Descobrint la jurisdicció militar i el seu Codi Penal

Per Pol Rubio
Traducció per Irene Belanche

Barcelona

 

Aquesta mateixa tarda, en el context de les “III Jornades Universitàries de Cultura de Defensa: Aspectes ètics, jurídics i geopolítics”, celebrades a la Universitat Abat Oliva CEU, el ponent Alejandro Olivares, comandant auditor al Tribunal Militar número 3 de Barcelona, ha impartit una conferència sobre “Codi Penal i Jurisdicció Militar”.

Ha començat l’exposició explicant que el cos jurídic militar té 2 funcions: assessorament (a partir del rang de general) i jurisdiccional, exercint de secretari, Fiscal, o fins i tot de jutge. Però mai exerceixen d’advocats defensors dels militars, és la única funció que faran els advocats corrents. Es comença com a tinent després d’haver aprovat l’oposició i es va pujant jeràrquicament per anys i capacitat. Allò que és més atractiu a nivell de carrera per a ell és que dins de l’ordenament no t’encaselles si no vols, pots anar movent-te segons les vacants.

Fotograma de la pel·lícula premiada “Alguns homes bons”.

L’article 117.5 CE recull l’unitat jurisdiccional, i que la llei regularà l’exercici de jurisdicció militar. No és una jurisdicció excepcional, però sí especial. Al Codi Penal comú la disciplina no és un bé jurídic protegit, al CP militar és essencial. L’anterior Codi de Justícia Militar de 1945 ho recollia tot, però a partir de l’any 1985 es va derogar i va obrir la normativa en:

  • CP Militar, LO 13/1985; és de caràcter complementari (per imperatiu del seu article 5, la part general és igual excepte en 2 o 3 disposicions afegides), té la particularitat de que fa referència a un projecte de CP que al final no es va aprovar (per exemple, estableix com a pena el desterrament), i sembla que serà substituït en poc temps, ja que hi ha un projecte pendent d’aprovació a les Corts Generals.
  • Llei de competència i organització de la jurisdicció militar, LO 4/1987.
  • Llei processal militar, LO 2/1989.
  • Llei de planta i organització territorial de la jurisdicció militar, 44/1998.
  • LORDIFAS 8/2014.

Aquells qui apliquen les normes no són els Consells de Guerra, típics de les pel·lícules, que va desaparèixer el 1989. L’art. 8 LO 4/1987 recull un contingut molt semblant al del 24 CE: “independència, inamovibilitat i sotmès únicament a l’imperi de la Llei”. L’única condició és que el tribunal estigui integrat per dos vocals togats i un vocal militar d’armes, que assessora a nivell més “tècnic”, on fa ús de la seva experiència, però no  substitueix el pèrit eventual.

La jurisdicció militar és jeràrquicament i competencialment semblant a la normal:

  1. Sala Cinquena del TS, a més de les sancions en l’àmbit contenciós disciplinari militar imposades pel Ministeri de Defensa, formada per 4 membres de la carrera judicial i 4 membres del cos jurídic militar.
  2. Tribunal Militar Central, semblant a l’Audiència Nacional, enjudicia delictes comesos per ocupació igual o superior a comandant; aquí sí que hi ha judicis amb un general conseller togat i 4 vocals generals auditors.
  3. Tribunals Militars Territorials, n’hi ha 5: a Madrid, Sevilla, Barcelona (competent a nivell autonòmic per a Aragó, Balears, Navarra i Catalunya), Corunya i Tenerife. Enjudicia delictes comesos per ocupació inferior a general. Format per 1 coronel auditor, 2 vocals auditors i 3 comandants auditors.
  4. Jutjats Togats Militars Centrals i Territorials, fan funcions de Jutjat d’Instrucció i Jutjats de Vigilància Penitenciària (només hi ha una presó per a delictes militars, a Alcalá de Henares), reben també els procediments de habeas corpus.

Durant el procés les parts que intervenen són: acusació particular (STS de 21 d’octubre de 2004 va declarar que tot i que hi hagués relació personal o jeràrquica es podia exercir; abans, per disciplina, no. Per aquesta raó, en el recent cas de presumpte assetjament sexual a la comandant Zaida Cantero a la qual el sotmetia el seu superior (coronel) va poder exercir aquesta acusació, Fiscalia i defensa. No hi ha acció popular, tot i que es va intentar declarar que aquest fet era inconstitucional

Després ha presentat els 4 “delictes” que es poden encausar als ciutadans en temps de pau, recollits a l’article 12 LO 4/1987:

  1. Susceptibles de ser qualificats d’acord al Codi Penal comú als quals els correspongui pena més greu d’acord al Militar.
  2. Comesos durant la vigència de l’estat de setge.
  3. Aquells que assenyalen els tractats o convenis internacionals en que Espanya sigui part en els casos de presència permanent o temporal fora del territori nacional de Forces o Unitats espanyoles de qualsevol exèrcit, i
  4. En els mateixos casos del número anterior quan no existeixin tractats o convenis aplicables però estiguin tipificats en la legislació espanyola, sempre que l’inculpat sigui espanyol i es cometin en acte de servei o en els llocs que ocupen Forces o Unitats militars espenyoles.

Paradoxalment, tot i que el proper codi es corregirà, i tenint com a origen el principi de disciplina, la falta de respecte verbal d’un superior a un subordinat és una falta disciplinària, però la mateixa de l’inferior respecte el seu superior és delicte.

Altres peculiaritats són que el delicte de covardia continua estant recollit, igual que el de disparar a un enemic que fuig. Que no hi ha suspensió de condemna  de la pena de presó en el Codi Penal Militar per a militars en actiu, com succeeix fins els dos anys normalment, però els tribunals poden, per l’article 44, suspendre-la al reu que no pertany a l’Exèrcit. Tampoc sustitució, el catàleg de penes és tancat (STS de 22 de juny de 2004), i acostuma a comportar la pèrdua temporal de la feina. Ni, per llei, conformitat ni negociació entre Fiscalia i defensa en el procés sumari, però a la pràctica sí que s’estan donant. Per contra, sí que hi ha eximents, agreujants i atenuants especials, i s’inclou en aquest últim grup el haver-se incorporat fa menys de 30 dies o haver actuat davant la provocació d’un superior. I quant a privilegis del militar, qui acrediti la seva condició, en cas de falta administrativa, no pot ser conduït a seu policial.

Finalment, el Govern, al qual s’ha preguntat de forma morbosa sobre què passaria en el cas en que la declaració unilateral d’independència d’una part del territori nacional, podria declarar l’estat de setge i suposaria la militarització de l’ordenament jurídic, si bé va reconèixer que abans segurament s’esgotarien moltes altres vies.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.