Redacció.
Existeixen en l’actualitat múltiples tòpics sobre els Administradors Concursals que, a força de repetir-se, s’han convertit en mers mites que únicament propicien una distorsió de la realitat. Per esbrinar quins són els principals falsos mites que circules sobre els Administradors Concursals, hem parlat amb l’Associació Professional d’Administradors Concursals (ASPAC) que ens alerta d’alguns d’aquests falsos mites que únicament tenen com a objectiu transmetre la realitat d’una professió injuriada, injustificadament, però imprescindible per a la tramitació de qualsevol procediment concursal; ja sigui d’empresa (societats/persones jurídiques) com de persones naturals o físiques, procés que, en aquest últim cas, permetria aconseguir l’exoneració de deutes (segona oportunitat).
Quins són els 4 principals falsos mites sobre la professió d’Administrador Concursal?
- Els Administradors Concursals tenen uns honoraris molt alts
Segons dades aportades per ASPAC, en l’actualitat els administradors concursals no cobren en el 40% dels concursos doncs la majoria són concursos sense massa. La seva retribució es regula per Llei (en el Reial decret 1860/2004, de 6 de setembre), sent sensiblement inferiors als d’altres professionals intervinents en aquests processos (advocats i fins i tot procuradors). S’apliquen els principis de proporcionalitat i exclusivitat en matèria retributiva, però, a més, el Jutge del concurs pot, a petició de qualsevol dels afectats, moderar els honoraris de l’administrador concursal si són excessius (com ja va succeir en Fórum)
En aquest sentit, des d’ASPAC, ens exposen que no s’ha d’extrapolar la retribució cobrada en els 15/20 macro concursos a la resta dels gairebé 5.000 que hi ha a l’any, la majoria dels quals no són rendibles. A més en l’actualitat s’ha topat la retribució al menor d’entre el 4% del valor de l’inventari o 1,5M€ i a 12 mesos de liquidació, obligant a l’administrador concursal a seguir treballant sense cobrar a partir d’aquest moment, quan no és responsable d’aquest retard. Aquesta última modificació en la retribució probablement contribuirà al fet que els professionals de la insolvència busquin altres alternatives professionals.
- Els Administradors Concursals volen allargar el Concurs
Des d’ASPAC, ens relaten com els Administradors Concursals són els més interessats a presentar l’informe i els seus annexos (inventari, llista de creditors, avaluació de proposta de conveni i valoració d’empresa) lo més aviat possible i que no hi hagi cap creditor que ho impugni perquè això contribueix a la tramitació del procés amb rapidesa. Si no hi ha incidents, la Llei Concursal estableix que es tramiti la fase de conveni que permetrà la continuïtat de la societat. Aprovat el conveni l’administració concursal cessa.
El propi administrador concursal és el més perjudicat, en cas d’allargament del procés, perquè no es podrà dedicar a un altre concurs i suportarà el cost de la seva estructura (salaris dels seus treballadors) sense possibilitat de cobrar més del previst en el propi aranzel. Els honoraris de la fase comuna són els mateixos i no depèn de la seva durada. El concurs de creditors extens en el temps ho és perquè aquest s’ha qualificat de culpable, o s’han exercitat accions de reintegració. És a dir, aquells en els quals els administradors de la societat han realitzat operacions irregulars que han de depurar-se en el si del concurs. Aquests concursos s’allarguen per la tramitació dels incidents que, obligatòriament, han de passar per tres instàncies (primera instància, recurs d’apel·lació i cassació). El concurs seguirà obert, però no per això l’administrador concursal cobrarà més.
- Els Administradors Concursals són liquidadors d’empreses
La liquidació és un fracàs de l’empresari i de l’administració concursal que no han estat capaços d’aconseguir un acord amb els creditors perquè l’empresa continuï amb l’activitat, es mantinguin els llocs de treball i es reequilibrin les seves masses patrimonials convertint-se en un projecte empresarial viable. La liquidació és un fracàs professional de l’administrador concursal, a més de perjudicar-li en la retribució i assumir unes tasques que fins a aquest moment desenvolupava la concursada.
- Els Administradors Concursals parlen amb els jutges per ser nomenats en els concursos
La designació fins avui la realitza el Jutge del concurs. En el futur, quan s’aprovi el Desenvolupament Reglamentari pendent, es realitzarà mitjançant llista seqüencial d’entre els inscrits en el Registre Públic concursal. En el règim vigent la designació la realitza el Jutge del concurs en l’acte de declaració de concurs. El criteri que segueix és el de professionalitat i adequació entre el perfil del designat i les característiques del concurs (problemes laborals, unitat productiva, sector al que pertany, etc…) sempre que no hagi estat nomenat, amb anterioritat pel mateix Jutjat, més de tres vegades en els dos últims anys. Excepcionalment, per la transcendència i rellevància econòmica del concurs, el Jutge pot cridar al futur administrador concursal per preguntar-li sobre la seva estructura (nombre d’empleats, equips i programes informàtics, professionals econòmics o advocats integrants, etc.) per assegurar-se té capacitat i estructura suficient adequada al concurs que declararà.
Els fets i actes aïllats realitzats pels administradors concursals contraris a la transparència, moral, ètica i que resultin il·lícits o contraris als codis deontològics han de depurar-se en el procediment concursal amb la separació i inhabilitació o, si poguessin constituir delicte, en la jurisdicció penal.
“Els propis administradors concursals hem de ser els qui denunciem pràctiques i conductes que vulnerin el codi deontològic o la Llei Concursal“, ens exposen des d’ASPAC. En aquest mateix sentit, des de l’Associació Professional d’Administradors Concursals s’estableixen codis de conducta i comportament molt exigents fins a aconseguir una professió transparent i que aporti valor a les empreses en situació d’insolvència i a la societat.
