Lola Fernàndez.- Corresponsal Madrid.
Corrupció política, consulta catalana, dilació dels processos judicials han estat alguns dels temes més candents en la primera obertura de l’Any Judicial presidida pel Rei Felipe VI. El president del Poder Judicial, Carlos Lesmes, i el Fiscal General de l’Estat, Eduardo Torres-Dulce, han destacat avui en el Tribunal Suprem la necessitat d’agilitar els processos judicials i combatre amb més mitjans “la xacra de la corrupció”.
El màxim responsable del Consell General del Poder Judicial, Carlos Lesmes Serrano, va atacar avui “a la xacra de la corrupció” en l’obertura de l’Any Judicial, presidida per primera vegada pel Rei Felipe VI. Aquest assumpte també va ser molt criticat pel Fiscal General de l’Estat, Eduardo Torres-Dulce, qui es va referir de forma especial a l’àmbit polític.
Des del punt de vista del president del CGPJ i del Tribunal Suprem, “la corrupció soscava la democràcia, és una xacra i distorsiona els mercats”. Per tot això, Lesmes s’ha compromès “a fer tot el possible per revertir aquesta situació agilitant la tramitació i resolució de les causes en matèria de corrupció”.
El Fiscal General de l’Estat, per la seva banda, es va mostrar autocrític amb la justícia espanyola, assenyalant que “la resposta del sistema penal és a l’excés lenta i de vegades desigual, alguna cosa que reconeixem sincerament”. L’obertura que va tenir lloc en el Tribunal Suprem i que va acollir a les cares més conegudes del sistema judicial, entre elles, el Ministre de Justícia, Alberto Ruiz-Gallardón, va estar envoltada de manifestants de CCOO que van advocar per la justícia pública i van llançar crits en contra del cobrament de taxes.
Llargs processos a evitar
Per tot això, el Fiscal General va demanar “lo més aviat possible els mitjans que canviïn aquest rumb, així com modificar aquells hàbits processals i organitzatius propis que llastren la nostra eficiència”. De les 18 sentències recaigudes en processos en els quals va intervenir la Fiscalia Especial, totes elles han resultats conformes, total o parcialment amb l’acusació deduïda pel Fiscal.
Eduardo Torres-Dulce també va atacar de forma especial a la corrupció política i en aquest sentit, va assegurar que “mina la credibilitat del sistema democràtic” i “no pot ignorar-se tampoc la corrupció privada que en el terreny financer compromet greument l’estabilitat econòmica i la distribució de la riquesa”.
Respecte als temps de la justícia, les dades de la Memòria assenyalen que el període entre la incoació del procediment i l’evacuació de l’escrit de qualificació provisional pel Ministeri Fiscal transcorren de mitjana 393 dies en el procediment abreujat, 722 dies en el sumari i 538 dies en el jurat; des de la qualificació provisional del Fiscal fins avui del primer assenyalament de judici oral transcorren de mitjana altres 532 dies en el procediment abreujat, 250 dies en sumari ordinari i 317 dies en el jurat. D’altra banda, dictada sentència, el temps mitjà de resolució dels recursos és de 179 dies.
Catalunya i les regles del joc
Encara que Lesmes no va fer cap referència expressa a Catalunya, en un dia en el qual se celebren nombrosos actes commemoratius, sí va dir que el Poder Judicial “es compromet a enfortir també amb la lleialtat institucional que reclama la nostra integració en la Unió Europea, com es deriva en l’article 2 del Tractat de la Unió, una exigència ineludible per pertànyer a ella, lleialtat que impedeix el canvi unilateral de les regles de joc que han de regir la nostra convivència”.
Bona nota per als jutges catalans
El president del CGPJ, Carlos Lesmes, va destacar per primera vegada en un discurs institucional la figura d’un jutge i aquesta va ser la d’un jutge de Barcelona, el Cas Aziz, qui es va preocupar pels nivells de protecció que l’ordenament nacional proporcionava als deutors hipotecaris. “La iniciativa d’aquest jutge, en el conegut Caso Aziz ha contribuït a identificar la inveterada figura del deutor hipotecari amb la d’un modern “consumidor”, aconseguint que els drets reconeguts d’aquest per la normativa europea s’estenguin a aquella figura”, va assenyalar Lesmes.
Va destacar, per tant, d’aquest cas que s’alertés en el plantejament de la qüestió al Tribunal europeu sobre la circumstància que la normativa processa d’un Estat membre -camp aliè, en principi, al Dret de la Unió en virtut de l’autonomia procedimental dels Estats membres-, podria erigir-se també en un sever obstacle per a la protecció harmonitzada que es dispensa als consumidors. I que el Tribunal de Luxemburg advertís en la seva sentència que la normativa espanyola fins llavors aplicable feia impossible o excessivament difícil, en els procediments d’execució hipotecària iniciats a instàncies dels professionals i en els quals els consumidors eren part demandada, aplicar la protecció de la Directiva sobre clàusules abusives dels contractes realitzats.
Per Lesmes, el Cas Aziz no constitueix un pronunciament aïllat, “la iniciativa d’aquest jutge ha estat determinant perquè milers de ciutadans i famílies espanyoles hagin vist ampliades les seves garanties i drets quan assumeixen deutes hipotecaris”.
