No vivim en una societat en la qual prevalgui la informació de qualitat ni en la qual es tingui la serenitat, i en ocasions l’interès, de comentar els possibles canvis que poden sorgir en les Convencions internacionals.
El cas que ocupa al present article és la modificació introduïda a l’Estatut de Roma (en endavant Estatut) aprovat en 1998, això és, l’Estatut de la Cort Penal Internacional (d’ara endavant CPI), operada per la Conferència de Revisió dels Estats Part que va tenir lloc a Kampala (Uganda) durant els mesos de maig i juny de 2010, això de conformitat amb l’art. 123.1 de l’Estatut. Aquestes modificacions contenen esmenes a l’Estatut relatives als crims de guerra i al crim d’agressió que veurem més endavant.
En primer lloc, Què és la CPI? La Cort Penal Internacional és una “institució permanent […] facultada per exercir la seva jurisdicció sobre persones respecte dels crims més greus de transcendència internacional” (art.1 de l’Estatut). És a dir és un Tribunal col·legiat amb personalitat jurídica internacional el qual té la competència de conèixer i enjudiciar els “crims més greus de transcendència internacional” de conformitat amb l’Estatut. A més “està vinculada a les Nacions Unides” per acord de l’Assemblea General (art. 2) i té la seva seu a l’Haia (art. 3).
Té jurisdicció a tot el món? La resposta ha de ser negativa i és aquí on entren en joc algunes de les contradiccions del dret internacional públic. L’Estatut ha estat ratificat per 121 dels 193 països membres de les Nacions Unides. Al següent document pot observar-se com per exemple els EUA, Israel o Xina no han presentat els instruments de ratificació perquè pugui, efectivament, ser-los aplicable aquest Estatut que regula alguna cosa tan important com “els crims més greus de transcendència per a la comunitat internacional en el seu conjunt” (art. 5 de l’Estatut). És a dir accepten el contingut de l’Estatut però no ho ratifiquen, alguna cosa així com ‘ens sembla una bona idea pels altres però no per a nosaltres’. De fet els EUA han intentat signar acords bilaterals de no lliura amb països, fins i tot ratificants de l’Estatut, en clara violació de l’art. 98 de l’Estatut.
Sobri quins crims és competent la CPI? L’art. 5 de l’Estatut estableix que la CPI tindrà competència sobre els crims següents; a) el crim de genocidi (el qual defineix i delimita en l’art. 6), b) els crims de lesa humanitat (els quals defineix i delimita en l’art. 7), c) els crims de guerra (el qual defineix i delimita l’art. 8) i d) el crim d’agressió.
Quines modificacions s’han introduït? En la Conferència de Revisió de Kampala es van introduïr dues resolucions que contenen esmenes a l’Estatut. Espanya ha autoritzat la ratificació de les mateixes mitjançant la Llei Orgànica 5/2014, de 17 de setembre. L’esmena relativa als crims de guerra s’introdueix en l’art. 8 i estableix el següent:
“Afegeixi’s a l’apartat i) del paràgraf 2 de l’article 8 el següent:
«xiii) Emprar verí o armes enverinades;
xiv) Emprar gasos asfixiants, tòxics o similars o qualsevol líquid, material o dispositiu anàlegs;
xv) Emprar bales que s’eixamplen o s’aixafen fàcilment al cos humà, com a bales de camisa dura que no recobreixi totalment la part interior o que tingui incisions.»”
Per tant s’han introduït modificacions a l’apartat i) del paràgraf 2 de l’art.8 relatiu a “altres violacions greus de les lleis i els usos aplicables en els conflictes armats que no siguin d’índole internacional”. I s’han introduït 3 supòsits de violació més que si analitzem el seu contingut específic poden semblar suposats ‘ad hoc’ per a conflictes que s’han generat en els últims anys com per exemple a Síria. Perquè aquest tipus de casuística no s’havia vist ja en altres conflictes internacionals? No podien subsumir-se aquestes categories en altres supòsits ja regulats en l’Estatut? Feia falta una modificació del mateix per explicitar alguna cosa que ja podia interpretar-se d’allò que ja estava aprovat? Amb quina finalitat han estat operades aquestes modificacions? Deixarem aquestes preguntes en l’aire.
Pel que fa a l’altra modificació, relativa al crim d’agressió, el que fa la mateixa és dotar de contingut a què ha d’entendre’s i sota quines condicions es pot parlar d’agressió a l’efecte de l’Estatut. Estableix la modificació que una persona comet un acte d’agressió quan, “estant en condicions de controlar o dirigir efectivament l’acció política o militar d’un Estat, aquesta persona planifica, prepara, inicia o realitza un acte d’agressió que per les seves característiques, gravetat i escala constitueixi una violació manifesta de la Carta de les NNUU”. Aquesta persona ha de “controlar o dirigir efectivament l’acció política o militar d’un Estat” i l’acte d’agressió ha de constituir una “violació manifesta de la Carta de les NNUU”.
El segon paràgraf de la modificació estableix una llista de set supòsits que han d’enquadrar-se dins del que s’entén com a definició d’acte d’agressió (per exemple envair un altre Estat o bombardejar-ho) i finalment s’introdueix un art. 15 bis a l’Estatut que regula l’exercici de la competència per part de la CPI respecte al crim d’agressió.
Com a conclusió al present article que pretén treure llum sobre la silenciada modificació a l’Estatut de Roma caldria reflexionar sobre la postura d’un país com Espanya davant tal Estatut i la seva predisposició a acceptar les modificacions citades. Hi ha part de la societat espanyola que entén que mentre es ratifica aquest Estatut no s’han atès als potencials crims de genocidi i/o de lesa humanitat que es van poder cometre a Espanya durant la dictadura franquista (1939-1975). Per això pot semblar contradictori que es tingui una determinada actitud respecte les modificacions d’un Estatut tan important per al Dret Internacional Humanitari però en canvi, a nivell intern, no se de satisfacció a les demandes de justícia i reparació a, per exemple, tot aquell que encara no ha pogut trobar als seus éssers estimats després de la Guerra Civil (1936-1939) i la posterior repressió franquista.
Per què quan són els altres sí i en clau interna no? És que no s’atendran als diferents mandats de l’ONU perquè s’investiguin els crims del franquisme? Es ratificaran successives reformes a l’Estatut de la CPI mentre no s’articula una solució als problemes que encara s’arrosseguen a Espanya?
Jutgin aquestes modificacions i les seves implicacions vostès mateixos.
