La reforma de la Llei de l’avortament tomba a Gallardón: Reaccions a la seva dimissió

Per Alexander Salvador

Barcelona

Abans de les sis de la tarda d’avui Alberto Ruiz-Gallardón ha anunciat la seva dimissió en una roda de premsa, després de la confirmació per part de Mariano Rajoy de la retirada de la reforma de la Llei de l’Avortament que el ministre havia defensat estoicament i que havia causat que moltes veus institucionals del sector jurídic sentenciessin que la història recordarà Gallardón com “el pitjor ministre de justícia de la història d’Espanya”.

El seu últim discurs com a polític

Gallardón ha començat el seu discurs al·legant la falta de capacitat que ha tingut de “tirar endavant a les corts un avantprojecte de llei que havíem aprovat en Consell de Ministres” i referint-se a aquest fet com a motiu de la seva dimissió. Seguidament, ha afegit que amb aquest discurs abandona la política després de 30 anys de carrera. Abandonarà, a més del seu càrrec com a Ministre de Justícia, el seu escó al Congrés i qualsevol càrrec del partit.

La retirada de la reforma de la Llei de l’Avortament ha estat la peça final que ha provocat la seva dimissió. “La meva gratitud al president del Govern, Mariano Rajoy, és absoluta, però jo ara no puc ser la persona que tiri endavant una nova reforma de llei de l’avortament” ha relatat el ja ex-ministre. “Se’m va encarregar fer un projecte de llei a partir de l’avantprojecte de reforma de llei de l’avortament acordada en Consell de Ministres, és obvi que no ho he aconseguit, però no em sento desautoritzat. L’avantprojecte no és d’Alberto Ruiz-Gallardón, és del Govern d’Espanya. No vull mirar cap a enrere amb ira o amb rancor, ho vull fer amb gratitud. En la vida no s’aconsegueixen tots els èxits, per descomptat que no, no penso que hagi estat una derrota” ha justificat Gallardón.

Finalment, ha afegit que “ara vindran altres generacions, gent nova, jove, amb millor formació i amb més capacitat per tirar endavant aquest projecte compartit que anomenem Espanya”. Per al seu reemplaçament, Mariano Rajoy ha nomenat a Rafael Catalá Polo, que fins ara ha ocupat el càrrec de secretari d’Estat d’Infraestructures, Transports i Habitatge en el Ministeri de Foment.

Enfront dels periodistes s’ha mostrat clar amb el tema català, precisant que abans de la seva dimissió ha deixat preparat tot l’aparell jurídic per interposar el recurs contra la llei de consultes catalana.

Quines han estat les reaccions institucionals del sector jurídic?

Des del Consell de l’Advocacia Catalana, s’ha celebrat la dimissió del fins avui ministre de Justícia, Alberto Ruiz-Gallardón, a qui s’ha qualificat “del pitjor ministre de Justícia de la història de la democràcia’. L’Advocacia institucional catalana ja havia demanat la dimissió de Gallardón davant les reformes legislatives dutes a terme pel seu ministeri i en aquest sentit confia ara que la seva dimissió paralitzi tots els projectes legislatius impulsats per l’ex ministre i, molt especialment, que es retiri la Llei de taxes judicials.

Per a Juan Antonio García Cazorla, degà de l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Sabadell, la dimissió del ministre de Justícia Alberto Ruiz-Gallardón, al qual havia qualificat en diverses ocasions com a “pitjor ministre de la Història”, és molt positiva atès que, en la seva opinió, “no podem més que congratular-nos per la dimissió d’un ministre que ha treballat d’esquena a la nostra professió i a la ciutadania, obviant qualsevol tipus de diàleg i començant projectes de llei totalment desgavellats”.

Oriol Rusca, degà de l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Barcelona, ha valorat que “la dimissió d’un ministre sempre és lamentable, encara que en el cas del Ministre Gallardón es rumorejava fa temps. Malgrat tenir sempre un tracte cordial i respectuós han estat pluralitat els casos de profunda discussió i falta d’enteniment amb l’advocacia, en general, i amb els drets dels ciutadans en particular.” A tot això, desitja que “aquest nou escenari que se’ns obre, permeti un major enteniment i una major fluïdesa entre els operadors jurídics i el Govern. L’advocacia està sempre oberta al diàleg i al treball conjunt pel ben social”.

Per a Carlos Carnicer, president del Consell General de l’Advocacia Espanyola, el Ministre de Justícia, Alberto Ruiz-Gallardón, “va arribar al Govern com el ministre més benvolgut i marxa com el segon pitjor valorat. Va poder ser un gran ministre de Justícia –així el vam rebem- i va defraudar les expectatives de tots els operadors jurídics i dels ciutadans. Va engegar nombroses reformes sense diàleg i sense mitjans per dur-les a terme. Només va tenir una virtut: posar d’acord a tots els operadors jurídics, una cosa insòlita en el sector. L’Advocacia, per primera vegada en la seva història, va sortir al carrer i es va manifestar contra la pretesa regeneració del ministre.”

Des de Palma, Martín Aleñar, degà dels Advocats de Balears ha qualificat de “coherent” la decisió d’Alberto Ruiz Gallardón i ha assegurat que, d’alguna forma, el ministre sortint ha estat “la cara visible d’una política de fets consumats” que, gairebé des del primer moment, va trobar un fort i ampli rebuig entre la major part dels operadors jurídics i de la societat civil i que va provocar que tota l’advocacia institucional sortís al carrer per primera vegada. Per això, espera que ara s’obri una nova etapa de serenitat, diàleg i col·laboració per aconseguir que, entre tots i de forma consensuada, s’aconsegueixi frenar projectes de llei que, com la la reforma de la justícia gratuïta, suposen greus lesions dels drets de les persones.

Per a Juan Ospina, president de l’agrupació de Joves Advocats del Col·legi d’Advocats de Madrid, avui dimiteix “un dels pitjors Ministres que ha tingut la Democràcia espanyola. Primer va incomplir el seu programa electoral, reformant la LOPJ per polititzar i controlar més tota la Justícia – cal recordar que ara els vocals del CGPJ són triats a dit per la política -, i després va limitar l’accés a la justícia amb una Llei de taxes que impedeix la Justícia real a la classe mitjana. Els seus projectes de llei eren encara pitjors; reforma del torn d’ofici per acabar amb ell, reforma del Codi penal i la Llei d’enjudiciament criminal per limitar els nostres drets, cap reforma incloïa aportar més mitjans a la Justícia i solament anava dirigida a controlar més a la ciutadania.” Com a conclusió, Ospina afegeix a aquest diari que “la sortida de Gallardón és una esperança per a la ciutadania i la justícia, esperant que l’actual govern busqui a algú capaç de solucionar les crisis en justícia i mirar al futur amb visió de servei i de democràcia.”

Des de Jutges per la Democràcia, el seu portaveu Joaquim Bosch ha declarat que des de l’associació judicial, també, s’ha valorat “positivament el relleu en aquesta cartera ministerial” i en aquest sentit reclamen “l’inici d’un nou període en el qual es rectifiquin les nombroses mesures errònies adoptades i s’opti per buscar solucions reals als greus problemes de la nostra administració de justícia.” Per a Jutges per la Democràcia, l’actuació de Gallardón “des del principi va mostrar escassa sensibilitat cap als problemes de la Justícia i que es va centrar més en iniciatives que pensava que podien generar-li protagonisme i projecció personal.” Finalment, Joaquim Bosch ha afegit que “Gallardón no s’ha sabut centrar en la modernització de les estructures judicials, però sí que ho ha fet en la retallada d’elements essencials del servei públic. Ha deixat un paisatge judicial arrasat després de tres anys de gestió, amb operadors jurídics àmpliament desmotivats, i amb un sistema judicial molt més deteriorat que a l’inici d’aquesta etapa”.

Des de l’Associació per la judicatura catalana (AJUDICAT), el seu President, Fruitós Richarte,  exposa que “governar no és manar, els termes són radicalment oposats i això és el què no ha entès, tot i els llargs anys en la política del dimissionat ministre. Ens hauria agradat molt més que el terme a aplicar-li fos el de cessat, doncs això hauria volgut dir que no es tractava d’un mer executor sinó d’un verdader ideòleg de polítiques neoliberals destructores de l’estat de la justícia per l’estat de dret de la majoria absoluta, com ho ha estat eliminar el 20% de la planta judicial, alhora d’imposar l’impost revolucionari per accedir a la justícia, més conegut per taxes judicials, i totes les reformes que tenia preparades; privatització del registre civil, reforma del Codi penal, reforma de la Llei d’enjudiciament criminal, reforma de la Llei orgànica del poder judicial – la tercera -, reforma de la Llei de planta judicial…

En una cosa sí tenia raó, el Ministeri de Justícia ha de desaparèixer, – manifestacions de quan el PP era a l’oposició – si realment es vol que el poder judicial i el servei públic de justícia no caiguin en mans del legisloexecutiu, i existeixi pel bé de tots i totes independència judicial, no es pot dependre dels capricis del polític de torn que mana més que governa”, conclou Richarte.

Des de la Unió Progressista de Fiscals, la dimissió de Gallardón ha suposat també una satisfactòria notícia. Per a l’associació de fiscals “la seva falta de diàleg amb els quals presten els seus serveis en el Ministeri, els professionals, advocats, procuradors i amb la resta d’operadors jurídics, i la seva ideologia absolutament reaccionària, l’han convertit en el Ministre més controvertit de quants l’han precedit, de qualsevol signe polític. Ha maltractat i descurat fins a la sacietat a la Carrera Fiscal, i ha desoït i va prescindir en nombroses ocasions de qui la dirigeix, el Fiscal General de l’Estat”.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.