Com assenyala Mª Ángeles Rodríguez Vázquez, són dos els preceptes del Tractat de Funcionament de la Unió Europea, que són l’article 67.4, que indica que “La Unió facilitarà la tutela judicial, garantint especialment el principi de reconeixement mutu de les resolucions judicials i extrajudicials en matèria civil“, i l’article 81.1, que estableix que “La Unió desenvoluparà una cooperació judicial en assumptes civils amb repercussió transfronterera, basada en el principi de reconeixement mutu de les resolucions judicials i extrajudicials“, els que plasmen la idea de cooperació jurisdiccional a la Unió Europea, en la qual s’han estat aplicant reglaments amb regles processals per resoldre conflictes privats transfronterers a nivell jurisdiccional, com el Reglament 44/2001.
El 10 gener 2015 va començar a ser aplicable el Reglament 1215/2012, del Parlament Europeu i del Consell, de 12 de desembre de 2012, relatiu a la competència judicial, el reconeixement i l’execució de resolucions judicials en matèria civil i mercantil, que deroga el Reglament 44/2001, d’acord amb el segon paràgraf del seu article 81, que exceptua els articles 75 i 76, que eren aplicables des del 10 gener 2014.
Són diverses les novetats de la nova normativa aplicable en matèria processal civil i mercantil transfronterera, que busquen protegir els drets dels consumidors i dels treballadors i millorar el desenvolupament dels processos judicials dins de la Unió Europea pel que fa als conflictes sorgits de una relació jurídica privada. L’aspecte més cridaner és el relatiu a la implantació de la força executiva de les resolucions judicials civils i mercantils dels estats membres, que es troba establerta en l’article 39 del Reglament 1215/2012, que diu que “Les resolucions dictades en un Estat membre que tinguin força executiva en ell gaudiran també d’aquesta en els altres Estats membres sense necessitat d’una declaració de força executiva“. Aquesta regla fa innecessari un tràmit per aconseguir el reconeixement de resolucions judicials sobre assumptes dels ciutadans de diferents països en l’àmbit de l’organització internacional europea, de manera que, com afirma Rosario Gènova Alguacil, “la nova regulació suprimeix la necessitat de la declaració prèvia de força executiva (exequatur) per a l’execució de la resolució en un estat membre diferent del que va emanar la resolució”. També cal assenyalar que, com diu Pilar Maestre Casas, “el reconeixement o execució no distingeix entre decisions que afecten demandats domiciliats o no a estats membres (Considerant 27), el que es tradueix en que encara seran executables les sentències de jutges «exorbitants», provocant que, fora de perill la previsió de l’article 72, la discriminació contra els demandats no domiciliats es mantingui també en aquest àmbit, no podent oposar l’excepció d’ordre públic per al control de la competència del jutge d’origen (article 45.3), excepte en competències exclusives i contractes amb part feble, inclosos ja els contractes de treball (article 45.1, lletra e)”.
Cal relacionar la idea de l’executivitat immediata de les resolucions judicials civils i mercantils en l’àmbit de la Unió Europea amb el Considerant 2 del Reglament, que parla del Programa d’Estocolm, adoptat pel Consell Europeu, que va estar reunit a Brussel·les els dies 10 i 11 de desembre de 2009. En aquest programa es considera que el procés de supressió de tots els tràmits intermedis relacionats amb l’exequatur ha de continuar durant el període establert, sent necessari que es creïn una sèrie de garanties. A més, diu expressament que “El principal objectiu polític en l’àmbit del Dret processal civil és establir que les fronteres entre els Estats membres no haurien de constituir un obstacle per a la resolució d’assumptes civils ni per incoar procediments o executar resolucions en matèria civil“. No obstant això, cal destacar que el Considerant 29 del Reglament 1215/2012 indica que “L’execució directa en l’Estat membre requerit d’una resolució dictada en un altre Estat membre sense la declaració de força executiva no ha de comprometre el respecte dels drets de la defensa “i que, per això,” la persona contra la qual s’insti l’execució ha de poder oposar-se al reconeixement o a l’execució de la resolució si considera que concorre un dels motius per denegar el reconeixement de la mateixa“.
Pedro Alberto de Miguel Asensio afirma que “per valorar el significat del nou instrument, l’abast de les reformes que introdueix i la seva contribució a l’evolució del Dret internacional privat s’ha de tenir en compte que el Reglament 1215/2012 representa una baula més en el procés posat en marxa fa gairebé mig segle amb el Conveni de Brussel·les de 27 de setembre de 1968”. El Reglament 1215/2012 és, a més d’un gran avanç normatiu, un nou pas en el procés d’integració dirigit per la Unió Europea i serveix per potenciar la garantia del que pot considerar-se el dret a la tutela judicial transfronterera efectiva en l’àmbit territorial de l’organització internacional europea, que es troba consagrada en l’article 47 de la Carta dels Drets Fonamentals de la Unió Europea, que s’ha de relacionar amb l’article 67.4 del Tractat de Funcionament de la Unió Europea. Cal tenir present que el Considerant 3 del Reglament assenyala que “La Unió s’ha fixat l’objectiu de mantenir i desenvolupar un espai de llibertat, de seguretat i de justícia, entre altres mitjans facilitant l’accés a la justícia, en particular gràcies al principi de reconeixement mutu de les resolucions judicials i extrajudicials en matèria civil” i que “Per al progressiu establiment d’aquest espai, la Unió ha d’adoptar mesures en l’àmbit de la cooperació judicial en assumptes en matèria civil amb repercussions transfrontereres, en particular quan sigui necessari per al bon funcionament del mercat interior“.
L’aplicació del Reglament 1215/2012 suposarà un important estalvi pel que fa als costos econòmics, però també servirà per reduir els costos temporals que tenen molts processos judicials relatius a conflictes privats transfronterers, garantint la seguretat jurídica i fomentant l’enfortiment del comerç interior a la Unió Europea.
