Vaig conèixer a la Lucie per casualitat, bé, tampoc diria per casualitat; Des de fa temps rebo per e-mail “les capsules gratuites de français juridique et droit français” que la Lucie envia cada dilluns a primera hora. Després de setmanes i mesos llegint-la, seria estrany si no volguéssim conèixer a aquella persona a la qual tenim per costum llegir cada dilluns abans d’entrar a treballar. Després d’uns quants correus, conec a la Lucie en una cafeteria prop del Col·legi d’Advocats de Barcelona; Als pocs minuts m’adono que és una persona a la qual cal entrevistar més enllà d’un cafè. Hi ha persones que s’obren camins, potser no per la trajectòria que hauria de ser i tots segueixen, sinó per seguir aquella que realment creuen interessant seguir; Aquest fet ha portat a la Lucie a assessorar despatxos d’advocats, entre altres coses, sobre French Desks.
La teva carrera cap a endavant en el món del Dret va començar en la Université Paris X Nanterre, encara que els teus primers passos professionals van tenir lloc a Espanya. Com va ser això?
Vaig començar la carrera de Dret a París, en una modalitat una mica peculiar: la classe préparatoire, quelcom molt propi del sistema d’estudis superiors francesos. Es tracta d’una formació molt exigent de dos anys en dret, economia i idiomes, que prepara per a l’ingrés en escoles de negocis, ciències polítiques, etc., o, com en el meu cas, una Escola Normal Superior.
Al cap d’aquests dos anys d’estudi, em quedava un per acabar la licence (títol equivalent a l’actual grau en Dret), i vaig decidir anar-me d’Erasmus a Salamanca. Després de la licence, lo lògic hauria estat tornar a França per estudiar un màster, però encara no havia decidit en quin especialitzar-me i sentia que el meu temps a Espanya encara no havia conclòs, així que vaig decidir quedar-me un any més, buscar treball en un bufet i tornar a estudiar a França més endavant.
Podríem dir que són cobejats els juristes francesos a Espanya?
Crec que sí, però no solament els francesos, sinó qualsevol advocat que pugui aportar un idioma estranger amb un nivell natiu ―o gairebé natiu―. És una manera de distingir-se de la competència i, per al despatx que en contracta, d’oferir servei a francesos que volen fer negoci a Espanya.
I per casualitat ho són els espanyols a França, Bèlgica o Suïssa?
Des de l’any 2013 contacten amb mi cada vegada més empreses i despatxos espanyols per demanar-me que els recomani un advocat castellanoparlant a França. Les empreses espanyoles busquen conquistar nous mercats, i moltes empreses contemplen França, primer soci comercial d’Espanya, com a primera opció més senzilla per sortir a l’estranger, per la proximitat de la seva cultura i idioma.
Per tant, crec que sí, els advocats espanyols són apreciats als països francoparlants, però no solament a França, Bèlgica o Suïssa, sinó també als països africans de parla francesa.
Tornant als teus inicis professionals… A poc a poc t’has anat decantant per la traducció, la formació i el desenvolupament de French Desks per a despatxos d’advocats. On germina aquest canvi en la teva carrera professional?
En 2009 em vaig matricular en el Màster en Traducció Institucional de la Universitat d’Alacant, no tant perquè volia dedicar-me a la traducció jurídica, sinó perquè pensava que aquesta formació em permetria aportar noves competències a un despatx. Però em va arribar el meu primer client una mica per casualitat i la meva cartera va anar creixent gràcies al boca a boca. Vaig compaginar aquesta activitat amb el meu treball assalariat durant uns anys fins que, a la fi de 2013, vaig decidir prendre una excedència voluntària per dedicar-me exclusivament als meus clients.
Em vaig adonar que la traducció cobria solament una part de les necessitats dels meus clients, que requerien un assessorament més complet, i tenint present la figura del jurista-lingüista ―advocats estrangers que no es dediquen a la pràctica jurídica, sinó que presten un suport lingüístic als advocats: formació en idiomes, redacció, revisió o traducció de documents, etc.―, com el qual té, o almenys tenia Uría en plantilla, he intentat proposar un model similar per prestar un assessorament global a tots aquells advocats que no poden o no tenen necessitat de comptar amb un professional natiu en plantilla, però centrat en les meves competències (els meus idiomes de treball i el Dret). El desenvolupament de la relació genuïna que tinc amb els meus clients, als quals de vegades acompanyo al llarg de tota una operació, és el que més m’agrada per sobre de tot.
Coneixent una mica sobre les teves actuals línies de treball, suposo que em podràs dibuixar amb bastant precisió quin és el perfil average d’advocat espanyol que tracta amb clients francesos.
No puc dir que hi hagi un perfil mitjà, sinó més aviat tres perfils recurrents que es corresponen gairebé exactament amb els coneixements de l’idioma:
L’advocat que treballa habitualment amb empreses franceses o per a despatxos amb seu en tots dos països. Sol ser una persona bilingüe o gairebé bilingüe, o que ha estudiat tots dos Drets.
L’advocat que té negocis amb empreses franceses amb un nivell de francès alt, però que no domina el Dret i vocabulari jurídic francès.
L’advocat que veu al mercat francès una oportunitat de negoci, però que encara no ha donat el salt. Sol tenir un nivell de francès més baix, i nul de francès jurídic, que en la majoria dels casos són vestigis de l’estudiat en el col·legi o institut.
Els professionals del segon perfil (francès general alt, francès jurídic baix) són amb els quals em solc trobar en la formació.
I hi ha majors problemes en la comunicació parlada o escrita?
Diria que en la comunicació escrita, encara que, en general, els advocats d’aquest segon perfil tenen tendència a emprar un llenguatge massa col·loquial amb clients francesos, tant en’escriure com en parlar.
Investigo una mica sobre French Desks i sempre trobo les mateixes idees darrere de les descripcions corporatives. Es correspon la imatge corporativa que es transmet amb la realitat?
Amb les descripcions dels French Desk ocorre el mateix que amb la resta dels llocs web dels bufets. Al sector legal encara li costa innovar en la seva comunicació. Tant el disseny com el copywriting dels llocs web dels despatxos solen ser molt similars, i aquesta falta d’innovació suposa no distingir-se de la competència.
No sé si el que es vol transmetre es correspon amb la realitat, però sí puc dir-te que he vist llocs web de despatxos traduïts en quatre, cinc o fins i tot més idiomes. De debò tenen professionals per atendre a clients en tots aquests idiomes? Si els cridés, la recepcionista em podria contestar en aquests idiomes? Quan l’advocat que parla francès estigui de vacances o es canviï de despatx, amb qui podré parlar? I crec que això perjudica la credibilitat i, per tant, la confiança, que triga molt temps a construir-se.
I no hi ha distincions entre francesos, belgues i suïssos? Per què?
No, no se sol distingir. Encara que els despatxos que tenen oficines o acords amb firmes de Bèlgica o Suïssa ho esmenten al seu web. França és el primer soci comercial d’Espanya i, al no haver-hi moltes diferències lingüístiques i culturals entre francoparlants de França, Bèlgica i Suïssa, no se sol fer distinció en els suports de comunicació corporativa.
Quin creus que és el principal problema que persegueix als French Desks a Espanya?
Crec que el principal problema no és tant la falta de visibilitat dels French Desk com la seva capacitat per comunicar-se amb el client, és a dir, la capacitat de transformar aquesta visibilitat en clients potencials i, després, en clients reals.
En aquests últims anys he vist els dos extrems: despatxos que no tenen cap visibilitat en línia en francès, ni tan sols tenen la seva web traduïda, però treballen freqüentment amb França; i despatxos que inverteixen molt pressupost i energia a aconseguir aquesta visibilitat tan desitjada, però no a formar al seu personal per comunicar-se adequadament amb clients de parla francesa.
Els primers perden oportunitats de negoci; els segons treballen tant en la captació que s’obliden treballar en la conversió.
També crec que és un problema per als despatxos construir un French Desk al voltant d’un sol professional. Encara que, a primera vista, a l’advocat li pugui semblar molt temptador sentir-se indispensable, a la llarga és molt esgotador. D’altra banda, des d’un punt de vista estratègic, no és gens recomanable per al propi bufet, que, en cas que l’advocat abandoni la firma, corre el risc de perdre a uns clients que es senten més clients de l’advocat que del bufet. La internacionalització d’un bufet és un treball d’equip i ha d’implicar a tots els professionals que puguin comunicar-se amb els clients estrangers.
És imprescindible conèixer el Dret francès per aconseguir clients francesos a Espanya?
És imprescindible tenir coneixements bàsics sobre l’organització de la Justícia a França i de les branques del Dret en les quals un està especialitzat. Un client estranger sol recórrer a conceptes del seu propi sistema jurídic, que és el que coneix. Així, fa referència als huissiers de justice, als prud’hommes, al RCS, al nombre Siren, al K-bis, etc. Són els seus referents, i espera trobar els seus equivalents al país amb el qual vol fer negoci.
L’advocat ha d’entendre a què es refereix el seu client per poder explicar-li després, en el seu idioma, com funciona a Espanya, quines són les diferències pel que fa al seu sistema perquè aquest pugui desenvolupar la seva activitat aquí amb seguretat.
Per tant, com podràs intuir, les necessitats de formació no són les mateixes per a un recentment llicenciat espanyol a la recerca de treball en un despatx francès que per a un advocat espanyol que vol aconseguir clients francesos a Espanya. Mentre que el primer haurà d’aprofundir en el Dret francès perquè redactarà contractes, portarà procediments de dret francès, etc., el segon haurà d’aprendre a comunicar en francès en un context de Dret espanyol.
Despatxos espanyols capdavanter amb oficines a New York, Paris, Singapur i trenta-tres ciutats més. Acompanyament global dels clients, firmes globals… Què significa realment per a tu que un despatx sigui internacional?
«Ser internacional» no és solament tenir oficines a diversos països o una web en cinc idiomes. Abans de res, la internacionalitat es viu des de dins. Ha de ser una voluntat d’obrir-se a l’altre: a una altra cultura, altres costums, un altre idioma i, en el nostre cas, un altre sistema jurídic. Un projecte d’internacionalització tindrà èxit si és compartit per tot l’equip, i no es tracta solament d’un projecte que ve de la direcció i del departament de màrqueting de la firma.
Parlem una mica de Comunicació i Màrqueting orientats al client francòfon. Com capten els despatxos espanyols a clients francòfons?
De la mateixa manera que capten clients espanyols, encara que haig de dir que molts advocats franc-espanyols han desenvolupat una estratègia de màrqueting de continguts molt activa en la premsa destinada als francesos establerts a Espanya. D’altra banda, veig que els despatxos se centren més en la captació de clients directes ―particulars i empreses― que a aconseguir visibilitat en el sector jurídic de França per arribar a acords amb firmes del país veí.
Hem bussejat molt al particular món dels French Desks, i pateixo d’haver abandonat el toc personal de l’entrevista. Parla’m una mica de les noves idees que tens entre mans. Quins nous projectes veurà el món de la formació jurídica i lingüística per a advocats? Espero que hagis pensat alguna cosa per als estudiants!
En el primer semestre de 2015 llançaré una escola en línia de Francès Jurídic i Dret Francès. És un pas important, perquè estic desenvolupant la meva plataforma d’e-learning i col·laboraré amb altres professionals per ampliar el ventall de cursos que vull oferir. Els programes estaran destinats als dos públics amb els quals treballo actualment: advocats i estudiants de Dret, naturalment, però també traductors jurídics que no tenen bagatge jurídic i volen aprofundir en l’estudi de la matèria.
La manera d’ensenyament en línia em permetrà donar resposta als dos majors problemes que em plantegen els meus alumnes: la falta d’oferta a la seva ciutat de cursos que compleixin amb les seves necessitats i els malabarismes que han de fer per aconseguir acudir a un curs presencial.
Com a fan de les sèries d’advocats, sóc un incondicional de Suits, The Good Wife i Shark. He llegit que compartim la mateixa passió per les sèries… Així que crec que no puc deixar-te anar sense preguntar-te: Hi ha alguna sèrie francòfona d’advocats que ens puguis recomanar?
Em fa gràcia que m’ho preguntis, perquè una de les meves alumnes s’ha comprat tots els DVD de la sèrie Avocats et associés per seguir aprenent de manera amena. És una sèrie que va durar 12 anys, fins a 2010. Em porta bons records dels divendres a la nit passats amb la meva família davant d’uns episodis.
És l’única que puc recomanar perquè porto 8 anys fora de França, estic bastant desconnectada de l’actualitat televisiva i, sobretot, sóc més addicta a les sèries de la HBO i la AMC.
