Catalunya és una de les Comunitats Autònomes de tot l’Estat que menys jutges i magistrats té per habitant

Redacció.

Un estudi realitzat per la Càtedra Observatori Social i Econòmic  de la Justícia, impulsada pel Consell de l’Advocacia Catalana (CICAC) i la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), posa de relleu que la mitjana de places de jutges i magistrats a Catalunya es troba sensiblement per sota de la mitjana estatal. Amb una ràtio de 10,2 places per cada 100.000 habitants, enfront la mitjana estatal de 11,1, Catalunya és una de les Comunitats Autònomes amb un menor nombre de places de jutges i magistrats, només per davant de Castella – la Manxa (8,8), Navarra i Extremadura (10,1).

L’estudi fa una radiografia de l’estat actual de l’organització judicial a Catalunya i aporta dades significatives referents als òrgans judicials, al personal, al volum d’assumptes, als mitjans materials i a la qualitat de la Justícia. Les dades constaten que Girona i Lleida, per exemple, es troben infradotades pel que fa a personal de l’Administració de justícia i que existeix una clara tendència al major pes de les capitals respecte a la resta de cada província. També es detecta que, en la jurisdicció civil, els jutjats de fora de la capital de província es troben més congestionats, menys atesos per jutges titulars i les seves resolucions tenen una taxa de revocació més alta que els jutjats de les capitals. Però, en canvi, no passa el mateix en les jurisdiccions penal i social dels jutjats comarcals.

Pel que fa al volum d’assumptes, els Tribunals de la província de Barcelona són els que més volum d’assumptes tenen, amb diferència, dins el territori de Catalunya i en tots els ordres jurisdiccionals. Representen el 63% de tots els assumptes pendents a final d’any, seguits dels Tribunals de Girona (20%), Tarragona (12%) i Lleida (5%). Per jurisdiccions, la civil i penal són les que més volum d’assumptes representen en tot el territori català. La jurisdicció civil representa el 39% del volum d’assumptes pendents a final d’any, seguida de la penal amb un 35% dels assumptes, la laboral (22%) i la contenciós administrativa (4%). Si ens fixem en els mitjans materials, resulta que la província de Barcelona disposa d’una mitjana de 2,52 immobles per cada partit judicial, mentre que Tarragona compta amb una mitjana de 2,12, Lleida amb 1,71 i Girona és la que presenta una mitjana més baixa d’immobles per partit judicial: 1,51.

FOTO3 PRES CICAC DEGANA UAB

Alerta pel trasllat d’assumptes a partits judicials diferents al de proximitat

L’estudi, que s’ha presentat aquest dimecres 22 d’abril al Palau Macaya, també alerta de les conseqüències del projecte de Llei Orgànica del Poder Judicial (LOPJ) que tramita actualment el Govern estatal, que preveu el trasllat d’alguns assumptes a jutjats de partits judicials diferents als que correspondria per competència territorial, en funció de la càrrega de treball. La mesura no afectarà als assumptes de l’àmbit civil, que continuaran sent resolts als Jutjats de Primera Instància i Instrucció més pròxims, però sí als dels àmbits penal i social.

I és que l’informe analitza de forma monogràfica les repercussions, a nivell econòmic i social, que poden tenir en els ciutadans les reformes de l’organització judicial previstes la Llei Orgànica del Poder Judicial (LOPJ) aprovada pel Consell de Ministres el passat 27 de febrer. Malgrat que l’actual reforma legislativa dista bastant de l’avantprojecte inicial -que preveia la supressió dels òrgans judicials actuals i la seva substitució per Tribunals Provincials d’Instància- el projecte actual manté alguns dels seus criteris essencials, “de tal manera que en diversos àmbits es produiran uns efectes pràctics similars als que s’haguessin produït amb la implementació del primer avantprojecte” segons conclou l’estudi.

En aquest sentit, tot i valorar positivament el fet que el nou projecte de Llei Orgànica del Poder Judicial mantingui els partits judicials, el president del Consell, Abel Pié, es mostra contrari a la mesura prevista a la LOPJ, ja que “deixa en mans del president de la Sala de Govern el repartiment d’assumptes, que fins ara es regeixen per unes normes legals de competència territorial”. Per a Pié “aquest criteri posa en risc la justícia de proximitat”.

Per la seva banda, la degana de la Facultat de Dret de la UAB, Esther Zapater, considera que el valor afegit d’aquest informe “consisteix en reflectir dades objectives i contrastades útils per valorar l’impacte de la reforma sobre l’usuari del servei públic de la justícia” i mostra com aquest nou projecte “reduirà la ràtio de jutge per habitant a Catalunya, ja preocupant en l’actualitat”.

L’Observatori Social i Econòmic de la Justícia realitzarà informes anuals per tal de proporcionar més dades sobre aspectes de l’Administració de Justícia que afecten als ciutadans, analitzarà les repercussions econòmiques i socials de les reformes legislatives, i durà a terme més estudis monogràfics sobre qüestions d’especial rellevància per la prestació eficaç del servei públic de la Justícia. La Càtedra compta amb el patrocini de l’Obra Social La Caixa i amb la col·laboració de la companyia Alter Mútua dels Advocats.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *