L’Audiència de Palma rebutja el recurs de Matas i confirma el segon grau penitenciari

Per Ester Medina.
Palma.

 

El 29 d’octubre del 2014, la Subdirecció de Tractament i Gestió Penitenciària va concedir a Jaume Matas el tercer grau, després d’haver complit un terç de la pena de nou mesos i un dia de presó, tot i que, la Junta de Tractament penitenciari volia mantenir-li el segon grau per cinc vots enfront de tres.

Font: El Mundo

Davant la situació, el passat 17 de novembre, el Jutge de Vigilància Penitenciària nº1 de Valladolid va anul·lar el tercer grau a l’expresident balear Jaume Matas, valorant la gravetat dels delictes de corrupció i el seu impacte en la societat, amb el sentit que “si l’aplicació de la norma és susceptible de projectar sobre la comunitat la sensació de certa impunitat, cosa que per ocórrer a la classificació prematura en tercer grau d’un intern, els fins de la pena poden veure’s pervertits, més en un delicte de tràfic d’influències, caracteritzat per l’abús de confiança dipositada en un càrrec públic, i en un moment de gran sensibilitat social”. A més, el Magistrat observa que “no hi ha cap prova de penediment, d’assumpció del fet, de consciència del dany causat i del descrèdit a la institució pública” a l’expresident balear. En conseqüència, “no hi ha reeducació de l’intern i el risc de ruptura en la confiança dels ciutadans en el propi Estat de Dret, no pot ser obviada pels Jutges”.

Recordem que Jaume Matas Palou va ser condemnat pel Tribunal Suprem com a autor d’un delicte de tràfic d’influències, en el marc de la peça número 2 del Cas Palma Arena, a la pena de nou mesos i un dia de presó, multa en quantia de 6.000 euros, i en cas d’impagament, a una responsabilitat personal subsidiaria d’un mes i inhabilitació especial en relació a qualsevol càrrec electiu durant quatre anys, sis mesos i un dia.

A continuació, delimitarem els elements que caracteritzen el delicte de tràfic d’influències pel qual l’expresident balear va ser condemnat. El delicte que ens ocupa, es troba regulat a l’article 428 del Codi Penal. En primer lloc, el bé jurídic que es tracta de protegir és que l’actuació de l’administració es desenvolupi de manera objectiva i imparcial d’acord amb l’article 103 de la Constitució. En segon lloc, és un delicte especial, i com a tal, el subjecte actiu ha de tenir la condició d’autoritat o de funcionari públic, requisit exigit en l’article 24 del Codi Penal.

Per altra banda i en tercer lloc, el verb nuclear en el tipus objectiu és influir amb prevalença; amb el sentit que s’exerceixi força moral sobre el subjecte passiu de manera que la seva actuació sigui deguda a la pressió exercida, per tant, la pressió moral ha de ser eficient sobre la decisió de l’altre funcionari. Aleshores, el tipus objectiu consisteix a incidir sobre el procés motivador del funcionari o autoritat, amb la finalitat que aquest adopti una resolució que estigui dirigida a la realització d’algun interès privat o personal, causant un benefici econòmic a qui exerceixi la influència o a un tercer. Cal afegir que, el delicte exigeix la prevalença en alguna de les tres modalitats que el Codi penal comtempla: exercici abusiu de les facultats del seu càrrec, situació derivada d’una relació personal, situació d’una relació de jerarquia.

Jaume Matas. Font: RTVE
Jaume Matas. Font: RTVE

Per finalitzar en relació al delicte de tràfic d’influències, el tipus subjectiu només admet la seva forma dolosa, a més, ha d’existir un fi específic, és a dir, que s’emeti una resolució capaç de generar l’obtenció d’un benefici econòmic, ja sigui de forma directe o indirecte, i ja sigui a favor de qui influeixi o d’una tercera persona.

La decisió del 29 d’octubre per part de les Institucions penitenciàries, i més concretament, per part de la Secretaria General d’Institucions Penitenciàries, de concedir el tercer grau a Jaume Matas va tenir en compte els següents aspectes:

  • Primera condemna de Jaume Matas Palou.

  • Escassa duració de la pena.

  • Compliment de la tercera part de la pena.

  • Bona conducta observada al centre penitenciari.

  • Presentació voluntària a les institucions penitenciàries.

  • Possibilitat de poder desenvolupar una activitat laboral a l’exterior (Jaume Matas s’havia donat d’alta com autònom 35 dies abans d’ingressar a la presó).

  • Absència de perillositat.

  • Adaptació social.

  • Suport familiar.

Amb la concessió del tercer grau, Jaume Matas podria complir la resta de condemna al Centre d’Inserció Social de Segovia, a més, de tenir permís per a poder sortir els caps de setmana. Davant aquesta situació i d’acord amb l’article 31.3 del Reglament penitenciari,Els trasllats es notificaran, si es tracta de penats, al Jutge de Vigilància, i si es tracta de detinguts i presos a les autoritats a la disposició de les quals es trobin”, per tant, la Secretaria General d’Institucions Penitenciàries va notificar al Fiscal de Vigilància Penitenciària la decisió del canvi de classificació de Jaume Matas.

Des d’un punt de vista teòric, en l’actualitat el sistema de graus es caracteritza per una gran flexibilitat que permet la classificació inicial del penat en qualsevol grau, i la progressió o regressió individual segons l’evolució de l’intern durant el temps de la condemna, així es té en compte la individualització del seu tractament i la designació del règim penitenciari més adequat al seu tractament. Per tant, en relació amb l’article 72.1 de la Llei Orgànica General Penitenciària, les penes privatives de llibertat s’executen segons el sistema d’individualització separat en graus, l’últim del qual es la llibertat condicional, d’acord amb el Codi Penal.

El primer grau correspon a un règim tancat en què les mesures de control i de seguretat són més restrictives; el segon grau fa referència al règim ordinari; i finalment, el tercer grau coincideix amb un règim obert, i s’aplica a aquells interns que estan capacitats per viure amb semillibertat. Cal fer menció també a l’article 72.3 Llei Orgànica General Penitenciària, segons el qual “sempre que de l’observació i classificació corresponent d’un intern resulti estar en condicions per això, podrà ser situat inicialment en grau superior, excepte el de llibertat condicional, sense haver de passar necessàriament pels que li precedeixen”.

Contra la decisió del Jutge de Vigilància Penitenciària de Valladolid per anul·lar la concessió del tercer grau, Jaume Matas va presentar recurs de reforma el qual va ser desestimat. El Jutge va argumentar que “en els delictes de corrupció el fi de la pena preval, i en aquest sentit, la confiança dels ciutadans en el propi sistema pot veure’s afectada”. No obstant això, el 2 de desembre, Jaume Matas va interposar recurs d’apel·lació per mantenir el tercer grau que el Jutjat Penitenciari de Valladolid li va revocar.

El recurs, que ha sigut resolt avui, dimecres 10 de desembre, per l’Audiencia Provincial de Balears, ha confirmat l’auto dictat pel Jutjat de Valladolid. Així que l’ex President balear s’ha vist obligat a torna a la presó en règim de segon grau, a fi de complir la condemna pel delicte de tràfic d’influències.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *