CICAC i ICAB alerten que la STC sobre el decret de pobresa energètica prioritza el dret estatal per sobre del de la UE

Redacció.

El Consell de l’Advocacia Catalana i el Col·legi de l’Advocacia de Barcelona (ICAB) alerten sobre la sentència del Tribunal Constitucional en relació al Decret llei de Catalunya 6/2013, de 23 de desembre pel qual es modifica la Llei 22/2010, de 20 de juliol, del Codi de Consum de Catalunya.

El Tribunal Constitucional ha estimat parcialment el recurs del Govern espanyol contra aquest decret llei, ja que ha anul·lat la part del decret llei català que des de 2013 garantia el subministrament d’electricitat i gas durant l’hivern a les famílies vulnerables que no poguessin pagar les factures perquè considera que “envaeix competències estatals”.

L’Advocacia argumenta que el dret europeu té supremacia sobre el dret estatal i, en aquest sentit, recorda que hi ha dues directives europees que exigeixen als Estats membres “l’adopció de mesures per poder protegir als consumidors vulnerables i també fixa les obligacions per a les empreses comercialitzadores de llum i gas”.  

El president del Consell de l’Advocacia Catalana i degà del Col·legi de l’Advocacia de Barcelona, Oriol Rusca, denuncia que “el que està en joc són les condicions de vida de persones, sovint amb fills, que es troben en una situació molt vulnerable. En moments de crisi econòmica com la que estem patint els Governs han de buscar mesures per donar solució ràpida i eficient als problemes de la gent. No es pot demanar a una persona que els mesos d’hivern triï entre menjar o pagar els subministraments del gas o la llum” .  

Sentència i decret llei de la pobresa energètica de Catalunya

El TC ha declarat “inconstitucionals i nuls” el paràgraf segon de l’apartat 6 i l’apartat 7 de la llei reformada, que establia que les unitats familiars que acreditin una situació de vulnerabilitat econòmica “restaran protegides de tall de subministrament entre els mesos de novembre i març, ambdós inclosos”. El Decret llei de Catalunya 6/2013 també establia que el deute acumulat es podia ajornar perquè tal que les  famílies poguessin fer front de forma fraccionada entre l’abril i l’octubre següents als pagaments.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *