Augmenten les denúncies per violència de gènere i les condemnes a maltractadors

Redacció.

Un total de 126.742 denúncies es van presentar en els jutjats de violència sobre la dona al llarg de tot l’any 2014, quelcom que va suposar un lleu increment de l’1,5 per cent pel que fa a les denúncies presentades en 2013.

Observatorio contra la violencia de doméstica y de género

Aquestes xifres, fetes públiques avui per l’Observatori contra la violència domèstica i de gènere, suposen que durant l’any passat es van registrar una mitjana de 347 denúncies al dia, xifra lleugerament superior a la de 2013, que va anar de 342. Un 69 per cent de les denúncies de 2014 (87.081) afectaven a dones espanyoles, mentre que el 31 per cent restant (39.659) eren denunciants estrangeres.

El 70 per cent de les denúncies van ser presentades per les pròpies víctimes enfront d’un 15 per cent derivat de la intervenció directa de la policia i gairebé un 12 per cent que portava la seva causa en part de lesions. Un 1,5 per cent de les denúncies ho van anar per familiars de les víctimes, mentre que les denúncies registrades arran de la intervenció dels serveis assistencials van representar també l’1,5 per cent.

Per territoris, Balears amb 84 denúncies per cada 10.000 habitants, Múrcia amb 69, Comunitat Valenciana i Canàries, ambdues amb 65, i Andalusia amb 63, són les Comunitats amb una major taxa de denúncies, mentre que La Rioja, amb 34 denúncies per cada 10.000 habitants, País Basc i Extremadura, amb 35 ambdues, i Galícia amb 36, són les comunitats amb una menor taxa de denúncies.

Augmenten les renúncies a continuar amb el procés encara que es manté la proporció en relació amb les denúncies presentades

D’altra banda, l’any 2014 es van produir 15.721 renúncies a continuar amb el procés judicial, la qual cosa suposa un 12,4 per cent en relació amb el nombre de les denúncies que es van presentar. Percentatge similar al que es va produir en 2013, quan el nombre de renúncies va ser de 15.300 que suposava una proporció del 12,3 per cent en relació amb el nombre de denúncies d’aquell any.

Quant a la nacionalitat de les dones que van renunciar a continuar amb el procés judicial en 2014, un 62 per cent (9.783) eren espanyoles i un 38 per cent (5.938), eren d’origen estranger.

Gairebé 23.000 ordres de protecció acordades

Un total de 33.617 ordres de protecció van ser sol·licitades en els jutjats de violència sobre la dona en 2014, la qual cosa va suposar un 1 per cent d’increment sobre les sol·licitades en 2013, que van anar 32.831. Es van acordar 18.775, un 57 per cent de les sol·licitades, dos punts percentuals menys que l’any anterior.

A aquestes xifres cal sumar les ordres de protecció sol·licitades en els jutjats de guàrdia, que van anar 5.780, de les quals es van acordar 4.032, un 70 per cent.

En total l’any passat es van acordar en els òrgans judicials 22.807 ordres de protecció de les 39.397 que es van sol·licitar, la qual cosa representa un 58 per cent.

En un 55 per cent dels casos, la relació de parella (cònjuge o relació afectiva) es mantenia al moment de la sol·licitud de l’ordre de protecció mentre que en un 45 per cent restant la relació s’havia extingit. Dada que es manté estable respecte al de l’any 2013. Un 2 per cent de les dones víctimes que van sol·licitar ordre de protecció van ser dones menors d’edat.

A més, derivades de les ordres de protecció i mesures cautelars es van adoptar 59.041 mesures penals, entre les quals destaquen l’ordre d’allunyament (acordada en el 90 per cent dels casos), la prohibició de comunicació (adoptada en un 89,5 per cent dels supòsits) i la prohibició de tornar al lloc en què es va cometre l’agressió (fixada en gairebé el 12 per cent dels fets).

Aquestes xifres es mantenen en els registres de 2013, en què es van adoptar 59.597 mesures penals.

Al mateix temps es van dictar 14.525 mesures civils cautelars mentre es resolia el procés penal. Un 25 per cent de les mesures adoptades ho van anar en relació amb la prestació d’aliments i un 21,2 per cent van resoldre l’atribució de l’habitatge. En un 5,7 per cent dels casos les mesures van suposar la suspensió de la guarda i custòdia dels fills i en un 3 per cent dels supòsits es va procedir a la suspensió del règim de visites.

Increment de les sentències condemnatòries

Durant 2014, els òrgans judicials espanyols van dictar un total de 46.313 sentències penals en l’àmbit de la violència de gènere, de les quals el 61,2 per cent (28.365) van ser condemnatòries, la qual cosa suposa un increment d’un 1,2 per cent respecte a les sentències condemnatòries dictades en 2013, que van representar un 60 per cent del total de les dictades.

El major percentatge de sentències condemnatòries es va produir en les Audiències Provincials, amb un 81 per cent, seguit dels jutjats de violència sobre la dona amb un 75,3 per cent. Un 51,2 per cent de les sentències dictades pels jutjats penals també van ser condemnatòries.

  • Jutjats de violència sobre la dona

Els jutjats de violència sobre la dona van celebrar en 2014 un total de 9.730 judicis de faltes, dels quals 4.347 van ser judicis ràpids. En el 89 per cent dels casos, els judicis van ser per vexacions injustes o injúries.

Aquests jutjats van ingressar al llarg de 2014 un total de 173.887 assumptes penals. El perfil dels delictes instruïts en aquests jutjats amb prou feines sofreix variació respecte a anys anteriors, ja que el major percentatge, un 63,4 per cent, correspon a les lesions previstes en l’art. 153 del Codi Penal i un 10,5 per cent al de lesions previst en l’art. 173 de la mateixa norma.

Els jutjats de violència sobre la dona tramiten així mateix demandes civils –majoritàriament, separacions i divorcis i mesures sobre la guarda i custòdia- presentades per les dones víctimes de maltractaments. En 2014 aquestes demandes, un total de 21.894, es van incrementar respecte a 2013, en què es van presentar 21.039.

  • Jutjats penals

Els jutjats penals, que enjudicien els delictes castigats amb fins a cinc anys de presó, van resoldre un total de 28.730 assumptes, més de mil assumptes per sobre del nombre dels quals van ingressar que va ser de 27.630.

Es van dictar 27.097 sentències, de les quals el 51,2 per cent (13.877) van ser condemnatòries.

  • Audiències Provincials

En les Audiències Provincials, les seccions especialitzades de les quals en violència sobre la dona enjudicien els delictes més greus, amb pena privativa de llibertat superior a cinc anys, es van dictar 358 sentències, 290 de les quals van ser condemnatòries, la qual cosa representa un 81 per cent, superant en dos punts percentuals a la xifra de l’any 2013.

  • Jutjats de menors

Finalment els jutjats de menors van enjudiciar el passat any a 150 menors d’edat per delictes en l’àmbit de la violència contra la dona. Es van imposar mesures en un 87 per cent dels casos.

Les xifres constaten que s’ha mantingut el nombre de menors jutjats, ja que en 2013 els menors d’edat enjudiciats per delictes contra la dona van ser 151.

“Volem que cap dona se senti sola en el procés judicial”

Per a Ángeles Carmona, presidenta de l’Observatori contra la violència domèstica i de gènere, “les xifres de 2014 constaten que ens trobem en una situació estable. Augmenten les denúncies, la qual cosa té la doble lectura de, d’una banda, expressar que les dones cada dia tenen menys por a iniciar un procés judicial contra els maltractadors però, per un altre, ens ofereixen la perspectiva que, desgraciadament, la violència contra la dona sembla enquistar-se en la societat. Hi ha denúncies perquè persisteix l’horror dels maltractaments.”

A això afegeix que “cada vegada que hi ha oportunitat, que es denunciï. I que denunciïn no només les dones víctimes; volem major implicació de familiars, amics i veïns. I volem que cap dona se senti sola en el procés judicial. Moltes de les renúncies a continuar amb la tramitació de la denúncia estic segura que tenen la seva causa en el desemparament, en la solitud, en la incomprensió dels altres.”

Sens dubte és positiu la dada de l’increment, encara que sigui lleu, de les sentències condemnatòries a maltractadors. La societat sencera, i el maltractador per descomptat, ha de ser conscient que aquesta forma de crim, tan horrendo, té adequada resposta judicial“, exposa Carmona.

Finalment, i davant les perspectives que ens obren les properes reformes legals en el camí que ha demandat l’Observatori, és més necessari que mai insistir en la resposta institucional coordinada enfront de la violència de gènere. En aquest terreny, la unitat de tots quants lluitem enfront de la barbàrie del terrorisme masclista és el millor antídot, perquè és el que afebleix més al maltractador“, finalitza Ángeles Carmona.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *