La catalanofòbia per l’accident de Germanwings, impune un any després

Redacció.

L’accident de l’avió de Germanwings que va tenir lloc el 24 de març de 2015 va desencadenar un dels episodis de catalanofòbia a les xarxes socials més greus que s’han produït els darrers anys a Catalunya. L’entitat de juristes Drets va acudir a la Fiscalia Provincial de Barcelona l’endemà de l’accident per denunciar 55 piulades publicades per 38 usuaris de Twitter que incorrien clarament en un delicte tipificat a l’article 510 del codi penal, ja que atiaven l’odi, la discriminació i la violència contra un col·lectiu -els catalans- per raó del seu origen. Un any després, la Fiscalia no s’ha ni tan sols pronunciat.

Ja que alguns dels autors d’aquestes piulades s’amagaven rere l’anonimat i d’altres van eliminar els seus perfils en saber-se denunciats, Drets també havia demanat a la Fiscalia que traslladés ofici als cossos i forces de seguretat de l’Estat per tal que esbrinessin la identitat d’aquests usuaris a través dels mitjans de què disposen, com la sol·licitud a l’empresa Twitter de les dades dels usuaris o bé un rastreig de les IP (Internet Protocol) utilitzades. Per Drets, tecnològicament és possible identificar els presumptes delinqüents si hi ha voluntat política, tal i com es va demostrar arran de l’assassinat de la presidenta de la Diputació de Lleó el maig de 2014, que va propiciar una investigació del Ministeri de l’Interior que va desembocar en diverses detencions de tuitaires que s’havien mofat de la víctima.

Drets recorda que l’article 4 de l’Estatut Orgànic del Ministeri Fiscal estableix que les diligències practicades pel Fiscal no poden durar més de sis mesos, termini que no només s’ha superat sinó que s’ha duplicat. Només si el Fiscal General de l’Estat hagués demanat una pròrroga s’haurien pogut allargar les diligències, fet que no consta que hagi succeït.

Així doncs, el cas de les piulades catalanòfobes pel tràgic accident aeri dels Alps ha quedat en l’oblit sense que la justícia espanyola hagi iniciat cap dels tràmits pertinents fet que, per Drets, és un exemple més de la connivència de l’Estat amb el maltractament sistemàtic que pateix la ciutadania catalana.