Quins són els principals “mals de la justícia”? (Informe sobre la Justícia 2014)

Redacció.
Barcelona.

 

El degà del Col·legi d’Advocats de Barcelona, Oriol Rusca i Nadal, juntament amb les diputades responsables de la Comissió de Relacions amb l’Administració i la Justícia, Eva Pous Raventós i Julia Herrero Alcorta, van presentar ahir en roda de premsa les conclusions de l’Informe de la Justícia.

L’Informe de la Justícia és una publicació anual que, des de l’any 2007 s’edita per part del Col·legi d’Advocats de Barcelona (ICAB) amb un objectiu molt clar: donar a conèixer la visió de l’advocacia en relació al funcionament del que anomenem el sistema de justícia. Aquesta publicació recull, d’una banda, les dades sobre l’evolució de la taxa de litigiositat, de congestió, de pendència (relació assumptes pendents/resolts), i de resolució en els diferents àmbits jurisdiccionals (civil, penal, contenciós administratiu i social) entre els anys 2006 i 2013. De l’altra, exposa com a resultat de la realització d’enquestes a advocats i advocades, i del treball de camp per detectar les opinions i reflexions d’aquests professionals sobre el funcionament de l’Administració de Justícia, amb l’objectiu de ressaltar aquells aspectes que caldrien millorar per oferir un servei al ciutadà més eficient.

Informe sobre Justícia

Els principals “mals de la justícia” detectats pels lletrats enquestats per l’ICAB són: els retards acumulats en la celebració de judicis; la concentració de l’activitat judicial, especialment dels assenyalament en tres dies de la setmana; la manca d’informació en relació  als assenyalaments; la deficient organització de l’activitat judicial; i la manca d’utilització de les noves tecnologies

Taxa de Litigiositat

Una de principals conclusions de l’Informe de la Justícia és el descens dels litigis durant el 2013 en tots els àmbits jurisdiccionals, a excepció de l’ordre social, en el qual es registra un lleuger augment respecte anys anteriors. Cal destacar que l’àmbit social ha estat un dels que ha experimentat més creixement a conseqüència de la crisi econòmica, tal com reflecteixen les taxes d’atur, el descens en les contractacions, i l’augment del volum d’acomiadaments i reclamacions de quantitat, que evidencien una de les cares més dramàtiques de la recessió econòmica. Els índex de litigiositat en els diferents àmbits (penal, civil, contenciós/admistratiu, laboral) continuen sent molt desiguals entre sí, sent el penal, on es registra una litigiositat més alta (un 133%) front al civil (35%), contenciós (4%), o el laboral (10%). Per últim, cal destacar que la litigiositat en l’àmbit territorial del Col·legi d’Advocats de Barcelona està per sobre que a la resta de Catalunya.

Així, per exemple, l’ICAB també considera alarmant la situació en què es troben els expedients de FOGASA. Per això Rusca ha explicat “que en un moment de crisi econòmica com l’actual, la justícia ha de funcionar. És intolerable haver d’esperar fins i tot anys per resoldre un assumpte. La justícia és el camí per tirar el país endavant. Si la justícia funciona, l’economia millorarà”.

Taxa de resolució

L’informe destaca que s’ha produït una millora de la capacitat resolutiva dels òrgans jurisdiccionals en totes les jurisdiccions en el període 2006-2013 a excepció, de l’àmbit social. En aquest darrer àmbit es produeix una regressió del 8% l’any 2013, respecte l’any 2006, a causa de l’important augment de la litigiositat i dels assumptes ingressats a causa de la crisi.

Taxa de pendència

La taxa de dependència és la relació d’assumptes pendents de resoldre versus els resolts. Respecte aquest índex, cal destacar de nou l’increment que es registra en la jurisdicció social, passant d’un 51% l’any 2006 fins a un 88% l’any 2013. L’augment de la litigiositat i dels assumptes ingressats en aquest ordre jurisdiccional fa que es produeixi un col·lapse judicial, que és tradueix en l’augment de la pendència. Per contra, també cal ressaltar que l’àmbit penal té la taxa de pendència més baixa (amb diferència) en comparació a la resta d’ordres jurisdiccionals, malgrat que en aquest àmbit s’ingressa un volum d’assumptes superior.

Taxa de congestió

Quant a la taxa de congestió es produeix una regressió en tots els àmbits a excepció dels jutjats del social. Així d’una taxa del 156% l’any 2006 es passa a una índex del 196% l’any 2013, fet que implica un increment del 20%. Això reflecteix no només el col·lapse creixent dels jutjats i tribunals sinó també la manca de l’establiment de mesures per disposar de més recursos materials i humans en els tribunals d’aquest àmbit, amb les quals es podria, si més no, ajudar a pal·liar la congestió actual.

La Justícia ha empitjorat, segons l’advocacia

L’ICAB ha dut a terme una sèrie d’accions per tal de conèixer l’opinió dels advocats i advocades en relació al funcionament de la Justícia. D’una banda, enquestes on-line, de periodicitat anual, de l’altra una preguna quinzenal a través de la pàgina web del Col·legi (baròmetre d’opinió), i finalment uns treballs de camp en els edificis judicials per detectar els problemes reals en què es troba l’advocacia en l’exercici de la professió. Les conclusions d’aquests estudis és que els advocats consideren que la situació dels jutjats i tribunals ha empitjorat respecte l’any anterior.

Entre els principals problemes detectats pels lletrats enquestats cal destacar els retards acumulats en la celebració de judicis. La majoria de retards són d’entre 7 i 10 min ( 22%) seguits dels retards entre 20 i 30min (18%). Les principals causes d’aquests retards estan motivades en un 47% dels casos a causa d’una mala organització o bé en un 29% dels casos pel retard del jutge. La concentració de l’activitat judicial, i especialment dels assenyalaments, en tres dies de la setmana (dimarts, dimecres i dijous) és una altre fet valorat negativament. A més s’ha detectat una manca d’informació en relació als assenyalaments de manera visible i amb ús dels mitjans existents; La deficient organització de l’activitat judicial, i en concret la suspensió dels judicis ( en un 62% a causa de la manca de realització d’alguna notificació o citació) juntament amb la manca d’ús de les noves tecnologies són altres factors que contribueixen a què hi hagi posicionament pessimista en quant al funcionament de la justícia.

Per això, l’ICAB creu que l’increment en un 1% del pressupost del Ministeri de justícia és totalment insuficient per resoldre els problemes de l’Administració de Justícia. “La crisi econòmica ha colpejat durament l’administració de justícia, que àmbit que malgrat la seva importància i transcendència dins la societat, sempre s’ha trobat en inferioritat de condicions respecte altres administracions”, ha afirmat Rusca. Per això des del Col·legi d’Advocats de Barcelona es reclama més inversió econòmica per tal d’ afavorir la modernització de la justícia, però també més recursos humans, tenint en compte que tenim una planta judicial baixa. “Cal apostar decididament per una nova oficina judicial més estructurada i organitzada, així com per una major coordinació amb totes les parts que participem en l’Administració de Justícia per millorar la situació”, afirma el degà.

La incidència de les taxes judicials

El 68% dels advocats i advocades enquestats afirmen haver tingut algun supòsit entre els seus clients de renúncia a la interposició d’una acció judicial com a conseqüència de la llei de taxes estatal. Els advocats també desconfien respecte de la inversió en justícia dels diners recaptats per aquesta taxa.

Aquest fet demostra el que l’advocacia fa anys que està denunciant. Les taxes judicials suposen un impediment a què els ciutadans exerceixin el seu dret a anar als tribunals per reclamar justícia. Les solucions per pal·liar la situació als jutjats o tribunals no poden passar per obstaculitzar l’accés, sinó per establir plans reals i factibles per solucionar les situacions concretes en què es troben els jutjats en les diferents jurisdiccions”, ha afirmat el degà dels advocats de Barcelona.

El català a la justícia

Des del Col·legi d’Advocats de Barcelona també s’ha preguntat als advocats i advocades sobre quin idioma usen en els escrits judicials. En aquest sentit, més d’un 74% els advocats enquestats usen preferentment el castellà enfront del 25,52% que escriuen en català. L’ús del català i el castellà en els escrits no judicials té uns nivells més semblants (castellà un 45,2% versus català 37,3% , anglès (5,9%) i altres idiomes (11,5%).

La realització de l’Informe de la Justícia és el resultat d’un seguit d’enquestes a advocats i advocades, de treballs de camp als jutjats demarcació del Col·legi d’Advocats de Barcelona, així com la recopilació pròpia a partir de dades estadístiques oficials del Consejo General del Poder Judicial, l’Institut Nacional d’Estadística, l’Institut d’Estadística de Catalunya, el Fons de  Garantia Salarial, el Ministeri de l’Interior i de la Generalitat de Catalunya.

1 comment

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.