Redacció.
Els menors es preocupen de la seva privacitat, encara que ho fan des de valors i amb una mirada diferent de la dels adults. Aquesta és una de les conclusions del debat en el qual han participat una vintena de joves i experts en el marc del “Congrés Menors, Internet i Tecnologies: Créixer i conviure en un món digital”, organitzat per l’Autoritat Catalana de Protecció de Dades (APDCAT) i el Col·legi de l’Advocacia de Barcelona. Aquest acte, que ha comptat amb la presència, entre d’altres, d’Eduard Vallory, president del Centre UNESCO de Catalunya, i Anna Folch, presidenta d’UNICEF Catalunya, ha reunit a prop de dues-centes persones, majoritàriament, professionals i agents socials de l’educació, l’àmbit digital, jurídic, així com estudiants que han participat en el projecte educatiu homònim adreçat a alumnes de secundària.
Nou de cada deu joves de 10 a 15 anys navega per la xarxa de manera habitual, un ús cada vegada més intensiu i precoç que contrasta amb una baixa percepció dels riscos associats a la seva privacitat. En aquest sentit, la directora de l’Autoritat Catalana, Maria Àngels Barbarà ha explicat que “els menors es relacionen tecnològicament i conformen a través de la xarxa la imatge que volen que els altres tinguin d’ells. Perquè el seu creixement sigui sostingut i coherent, la configuració del ‘jo tecnològic’ s’ha de desenvolupar paral·lelament i de manera coherent amb el ‘jo off-line’.”
Vallory, especialista en polítiques educatives, valors i ciutadania ha reflexionat al voltant de quin és el propòsit de l’educació en aquest nou escenari digital. En aquest sentit, ha destacat que “les tecnologies digitals han fet obsolet el concepte de transmissió de coneixements; cal una educació basada en el fer, practicar i explorar, i cal que els educadors acompanyem els joves a abordar la dimensió ètica i social de les tecnologies existents i de les que encara s’han d’inventar”.
Per la seva banda, Folch ha recalcat l’encert d’una jornada d’aquest tipus orientada “a protegir els drets de la infància, ja que sovint s’oblida que els infants són subjectes de dret, i no només clients potencials o usuaris. I això comporta, no només treballar des d’una perspectiva de protecció, sinó també de promoció dels valors educatius i recreatius davant les noves tecnologies”.
La primera taula rodona ha estat protagonitzada per un grup de joves de 13 i 14 anys de diversos instituts de secundària que han participat en el projecte educatiu. El testimoni dels joves ha posat de manifest l’ús i experimentació constant que fan amb les xarxes socials i tecnologies digitals, una situació que contrasta amb el seu relatiu nivell de conscienciació respecte els possibles riscos associats. En aquest sentit, han relatat diverses experiències viscudes en el seu entorn relacionades amb el ciberbullying, la suplantació d’identitat, la circulació d’informació personal compromesa o l’etiquetatge en imatges o continguts no propis. “Com que no hi ha tracte de persona a persona, et sembla que és menys personal i perillós. És com si no ho estiguessis fent tu”, ha comentat un dels joves.
Durant la segona taula rodona, dedicada als reptes i oportunitats de les tecnologies digitals, Genís Roca, expert en Internet i transformació digital, ha afirmat que “som la primera generació en què la transferència tecnològica no es fa de pares a fills, sinó de fills a pares. I això altera les normes d’autoritat i de referència. Malgrat no som referents digitals pels nostres fills, els hem d’ajudar a tenir criteri davant de la informació i de l’actuació i animar-los a gaudir del seu futur digital”. En la mateixa línia, Josep Lluís Queralt, director de l’Institut Baix Camp de Reus, ha valorat com una oportunitat “l’acompanyament per la maduresa tecnològica des dels centres, perquè els alumnes estan més motivats, són més actius i podem incidir en posar l’accent en la dimensió ètica i en el comportament en relació l’ús de les tecnologies”.
Josep Manuel Prats, president de la Federació d’Associacions de pares i mares d’Alumnes d’Escoles Lliures (FAPEL), també ha expressat que “com a pares hem de fer un pas endavant, i hem de preocupar-nos per tenir un coneixement de les xarxes. Hem de fer-los saber que han de fer el seu camí però que hi ha unes normes i que hi ha un valor en la informació persona ”.
Èxits en la prevenció i la resolució de conflictes
La segona part de la jornada ha girat entorn la prevenció i els instruments de resposta en cas de conflictes a la xarxa. Les experiències presentades han mostrat resultats positius dels esforços d’aquests anys en els diferents programes de prevenció i educació.
Xavier Gatius, director general del CESICAT, ha explicat en relació al Programa Internet Segura de la Generalitat de Catalunya que “els joves són més crítics i conscients en l’ús i comportament a la xarxa: fa un any el 50% dels joves de 7 a 9 anys no tenien inconvenient en compartir i cedir informació personal a la xarxa, un percentatge que ha caigut el 2015 a nivells del 25 i 30%.”
En la mateixa línia, Ferran Resina, sotsinspector de l’Àrea Tècnica de Proximitat de la Policia dels Mossos d’Esquadra, ha comentat que des de l’àmbit de la seguretat “en delictes com el grooming, cada vegada passem més de fets consumats a casos de temptativa, i això vol dir que els joves en són conscients, ho identifiquen i ho comuniquen”. Els últims canvis tecnològics han deixat obsolets els primers consells que es donaven fa pocs anys quan la majoria de cases només disposaven de connexió a Internet en un ordinador fix. Avui dia els joves es connecten on i quan volen, pel que, segons l’advocat penalista Andreu Van den Eynde Adroer, “tot i que el delicte cibernètic està en el punt de mira en l’últim codi penal, la millor prevenció és la parenta. Com a pares hem de saber com configurar la privacitat, com convidar algú o tenir una opinió sobre l’anonimat a la xarxa”.
Pel que fa a com abordar la resolució de conflictes a la xarxa, Pilar Miarnau, assessora pedagògica i mediadora en relacions família-escola, ha posat l’accent en la necessitat d’analitzar “amb totes les parts implicades en el conflicte, què ha passat, qui ha intervingut, com ens hem sentit, com hem reaccionat, per què ha passat… Donar-nos més temps per abordar els conflictes ens fa aprendre i ser més conscients”. Manel Mor, responsable del Servei d’Escola i Família, ha parlat de les actuacions que preventivament es fan des del Departament d’Ensenyament i que han ajudat a reduir l’assetjament escolar del 13,2% el 2000 a un 10,4% el 2011, gràcies a instruments com els protocols d’intervenció i l’acompanyament que es fa als centres.
També des del Departament d’Ensenyament, Jordi Vivancos, cap de l’Àrea de Tecnologies per a l’Aprenentatge i el Coneixement, ha centrat la seva intervenció en la importància de “formar en competències digitals tant al professorat com els joves, ja que no és cert que siguin natius digitals. Més enllà del domini funcional dels aparells digitals, cal desenvolupar capacitats d’actuar de forma crítica, prudent i responsable fent-los veure les implicacions personals, ètiques i de seguretat entorn la seva identitat digital”.
Finalment, en les conclusions de la jornada, Barbarà ha subratllat que “l’escola i la família han de ser els centres motors que dotin els menors dels valors necessaris per afrontar els nous reptes de forma responsable i segura”.
Un projecte d’educació digital per als menors i el seu entorn
Sota el nom “Menors, Internet i Tecnologies: Créixer i conviure en un món digital”, l’APDCAT ha dissenyat un programa d’educació digital en dues fases. El projecte sorgeix en resposta a l’ús cada vegada més habitual i precoç a casa, a l’escola o en les seves activitats extraescolars. El 92% de la població de deu a quinze anys és internauta i el 70% d’infants de dotze anys disposa de telèfon mòbil, segons el darrer Informe de la Societat de la Informació a Espanya.
A més, davant l’increment un 71% l’any passat dels delictes informàtics, segons dades de la Fiscalia General de l’Estat, es fa palès que aquest continua essent un àmbit que genera especial preocupació al conjunt de la societat i, de forma particular, a la comunitat educativa (docents, pares i mares…). Per aquest motiu, l’APDCAT ha dissenyat un programa que integra aquestes persones amb vocació transversal per tal que menors, docents, pares i mares siguin part del debat i de la solució. L’objectiu és conscienciar els menors i el seu entorn sobre la gestió responsable de les dades personals quan utilitzen les tecnologies.
En col·laboració amb el Departament d’Ensenyament, durant el primer semestre de 2015 s’han visitat una cinquantena de centres escolars i prop de 3.000 alumnes de segon i tercer d’ESO han participat en uns tallers on han tingut ocasió de reflexionar sobre accions que fan cada dia a la xarxa, com ara penjar fotos d’amics o explicar on són i què estan fent. La segona fase d’aquesta iniciativa ha estat el Congrés celebrat amb l’objectiu d’estendre el diàleg i incorporar els agents socials, el món jurídic, sociòlegs, tecnòlegs i la societat en general.
Aquesta iniciativa es complementa amb d’altres que tenen una mirada centrada en la prevenció de delictes o infraccions i en la seguretat dels sistemes informàtics que utilitzem. Tal i com ha explicat Ramon Miralles, coordinador d’Auditoria i seguretat de la Informació a l’APDCAT, “el plantejament ve donat tant per la centralitat del valor de la privacitat i de la informació personal, així com també per apropar-nos als centres educatius per escoltar directament les demandes i inquietuds d’alumnes i famílies”.
Pioners en educació digital europea
L’Autoritat Catalana col·labora amb les autoritats homòlogues a nivell europeu. El passat mes d’octubre, l’APDCAT va presentar aquesta iniciativa a la 37a Conferència Internacional de Protecció de Dades a Amsterdam. Aquesta presentació va permetre compartir els aprenentatges al voltant de l’experiència catalana i valorar la seva viabilitat i continuïtat a nivell europeu.
Segons Maria Àngels Barbarà, “entre tots cal que concretem quina ha de ser la forma per apropar-se a ells i incorporar en la seva rutina social tecnològica valors directament vinculats a la privacitat com el respecte als altres, l’autoestima i el creixement personal”.
L’ICAB i la sensibilització dels joves a la xarxa
Maria Rosa Barberà, vicedegana del Col·legi de l’Advocacia de Barcelona (ICAB), institució que ha acollit la jornada, ha agraït l’encert del Congrés així com la convergència en els objectius que s’hi persegueixen. Des de fa quatre anys, l’ICAB impulsa una proposta educativa similar que ha arribat a 2.000 joves de 14 a 16 anys.
Segons la vicedegana, “amb la iniciativa del Col·legi Justícia & Joves volem apropar el paper de l’advocat i el valor de la Justícia en una societat democràtica, a la vegada que treballem amb els joves la presa de consciència sobre les conseqüències jurídiques que poden derivar-se d’un ús inadequat d’Internet i les xarxes socials a través de debats moderats per advocats”.
