En aquestes eleccions del 27 de setembre, no tots els catalans podran votar

Redacció.

“En aquestes eleccions del 27 de setembre, no tots els catalans podran votar. Les persones amb discapacitat intel·lectual privades del dret de sufragi per una sentència judicial d’incapacitació continuen sense poder exercir el seu dret com a ciutadanes” denuncia Rosa Cadenas, presidenta de Dincat.

Dincat (Federació Catalana de la Discapacitat Intel·lectual) i el Col·legi de l’Advocacia de Barcelona han organitzat la taula rodona “La ciutadania en qüestió. L’exercici de la capacitat jurídica i els drets polítics de les persones amb discapacitat intel·lectual”, que ha tingut lloc a la seu de l’ICAB. Per primera vegada, Dincat ha reunit els principals operadors jurídics (advocats, jutges i fiscals) implicats en aquests processos que modifiquen la capacitat d’obrar (incapacitació) i que estan limitant aquest dret. L’objectiu de la taula rodona ha estat aportar elements de reflexió per transformar les pràctiques jurídiques d’aquests operadors i adaptar-les als principis de la Convenció de l’ONU sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat.

El dret de sufragi és un dret fonamental de totes les persones, tinguin o no una discapacitat, i està recollit a la normativa catalana, estatal, europea i internacional. “La Convenció de l’ONU sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat marca que els Estats Part han de garantir els drets polítics i, per tant, assegurar que les persones amb discapacitat poden participar plenament i efectivament en la vida política i pública en igualtat de condicions que els altres ciutadans” assegura Rafel Ribó, Síndic de Greuges. Espanya va ratificar la Convenció de les Nacions Unides l’any 2007 i, per tant, és d’obligat compliment per part dels Estats signants.

El Síndic de Greuges ha dictat una resolució que assegura que 4.000 catalans no poden exercir el dret de sufragi per una sentència d’incapacitació que limita aquest dret, entre els quals persones amb discapacitat intel·lectual.

“La incapacitació serveix per protegir la meva economia, però una cosa és això i una altra és privar-me del dret de sufragi. Això vol dir que no se’m permet donar la meva opinió, utilitzar el meu criteri o manifestar el meu pensament. Les persones amb discapacitat tenim el dret a participar en la vida política perquè som part de la ciutadania” defensa Dolors Torrents, portaveu de les persones amb discapacitat intel·lectual i membre de l’Observatori de Drets de Dincat.

“És important que s’estudiï cas per cas, que es ponderi la situació particular de cada persona. En els processos que modifiquen la capacitat d’obrar no valen les generalitats” afirma Oriol Rusca, degà del Col·legi de l’Advocacia de Barcelona. En la mateixa línia també s’expressen els representants dels jutges i els fiscals. “Tots tenim dret a votar, sense necessitat de tenir ni demostrar especials coneixements polítics. La pèrdua del dret de vot ha de ser una mesura excepcional i especialment motivada en la sentència d’incapacitació per a la protecció de la persona” segons Luis Rodríguez, representant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i magistrat de l’Audiència Provincial de Barcelona. “El dret de sufragi és un dels drets polítics essencials que estableix la Constitució Espanyola. La privació només pot donar-se en casos excepcionals” també ratifica Neus Pujal, fiscal del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i fiscal en cap a Sabadell.