Redacció.
El Col·legi d’Advocats de Barcelona (ICAB) ha estat l’escenari escollit per la Fundación Instituto de Investigació Aplicada a la Abogacía per dur a terme la presentació del primer estudi sobre les patologies i lesions de l’advocacia a Espanya. L’objectiu d’aquest estudi, a més de detectar quines són les malalties que més afecten els lletrats derivats de l’exercici de la professió, és comparar aquesta situació amb la societat en general.
L’anàlisi s’ha fet a partir de les dades facilitades pels Col·legis d’Advocats de Catalunya, de Biscaia, de Madrid i de Màlaga, així com d’Alter Mútua de Abogados, MUSA, Servei Mèdic del Col·legi d’Advocats de Madrid i de la Mutualidad de la Abogacía. El número de col·legiats exercents a Espanya és de 147.775 (l’any 2013) i a Catalunya 23.515 (a desembre de 2014) .
L’informe ha estat presentat per part de la degana emèrita de l’ICAB i presidenta de la Fundació, Sílvia Gimenez-Salinas, i ha comptat amb la participació del president d’Alter Mutua, José-Fèlix Alonso-Cuevillas i de Joan Barrubés, director associat del programa Executive Master en Direcció d’Organitzacions sanitàries d’ESADE i soci director d’Antares Consulting. Autor de l’estudi.
L’acte ha comptat amb l’assistència del degà del Col·legi d’Advocats de Barcelona, Oriol Rusca i del secretari de la Fundació, Manuel Camas, entre d’altres.
Conclusions
Les conclusions d’aquest estudi estableixen que les patologies i principals lesions de l’advocacia a Espanya estan relacionades amb la traumatologia (amb un 20% de les persones), l’àmbit psicosocial –estrès i ansietat- (amb un 3% de les persones) i els accidents cardiovasculars (amb un 1,5%).
L’estudi considera que les traumatologies –especialment les fissures, pròtesis i ortopèdies -venen derivades dels desplaçaments que realitzen els advocats en l’exercici de la seva professió, ja que són un col·lectiu que té una mitjana de mobilitat més alta que la població en general. Dins les traumatologies s’ha de destacar que si es compara amb les dades d’altres estudis s’estableixen en segon terme les causades a conseqüència de ser assetjats (un 37%) per sobre de ser agredits físicament (26%), però en el cas del present estudi aquesta percepció és inferior.
La segona causa està relacionada amb l’àmbit psicosocial (estrès, ansietat…) motivada per la sensibilitat i preocupació vers els problemes dels seus clients.
Dins d’aquest àmbit cal destacar que la durada de les lesions és més llarga que en la població en general. Aquest tipus de lesions creixen amb l’edat fins arribar al topall dels 45 anys, moment en el qual comencen a disminuir. A més també s’ha de ressaltar que les sol·licituds dels més joves requereixen de suport psicològic, mentre que les persones de major edat necessiten ajut psiquiàtric. Aquesta situació contrasta amb el funcionament general de la resta de la societat, ja que a més edat més creix l’índex d’estrès i ansietat.
Un altre aspecte a tenir en compte és que l’índex d’aquest tipus d’incidents són inferiors als que manifesta la població en general, motiu pel qual l’estudi considera que els advocats malgrat patir estrès o ansietat no sempre recorren a demanar ajuda als experts per tractar-se.
La tercera causa que afecta la salut dels advocats està relacionada amb els accidents cardiovasculars. Aquests venen motivats arran de no haver-se curat o tractat els problemes psicosocials.
L’estudi també tracta sobre l’impacte de l’entrada de la dona a l’exercici de l’advocacia i en concret sobre la maternitat. En aquest sentit es destaca que la mitjana d’edat de la dona gestant advocada és entre els 36 i 40 anys, 4 anys superior a l’edat en què la població en general sol tenir el primer fill. També s’ha registrat que els avortaments es produeixen amb dones amb una mitjana d’edat superior al dels parts de la població.
Per últim l’anàlisi apunta possibles estratègies de prevenció amb l’objectiu de reduir la incidència i prevalença d’aquestes malalties.
Quant a la traumatologia s’aconsella que els advocats “aparquin els temes laborals” quan duguin a terme desplaçaments, així com seguir bones pràctiques de riscos laborals a l’oficina. Quant a l’àmbit psicosocial es considera que en els grans despatxos s’hauria de dur a terme més estratègies de treball en equip, mentre que en els despatxos més petits s’haurien de desenvolupar capacitats per tal d’assimilar els problemes del client, l’assertivitat i la gestió del temps.
