Barcelona Fashion Summit 2015. Moda digital: nou consumidor, nous canals i nous operadors

Per Judit Àvila Cambra y Tito Rodríguez
Barcelona,
 
 

Enmig de la setmana de la moda de Barcelona 080 y com activitat paral·lela a aquesta, el passat dijous es va celebrar al Palau de la Música Catalana per tercer any el congrés Barcelona Fashion Summit (BFS) organitzat per Modaes.es, un projecte emprenedor nascut l’any 2009 que s’ha convertit amb una editorial líder dins del negoci de la moda a Espanya, facilitant als professionals del sector informació econòmica i serveis de qualitat. En aquesta edició el BFS ha tractat tots els punts referents de la indústria en el món electrònic, la digitalització de les empreses, els nous comportaments dels consumidors i les noves estratègies empresarials.

bfs
Acte d’inauguració del Barcelona Fashion Summit 2015 al Palau de la Música.

El rol del món dels negocis en la moda on-line és més que evident, però el Dret? Quin paper hi juga? Cada vegada la moda s’està fent un lloc en l’àmbit jurídic, fins i tot, es parla d’una nova especialització lligada al dret mercantil com és el dret de la moda, més conegut, com el Fashion Law, en la qual professionals interdisciplinars i provinents del món del disseny, dels negocis i del dret, tracten temes relacionats amb la protecció de les maques, els drets dels dissenyadors, el branding de les empreses del sector del retail, i per suposat la regulació del ecommerce i les noves tecnologies, així com també la normativa referent al consumidor. Així doncs, l’àmbit jurídic es suma al conjunt dels assumptes empresarials referents a tal industria.

La inauguració de la jornada va ser a càrrec del Sr. Felip Puig, conseller d’empresa i ocupació de la Generalitat Catalunya i de Pilar Riaño, directora de Modaes.es.

Acte seguit va tenir lloc la primera ponència a càrrec de Gustavo García cofundador de l’empresa Klikin i Buy-Vip qui va fer referència a la venta integrada i més omnipresent, és a dir, que ja no només es parla del e-commerci sinó d’omnicanal, la qual cosa facilita a saber qui és el client i de retruc, que el client virtual sigui també client en el punt físic.

A continuació, Sergio Bucher de Amazon, va posar d’exemple aquesta plataforma més coneguda per la venta de llibres que per la del sector tèxtil, però que està fent una política molt lligada a la moda com el treball directe amb firmes, intentant connectar estils de música afins a un estil de vestimenta, etc. Com a empresa referent en la compra on-line, va compartir amb els assistents consells de venta com invertir en el món on-line per ser visibles, tenir en compte la opinió del client, repensar la política de preus, entre d’altres. 

Per conclure la primera fase de la jornada abans del cafè networking, es va donar pas a la primera taula de debat composta per Elena Carrasso (Mango), Elena Cusi (Desigual), Luis Monserrate (Pepe Jeans), Rosa Tous (Tous), Pablo Foncillas (Professor de Iese). Durant aquesta hora de posada en comú per aquests cinc professionals, es varen debatre varis temes coincidint en que el sector avança a una velocitat molt elevada i què això fa que les empreses es vegin obligades a l’adaptació, tant en l’estratègia de venta com en ser presents, com s’ha dit anteriorment, en la presència “omnichannel”, així com la integració del departament de markèting ha de estar totalment integrat amb la resta de la empresa, essent això resultat de què el retail és un sector cada cop més sinèrgic i menys confrontat, i això és així en part gràcies a la venta on-line que ha ajudat a superar barreres i els problemes del dia a dia en les corporacions. Respecte la internacionalització tots els ponents coincidien en què és trascendental  primer ser un bon player a nivell local, i després estudiar a quin mercat es vol dirigir l’emprenedor i dissenyar-ne l’estratègia, evitant la internacionalització de manera massiva i sense un pla d’acció prèviament dissenyat. Respecte la venta “off-line”, tot i el auge de la venta del comerç electrònic, tal i com va apuntar Pablo Foncillas no suposarà la seva desaparició, pot ser si un canvi de rol, però les ventes online signifiquen més que una amenaça pel punt de venta convencional signifiquen una nutrício recíproca, una retroalimentació.

Després de la pausa pel cafè, es va reprendre el cicle de conferències amb Javier Seara de The Boston Consulting Group qui va tractar el tema de les implicacions de les tendes en els nous comportaments del consumidor mitjançant la innovació i l’enfocament per categories, així com diferenciar en el punt físic els àmbits creatius i estructurats amb l’objectiu de crear més tràfic en la tenda física.

La última conferència de la sessió del matí abans de la taula rodona, va ser la de Sandra Manresa de Google qui va compartir varies estadístiques de les búsquedes en moda del famós cercador en els diferents dispositius, apuntant que la búsqueda a través de mòbil cada cop és més creixent, sobretot a Espanya, sent un punt important en la integració de dades del client. En referència a la compra de moda per internet, un punt positiu que va apuntar-ne és que es una compra més impulsiva i què permet grans potencials de sectors que encara no estan prou aprofitats en la venta off, com pot ser el client masculí i d’altres de negatius com el polèmic tema de la homogeneïtzació de les talles.

Prèviament al dinar networking, la taula redona integrada per Fernando Maudo (Vente Privee), David Contijoch (El Armario de la tele), Miguel Giribet (Privalia) i Marc Cortés (Esade) van posar en comú el tema dels pure players, estructura dels quals s’apuntava que era molt similiar a la dels players tradicionals. Es va fer una conclusió respecte el client, que per molt que s’etiqueti com client on o client off, el client es el mateix i no s’hauria de fer aquesta separació entre els dos tipus de ventes, tornant a la reintegració de la venta i la retroalimentació entre les dos modalitats. Tot i aquesta sinergia, s’ha de tenir en compte que la venta online pot ser més freda que la física, i què per això mateix, el client també és més exigent. 

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.