o les lents de contacte).
  • Arran de la sentència del TJUE de 26 de setembre de 2013 (assumpte C-189/2011) es preveu modificar el règim especial de les agències de viatges. Una altra novetat és que es podrà optar per aplicar aquest règim o no per cada operació que es realitzi.
  • En atenció a la sentència del TJUE de 19 de desembre de 2012 (assumpte C-549/2011) es proposa incloure una modificació de l’article 79.Un de LIVA relatiu a la base imposable en les operacions que tenen una contraprestació no monetària; es vol fixar com a tal el que sigui acordat entre les parts, però sempre expressat en forma monetària.
  • Com que la Comissió Europea va iniciar un procediment d’infracció perquè la normativa espanyola era contrària a la Directiva de l’IVA, ja que declarava que els serveis realitzats pels fedataris públics estaven exempts en les operacions financeres que també es consideraven exemptes (article 20.Un.18.ñ LIVA), l’Avantprojecte inclou una derogació d’aquesta exempció.

Ajustos tècnics per millorar el principi de seguretat jurídica

L’Avantprojecte proposa una sèrie de mesures per tal de millorar la seguretat jurídica dels contribuents espanyols. Tot seguit destacarem les més rellevants en què es veuen afectats dos elements definitoris de l’impost com són la base imposable i la prorrata.

  • Pel que fa a la primera, la proposta pivota sobre tres eixos principals. El primer de tots és que quan es produeixi una situació d’impagament i el destinatari estigui en concurs tindrà dos mesos per realitzar la modificació. El segon eix és que es vol permetre que el termini d’impagament per modificar la base pels contribuents, les operacions dels quals no hagin superat els 6.010.121,04€, sigui de mig any o un any (actualment és de sis mesos). I el tercer eix consistiria en que els subjectes que s’han acollit al règim de caixa podran modificar la base quan s’hagi produït la meritació per impagament, sense que s’hagi d’afegir un termini addicional d’espera. Així doncs, es podrien considerar mesures profitoses pel contribuent.
  • Un altre element definitori de l’IVA és la prorrata, que s’ha d’aplicar quan un subjecte passiu realitza activitats que originen el dret a deduir-se l’IVA pagat en la compra de béns amb d’altres activitats que no l’originen. Aquesta es pot aplicar de manera voluntària pel contribuent o bé el mateix es pot veure obligat a aplicar-la. Aquest últim cas es produeix quan les quotes deduïbles en un any, després d’aplicar la prorrata general, excedeix del 20% d’allò que hagués obtingut si hagués aplicat la prorrata especial. El que proposa l’Avantprojecte és reduir aquest percentatge fins als deu punts percentuals (10%).

L’Avantprojecte també exposa certes novetats respecte a exempcions que regulava la normativa espanyola de l’IVA, de les que en podem destacar tres. En primer lloc, es vol incorporar a la normativa la no subjecció de les prestacions de serveis realitzades per ens tècnics – jurídics públics a favor d’algunes Administracions Públiques. En segon lloc, s’elimina l’exempció aplicable a l’entrega i adjudicacions de terrenys realitzades entre Juntes de Compensació i els propietaris dels terrenys. En tercer lloc, respecte a la possibilitat de renúncia de les exempcions immobiliàries es vol que no sigui necessari que l’adquirent tingui dret a la plena deducció de l’IVA per poder-la exercitar (n’hi ha prou amb que tingui el dret parcial). Amb aquesta novetat se simplifica la renúncia i ofereix molta més seguretat jurídica als contribuents.

Font:  http://www.educadictos.com/b/la-reforma-del-iva/
Font: http://www.educadictos.com/b/la-reforma-del-iva/

I com a última proposta en aquest bloc és necessari destacar la modificació de la devolució de les quotes d’IVA als no establerts ni comunitaris (no establerts a Ceuta, Melilla ni Canàries). Amb la legislació actual la devolució de les quotes als no comunitaris i no establerts es trobava molt limitada ja que s’exigia la reciprocitat. Amb l’Avantprojecte es vol eliminar aquest requisit per aconseguir la devolució en els serveis de restauració, hostaleria i transport vinculats a l’assistència a congressos, fires i exposicions que se celebrin en el territori d’aplicació de l’impost. Tampoc s’exigiria la reciprocitat per sol·licitar la devolució de les quotes suportades pel subministrament de plantilles, motlles i equips que un empresari no establert pugui posar a disposició d’un altre que si que està establert perquè els utilitzi en la producció de béns destinats al no establert en el territori d’aplicació de l’impost (sempre que quan acabi la fabricació aquests equips i elements siguin objecte d’exportació  o bé es destrueixin).

Mesures per lluitar contra el frau fiscal

L’Avantprojecte de modificació de la LIVA també proposa una sèrie de mesures per combatre el frau fiscal,  de les quals se’n poden destacar dues.

La primera se centra en ampliar els supòsits d’inversió del subjecte passiu (és el destinatari qui ha de repercutir l’IVA). Aquesta s’està utilizant per evitar molts fraus que es produeixen en l’àmbit de l’IVA.  El que es proposa és aplicar la inversió del subjecte passiu a tres grups de béns: la plata, el platí i el paladí; els telèfons mòbils; i els ordinadors portàtils, les tauletes digitals i les consoles de vídeojocs. Tot això sempre i quan cap d’aquests estiguin inclosos en l’àmbit d’aplicació del règim especial dels béns utilitzats, objectes d’art, antiguitat i objectes de col·lecció.

La segona mesura per lluitar contra el frau fiscal s’emmarca en el règim sancionador, i és per això que s’inclouen noves tipificacions d’infraccions tributàries basades sobretot en la falta de comunicació dins de termini o que es faci de manera incorrecta en els supòsits d’inversió del subjecte passiu en les entregues d’immobles en execució de garanties o en l’execució d’obra immobiliària. Aquestes conductes es volen sancionar amb una multa proporcional del 10% de la quota corresponent a les operacions en les quals es produeixi l’incompliment. I també es proposa que constitueixi infracció la no consignació o la consignació incorrecta o incompleta de l’IVA liquidat a la importació en l’autoliquidació en els casos que sigui necessari; que també es podrà sancionar amb una multa del 10% de la quota d’IVA meritada corresponent a la liquidació efectuada. Sempre tenint en compte que a totes aquestes sancions se’ls podrà aplicar les diverses reduccions regulades a la Llei General Tributària.

Així doncs, aquestes són les principals mesures que emmarca l’Avantprojecte de l’IVA, però no es tracta d’una nova legislació sinó que són unes propostes que encara s’han de sotmetre a un procés per tal que es discuteixin en el Parlament i s’acabi aprovant aquesta anhelada reforma del sistema tributari espanyol. Pel que hem pogut veure fins ara, són modificacions que semblen afectar més a l’empresari o professional que al consumidor final, però com hem dit, el text encara es pot veure sotmès a àmplies modificacions.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.