Redacció.
El Consell de l’Advocacia Catalana i el Col·legi de l’Advocacia de Barcelona (ICAB) reafirmen el seu compromís per defensar el dret a un habitatge digne i alhora volen fer palesa la seva perplexitat davant la presentació imminent del recurs d’inconstitucionalitat del Govern de l’Estat contra la Llei 24/2015, del 29 de juliol, de mesures urgents per afrontar l’emergència en l’àmbit de l’habitatge i la pobresa energètica, perquè considera que el contingut d’aquesta Llei té plena cobertura constitucional i no vulnera l’àmbit de competències estatals.
Davant aquesta situació, l’Advocacia Catalana i l’ICAB han mostrat el seu suport al Govern de Catalunya en la defensa del dret a un habitatge. Per això, un representant de la Comissió de Normativa del Consell de l’Advocacia Catalana i del Col·legi de l’Advocacia de Barcelona va assistir a la reunió de la “taula de desnonaments” que es va celebrar a la seu del Departament de Governació, Administracions Públiques i Habitatge.
Cal recordar que aquesta llei respon a la voluntat general de la societat civil catalana, perquè va ser elaborada a instàncies d’una Iniciativa Legislativa Popular (ILP) i que va ser aprovada per unanimitat pel Parlament de Catalunya.
Precisament per intentar donar solució a la problemàtica dels desnonaments i execucions hipotecàries, des de la Comissió de Normativa de l’ICAB i de l’Advocacia Catalana es va col·laborar durant la tramitació de la Llei per tal d’incloure algunes previsions que ampliessin l’abast del text inicialment presentat. Així va aconseguir que la Cambra incorporés la proposta per la qual, en cas que un consumidor deutor s’aculli als procediments establerts per resoldre la seva situació de sobreendeutament i acabi gaudint de la cancel·lació del passiu no satisfet, el fiador també se’n pugui beneficiar si té una relació de parentiu per consanguinitat o afinitat de fins al tercer grau. Aquesta proposta ofereix una solució als casos en què el deutor resta alliberat dels deutes no satisfets, però els creditors -sabedors d’aquesta circumstància– actuen contra els familiars més propers del deutor que el van haver d’afiançar, per intentar cobrar allò que la llei ja li ha eximit a aquell.
Segons la referència del Consell de Ministres del passat divendres 29 d’abril aquesta previsió vulneraria les competències estatals perquè “no es troba entre les competències autonòmiques en matèria de consum”. Ni s’assenyala quina és la competència estatal vulnerada, ni és vol reconèixer que la regulació afecta exclusivament als casos previstos a la Llei 24/2015, que són (segons l’article 1 d’aquesta llei) els de les persones físiques i famílies que –per causes sobrevingudes– es troben en situació de sobreendeutament, especialment pel que fa als deutes derivats de l’habitatge habitual. Si l’argument de la impugnació d’aquesta mesura és aquest, resulta si més no sorprenent que no sigui objecte del recurs l’article 1, que és el que precisament invoca que la regulació es fonamenta en els drets del consumidor establerts al Codi de Consum de Catalunya.
L’Advocacia Catalana i l’ICAB també van aconseguir incorporar a la Llei la previsió que, en les cessions oneroses de crèdits que hagin estat garantits amb l’habitatge del deutor, aquests puguin alliberar-se del deute si paguen el preu de la cessió, més interessos legals i despeses de la reclamació del deute. Aquesta proposta, que intenta oferir una solució als casos de cessions de crèdits hipotecaris en favor dels anomenats “fons voltor”, va ser introduïda reproduint la previsió que –amb caràcter general— conté la legislació civil navarresa des de l’any 1973 (Llei 511 de la Compilació del Dret civil Foral de Navarra).
Segons la referència del Consell de Ministres del passat dia 29 d’abril, aquesta previsió de la Llei catalana “presenta llacunes essencials que determinen un apartament de la regulació civil, competència de l’Estat”. No es tenen en compte les previsions constitucionals, que admeten que la Generalitat pot no únicament conservar i modificar el seu Dret civil propi, sinó també desenvolupar-lo. Tampoc es té en compte que qualsevol “apartament” respecte del Dret civil comú que contenen els altres Drets civils de l’Estat (com ara el navarrès o el català) tenen una raó històrica admesa i garantida per la pròpia Constitució del 1978. En qualsevol cas, el legislador català va ser prudent i no el va incorporar a la Llei amb caràcter general, sinó que només resultaria aplicable als consumidors afectats per crèdits garantit amb el seu habitatge.
Per aquest motiu, des de l’Advocacia Catalana i l’ICAB es continuaran fent propostes normatives i col·laborant amb les institucions per tal de trobar solucions que ajudin a pal·liar la greu crisi econòmica que continua afectant a moltes persones i famílies del nostre entorn, de manera molt especial en l’àmbit de l’habitatge.