Per Sonia Sarroca i Tito Rodríguez
Traducció per Marta Bru de Sala i Martí
Yassine Younsi és advocat i, com a membre del Col·legi d’Advocats de Tunísia, forma part del Quartet pel Diàleg Nacional Tunisià, una agrupació de diverses organitzacions de la societat civil que contribueixen a la democratització pacífica del país després de la primavera àrab. El Quartet va rebre el Premi Nobel de la Pau el 2015 per, en paraules del Comitè, la seva “decisiva contribució a la construcció d’una democràcia pluralista a Tunísia en el despertar de la Revolució dels Gessamins entre 2010-2011”. El Jurista va tenir l’ocasió d’entrevistar a Yassine Younsi a l’esdeveniment The Value of Young Professionals, que va tenir lloc a l’il·lustre Col·legi d’Advocats de Barcelona, on va declarar a la seva presentació que “Tunísia és un país pobre i no hi ha gaire exportació, però últimament hem aconseguit exportar la revolució i el moviment democràtic a alguns països”.
Durant la teva intervenció has parlat de com les institucions poden influenciar i canviar la societat. Podries explicar-nos quina és la teva experiència personal des del Quartet?
Com a membre del Col·legi d’Advocats de Tunísia formo part del Quartet, que va sorgir per donar suport al procés democratitzador després de la primavera àrab de 2010-2011.
Malgrat les diferències entre l’esquerra liberal i els islamistes, els advocats han jugat un paper crucial en la vida política i pública de Tunísia. Els nostres esforços van dirigits a combatre la tortura, a establir un marc per a una justícia transicional, a recalibrar la relació entre el poder judicial i els advocats, a desenvolupar el concepte de “judici just” i a avançar en el “diàleg nacional” de 2013 entre d’altres qüestions. Una de los propostes concretes que ja s’estan materialitzant en aquest sentit és l’assistència jurídica al detingut en seu policial, cosa que abans no existia i que suposa un gran avenç.
Personalment també he col·laborat amb el Comitè de Màrtirs i Ferits de la Revolució, creat per a proporcionar serveis legals pro bono a les famílies dels màrtirs i ferits durant la revolució pacífica.
Us inspireu en les legislacions d’altres Estats per a elaborar totes aquestes propostes?
Sí, ens fixem en els ordenaments jurídics i les experiències d’altres països; per exemple, en com aborden els casos relacionats amb crims com la tortura o en com implementen i desenvolupen els mecanismes de justícia transicional.
Què ha suposat per al Quartet i per a tu haver guanyat un Premi Nobel de la Pau?
És un regal després dels 4 anys des de la revolució pacífica i suposa el triomf del moviment. Per a mi va ser com un somni quan em van dir que aniria a recollir el Nobel amb la Delegació. Jo era un becari quan tot va començar i vaig ser a primera línia; vam caminar els 12km de l’Avinguda Habib Bourguiba demanant la dimissió de Ben Ali per l’esclat de corrupció, la inflació i la depressió econòmica. Des de llavors hem patit amenaces terroristes -tothom recordarà els atemptats del Museu Nacional del Bardo- i del govern d’un partit islamista, Ennahda, que va deteriorar notablement les condicions socio-econòmiques del nostre país. Va ser el pitjor moment per a la societat tunisiana i per això es va crear el Quartet.
El Premi Nobel de la Pau ens anima a seguir contribuint a la salvaguarda de la democràcia a Tunísia i esperem ser una inspiració per a tots aquells que busquen promoure la pau i la democràcia a l’Orient Pròxim, el Nord d’Àfrica i la resta del món.
Diries que Tunísia és un model a seguir per a tots aquells països àrabs que van iniciar revolucions pacífiques?
Crec que Tunísia ha de ser un exemple per tots els països que es troben en la mateixa situació. El problema és que no totes les societats són iguals, social i culturalment parlant. A Tunísia tenim una població més cultivada, amb un major nombre de graduats universitaris que en altres països del nostre voltant, i això permet un escenari més propici pel diàleg.
Quins han sigut els resultats a nivell pràctic?
Ara, amb el canvi de govern, l’economia tunisiana ha vist una millora molt important i torna a haver-hi inversió estrangera, sobretot en el camp de la tecnologia punta. Des de la meva pràctica professional com a advocat del bufet internacional Younsi&Younsi estic assessorant al govern en aquest camp, sobretot en la part relacionada amb les noves tecnologies. Un exemple d’això és el projecte “Smart Tunisia”, que pretén seguir la filosofia del Silicon Valley de Califòrnia.
I, per contra, el cas de Síria suposa un fracàs d’aquest moviment pacífic?
Sí, la situació de Síria és un fracàs pels moviments democratitzadors pacífics perquè no han pogut materialitzar una solució conjunta. Com tots sabem, la guerra civil dura ja 5 anys i el pitjor és que ha permès a DAESH assentar-se. Com a conseqüència d’això moltes persones s’han vist obligades a marxar del país i, en el millor dels casos, han trobat refugi en països europeus.
Què opines sobre la situació dels refugiats i de com s’està gestionant des d’Europa?
Considero que des de les institucions europees s’ha de treballar per a una acollida efectiva de totes aquestes persones, ja que tots els països són firmants de la Carta Internacional de Drets Humans de les Nacions Unides, que reconeix el dret a la vida com al primer dels drets fonamentals que té qualsevol individu.
A la pràctica no hauria de ser tan difícil repartir els refugiats entre tots. A més a més hem de tenir en compte que es va produir un moviment migratori similar i invers després de la Segona Guerra Mundial, quan moltes persones afectades pel conflicte van emigrar a països del Nord d’Àfrica i a l’Orient Pròxim i van ser acollides sense objeccions.