El Col·legi d’Advocats de Barcelona (ICAB) i el Col·legi d’Advocats de València (ICAV) han acordat actuar conjuntament per combatre els projectes de llei de justícia gratuïta, i els avantprojectes de llei de col·legis professionals i de la llei orgànica del poder judicial. Es tracta de reformes que suposaran, en el cas que s’aprovin tal com estan redactades actualment, una vulneració dels drets dels ciutadans i un pas enrere pel que fa a la proximitat de la justícia.
Motius per combatre els esmentats avantprojectes:
Projecte de llei de justícia gratuïta
Les principals crítiques de l’ICAB i l’ICAV al projecte de llei de justícia gratuïta són, d’una banda, l’increment de tràmits que hauran de fer els ciutadans per demanar el benefici de la Justícia gratuïta, la insuficiència de recursos per sufragar el cost del Torn d’Ofici i assistència al detingut i, especialment, la pèrdua dels drets que els ciutadans tindran per accedir a la justícia gratuïta. De l’altra, que el text aprovat sotmet a una asfíxia als advocats i els col·legis d’advocats perquè no es valora el seu treball i es vol homogeneïtzar a la baixa els mòduls de pagament, però, a més no resol aspectes primordials per poder oferir una bona defensa. Per això, el degà dels advocats de Barcelona, Oriol Rusca, afirma que “lamentem que es limiti la llibertat i independència del criteri de l’advocat en l’exercici de les seves funcions, situacions que aprofitant la tramitació de la nova llei de justícia gratuïta es podrien solucionar”.
Per aquest motiu, el degà dels advocats de València, Mariano Durán, critica que “amb aquesta mesura no es busca la qualitat del servei” i considera que el Ministeri de Justícia “té una falta de sensibilitat cap a un servei públic essencial com és el torn d’Ofici, prestat per lletrats amb alta formació i experiència”.
Avantprojecte de llei de col·legis i serveis professionals: la fi de la qualitat dels serveis prestats a la ciutadania
Les dues corporacions denuncien que l’objectiu principal de la futura llei és debilitar els col·legis professionals. Per això es rebutja de manera radical que es vulgui dividir la professió en funció de la col·legiació, ja que comportarà un pas enrere pel que fa a les garanties dels serveis prestats a la ciutadania.
Unes de les funcions principals dels col·legis d’advocats és vetllar perquè l’actuació dels lletrats segueixi les normes deontològiques de la professió i alhora es doni cobertura de la pràctica professional a través d’una pòlissa de responsabilitat civil. Si s’aprova, els col·legis professionals no disposaran de suficients recursos per garantir la prestació d’aquests serveis primordials de la corporació, i es posarà en risc la garantia dels serveis prestats a les persones. Representarà, a més, una intromissió en la independència i règim democràtic dels col·legis.
Per això, el degà del Col·legi d’Advocats de Barcelona argumenta que “els col·legis proporcionem una pòlissa de responsabilitat als advocats, al marge del marc on exercim. Raó per la qual no entenem com una qüestió tan essencial com aquesta pot deixar de tenir obligatorietat en l’avantprojecte de llei de serveis i col·legis professionals” i afegeix: “es pot crear una situació d’indefensió molt gran cap a les persones. Per posar un exemple, és com si ara una nova llei digués que no cal una assegurança d’un vehicle per conduir-lo”.
Des del ICAV, el seu degà recorda que “les corporacions professionals van dur a terme un intens procés ‘d’actualització’ i ‘posada al dia’ l’any 2009, arran de l’anomenada Llei òmnibus, que va comportar anar molt més enllà del que exigia la normativa comunitària”. Per això, Duran conclou que “la voluntat real és desregular l’activitat professional de l’advocacia en detriment dels serveis als ciutadans, un procediment que recorda la desregulació de la Banca a Espanya”.
Avantprojecte de llei orgànica del poder judicial
El text aprovat planteja la supressió dels partits judicials i la seva substitució per les províncies, amb la conseqüència dramàtica de trencar el model de justícia de proximitat cap a la ciutadania. Per això, Duran denuncia que “el projecte no s’acompanyi d’una memòria justificativa que assenyali els recursos materials disponibles per al seu desenvolupament”.
Aquestes corporacions també critiquen que cada any es determini una quota màxima de recursos de cassació (civils i contenciosos administratius) que es podran admetre a tràmit. Per aquests motius, el degà dels advocats de Barcelona denuncia que “la justícia no pot tenir ni admetre quotes. És a dir, amb aquest plantejament de tramitació es provocaran més dilacions”.
Per millorar tots aquests aspectes de cara a les futures lleis, el Col·legi d’Advocats de Barcelona i el de València han presentat al·legacions a tots els avantprojectes i avui han acordat dissenyar un pla conjunt d’actuacions per aconseguir la seva retirada. L’ICAB i l’ICAV insten els governs autonòmics que tinguin competència sobre aquestes matèries a sensibilitzar-se amb les reivindicacions de tots dos col·legis i a establir un front comú per aconseguir la substancial modificació d’aquests avantprojectes i projecte de llei.
