“La política del Consell de l’Advocacia Catalana és i serà de proximitat cap al ciutadà”

Per Alexander Salvador.
Barcelona.

 

Abel Pié i Lacueva és advocat en actiu, president del Consell de l’Advocacia Catalana des del passat dilluns 20 d’octubre, degà del Col·legi d’Advocats de Manresa des de l’any 2009 i secretari de la Comissió de Noves Tecnologies del Consejo General de la Abogacía Española (CGAE). Sobre els seus estudis, es va llicenciar en Dret per l’Universitat Autònoma de Barcelona l’any 1995 i en Dret canònic per la Universitat Pontifícia de Salamanca l’any 2003.

Comencem sobre la seva elecció com a nou President de l’Advocacia Catalana. Va ser per aclamació popular o es van presentar diverses candidatures?

Vam ser dos degans que ens vam postular com a possibles futurs nous presidents del Consell, però, finalment, de manera pactada vam arribar a l’acord que el proper President de l’Advocacia Catalana seria jo.

Quins van ser els seus principals motius per a esdevenir President de l’Advocacia Catalana?

En aquests darrers anys, m’he involucrat molt en el Consell, i especialment, durant el mandat d’en Miquel Sàmper vaig agafar les regnes de diversos projectes d’advocacia social. Una de les principals intencions que em van motivar a postular-me com a President de l’Advocacia Catalana va ser poder finalitzar aquests projectes més socials que des del Consell de l’Advocacia Catalana vam començar.

Fotografia: Jaume Sellart.
Fotografia: Jaume Sellart.

Què significa per vostè ser President de l’Advocacia Catalana?

És una responsabilitat; Una responsabilitat de la qual ja m’he adonat compte de la seva magnitud només en aquesta setmana que porto exercint el càrrec. I també és una il·lusió; Il·lusió de poder coordinar els 14 Col·legis d’Advocats de Catalunya, de tenir una representació institucional de l’advocacia i poder treballar per a que els advocats i advocades de Catalunya puguin tenir una millor qualitat en l’exercici de la seva professió. Finalment, significa un deure cap a la ciutadania, en pro de treballar per aconseguir que els ciutadans no deixin de creure en la Justícia. Perquè, al final la Justícia, no és cosa de jutges, advocats i procuradors, sinó de ciutadans.

Quins reptes s’ha proposat com a President?

(Riu) Has de tenir en compte que he entrat com a President amb un nou Ministre de Justícia, amb la qual cosa tots els reptes són més ambiciosos. Amb l’anterior Ministre totes les respostes eren ‘No’ i  totes les accions que dúiem a terme no eren més que ‘picar pedra’. Però, amb aquest nou Ministre crec que el tarannà serà diferent i en aquest sentit, de la nit al dia, han canviat els objectius. El que ara podem fer és intentar buscar nous projectes per millorar la Justícia en general. Jo estava al càrrec dels projectes d’advocacia social, els més propers al ciutadà; Hem de desfer-nos d’aquesta concepció on el ciutadà acudeix a l’advocat quan ja té un problema i no ho fa per a prevenir aquests problemes.

Com serà la seva presidència respecte la de Sàmper?

Serà bastant continuista.

Sobretot en els aspectes socials, entenc.

Exacte. Cada presidència té la seva pròpia petja, per lo bo i lo dolent, degut a que cada president té la seva pròpia personalitat. Intentaré igualar, com a mínim, tota la seva dedicació i implicació en els aspectes socials; Tot lo referent al Torn d’Ofici específic per a persones grans vulnerables, la consolidació del model d’Oficines d’Intermediació Hipotecària… Essent la gent gran i la infància dos dels sectors més desvalguts, volem continuar impulsant projectes que ajudin a aquests específics sectors.

Algun nou projecte que ens pugui avançar que es portarà a terme?

Ara estem treballant per firmar un conveni d’aquí poc per poder ajudar des de l’advocacia catalana a aquells que estan més desemparats, a aquells que pateixen més…

Ara a mig termini, continuarem treballant en aquells projectes en els qual ja hi vam estar treballant en l’etapa en la que jo era conseller del Consell de l’Advocacia Catalana i que ara acabarem d’enllestir. I espero que el que sigui el meu successor hi pugui continuar, perquè la política del Consell és i serà una política de proximitat cap al ciutadà. Sobretot en aquesta època que estem vivint, on els ciutadans estan vivint situacions no de dificultats per arribar a final de mes, sinó de quedar-se sense habitatge. I nosaltres els advocats, un col·lectiu on molts lluitem en el nostre dia a dia per la defensa dels Drets Humans ens adonem molt de quina és la situació que molts viuen a Catalunya; Per això, la política del Consell d’Advocats de Catalunya és, entre d’altres, la de treballar per protegir als més desvalguts.

La política del Consell de l’Advocacia Catalana és, entre unes altres, la de treballar per protegir als més desvalguts.

Reprenent el tema del Ministre Catalá. Creu que es podria arribar a un pacte respecte a les taxes judicials semblant a l’acord amb el Conseller de Justícia de Catalunya? 

Nosaltres ho esperem. Esperem que el Ministre Catalá vegi que aquí a Catalunya vam apostar perquè ni els ciutadans, ni els autònoms, ni aquelles petites empreses que han d’acudir a la Justícia per qualsevol motiu no hagin de pagar taxes.

Hi ha diverses teories que diuen que qui utilitza la Justícia ha de pagar-la. Però, el que realment succeeix és que la Justícia és emprada per un cert tipus d’empreses com empreses telefòniques, asseguradores, financeres; Empreses que dia si i dia no estan demandant. Si féssim una llista de quines són les persones físiques o jurídiques que al final del dia presenten la majoria de demandes, les veuríem a elles; Qui realment col·lapsa la justícia són aquestes empreses. No ho són els ciutadans de peu de carrer que tenen un problema i acudeixen a la Justícia qui col·lapsen la Justícia. Una de les dues grans injustícies la trobem quan es defensa que si la Justícia la utilitzem tots, tots hem de pagar una taxa, la segona la trobem en relació a les quantitats.

Crec que el Tribunal Constitucional declararà les taxes judicials inconstitucionals pel que fa a la seva quantia, i el que ja hem demanat al Ministre Catalá és que les reformuli i les elimini. Però, com a mínim que les elimini pel que fa a ciutadans, autònoms i petites empreses.

No ho són els ciutadans del carrer de carrer que tenen un problema i acudeixen a la Justícia els qui col·lapsen la Justícia.

I si Catalá, malgrat declarar que estudiarà l’impacte de les taxes judicials i el seu gest cap al diàleg, no procedeix a la seva reforma o supressió. Quines accions es duran a terme des del CICAC?

Primer hem apostat per l’acció del diàleg, una acció que ha estat molt ben vista pel Ministre Catalá. Nosaltres, li hem donat una primera oportunitat de que aquest diàleg prosperi i ens demostri la seva vàlua com a Ministre. Però, tenim el precedent d’un Ministre anterior que ens va demostrar que no tenia cap vàlua en l’exercici del seu càrrec, perquè no era capaç de fomentar el diàleg amb aquells que trepitgen cada dia els jutjats. El Ministre Catalá ens ha estès la mà i ja s’ha reunit amb gran part del agents socials i operadors que treballem al voltant de l’Administració de Justícia. I ara és l’hora de prendre decisions. Si realment no pren una decisió que sigui correcte, li plantarem cara demostrant-li la nostre ferma defensa dels interessos de la ciutadania.

Si (Catalá) realment no pren una decisió que sigui correcte, li plantarem cara demostrant-li la nostre ferma defensa dels interessos de la ciutadania.

Parlem del català a la Justícia. L’Informe de la Justícia elaborat pel Col·legi d’Advocats de Barcelona detalla que més d’un 74% dels advocats enquestats usen preferentment el castellà enfront del 25.52% que escriuen en català. Des del Consell de l’Advocacia Catalana impulsareu noves mesures més enllà de les actuals per propulsar l’ús del català?

A dia d’avui, tenim una Comissió de Llengua que ha promogut la traducció de formularis, escrits, d’eines jurídiques…  I encara així el resultat és molt baix. El principals responsables som els propis advocats, que en les universitats hem estudiat la carrera de Dret en castellà, però, ara les noves generacions d’advocats estan ja començant a treballar en català. Pel que fa al meu parer, crec que aquesta és una tendència que amb les noves generacions estem començant a invertir. Fins que no arribem a un sistema de paritat, mantindrem la Comissió i tota la feina que hi fem a través d’ella.

Hem parlat de les noves generacions d’advocats. Deixi’m preguntar-li si creu que s’aconseguirà que l’examen d’accés a l’Advocacia es faci a Barcelona pels estudiants catalans.

Esperem que això sigui així. En les nostres properes reunions amb el Ministre Català li transmetrem la nostra voluntat de que es realitzi l’examen a Barcelona pels estudiants catalans. Apostarem perquè l’examen es pugui fer a Barcelona i es pugui fer en català. Amb l’anterior ministre li vam fer arribar que nosaltres mateixos li traduiríem l’examen al català, però, s’hi va negar.  Nosaltres apostarem per fer totes aquelles actuacions lògiques que faria qualsevol persona en una situació de normalitat. Es lo normal que aquells estudiants que han estudiat a les nostres universitats puguin fer l’examen aquí, sense traslladar-se a Madrid, en català i segons el nostre Dret i la nostre deontologia.

Per acabar l’entrevista, un tema un xic espinós. Ha de tenir un paper més rellevant el Consell de l’Advocacia Catalana en el procés que està vivint Catalunya?

Nosaltres vam apostar molt decididament pel ‘dret a decidir’. Ens mantenim en aquesta aposta, ja que des del Consell de l’Advocacia Catalana defensem que els catalans i catalanes puguin exercir el seu dret a vot. En aquest sentit, mai direm el qué s’ha de votar, però, si que defensarem el dret a que es pugui votar. El que si que et diré és que jo sóc un abanderat del ‘dret a decidir’ i seré un d’aquells que el dia 9 de novembre anirà a dipositar un vot.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *