L’ICAB destaca que la LJV amplia les vies que té la ciutadania per tramitar el seu matrimoni o divorci

Redacció.

El Col·legi de l’Advocacia de Barcelona (ICAB) ha destacat que la Llei 15/2015 de 2 de juliol de jurisdicció voluntària amplia les vies que té la ciutadania alhora de tramitar el seu matrimoni o divorci. Per això des de l’ICAB es valora positivament l’ús de l’alternativitat jurisdiccional, és a dir, la possibilitat d’acudir al notari al marge dels tribunals en relació als matrimonis i als divorcis.

Aquesta és una de les principals conclusions del balanç dels deu primers mesos d’aplicació de la Llei 15/2015 de 2 de juliol de jurisdicció voluntària, que s’ha dut a terme avui en el marc d’una roda de premsa per tal de donar a conèixer els canvis que ha comportat aquesta norma en matèria de família. Aquest acte ha comptat amb la participació de la vicedegana del Col·legi de l’Advocacia de Barcelona, Rosa Maria Barberà, i d’advocades expertes en dret de família com la diputada de la Junta de Govern Carme Adell, la degana de l’ICAB entre els anys 2005-2009, Sílvia Gimenez-Salinas i la presidenta de la Secció de Dret de Família del Col·legi, Inmaculada Ruz.

RPPremsaFamilia17052017-NP

Per la seva part Sílvia Gimenez-Salinas ha destacat que la Llei orgànica del menor, aplicable en conseqüència en l’àmbit de la llei de jurisdicció voluntària, amplia la protecció sobre els “nens i nenes”, ja que la norma estableix que “el menor ha de ser sentit,  informat i escoltat” mentre que en la legislació anterior relacionada amb els menors sempre es parlava només de què “s’ha de sentir al menor”.

També Gimenez-Salinas ha comentat la importància de considerar “l’infant com  subjecte de drets i deures, com a ciutadà. Simplement necessita una evolució en el temps per poder exercir directament els seus drets i deures”.

Durant l’acte s’ha recordat que si bé aquesta llei de jurisdicció voluntària permet realitzar casaments davant notari, ara per ara la tramitació o expedient s’ha de continuar fent davant el registre civil i no serà fins al juliol de 2017 quan es podrà iniciar i completar tot el procediment davant el notari. Per aquest motiu Adell afirma que “que ara per ara moltes parelles que opten per un casament civil fan tot el procediment per aquesta via, però en el futur el fet de poder-ho tramitar via notarial des del principi ajudarà a descongestionar el registre civil i alhora permetrà “oferir mes dates” a les parelles que es volen casar”.

En relació als divorcis només es poden realitzar davant de notari, els casos de mutu acord en els que no hi hagi fills menors d’edat o ni majors d’edat amb la capacitat judicialment modificada.

Ruz ha afirmat que “actualment encara és aviat per notar els efectes de la mateixa. Per aquest motiu actualment els matrimonis i separacions via notari són residuals”. Per la seva part, Barberà també ha destacat “la importància de la figura de l’advocat/da, ja que tant si s’opta per fer la tramitació via notari o per la via judicial es requereix la figura de l’advocat/da per tal d’oferir al client el millor consell jurídic. Els impostos que es deriven de la liquidació de patrimoni, si s’acut a un notari, no s’està alliberat d’aquesta liquidació. En canvi, si es va a un jutjat, sí”. Des de l’ICAB es considera que aquesta situació s’hauria de corregir per tal que els ciutadans no triïn condicionats per criteris econòmics.

Un altre dels aspectes nous és la regulació de les controvèrsies en l’exercici de la potestat parental. Adell ha explicat que “davant la discrepància dels progenitors en situacions quotidianes com l’elecció de l’escola, l’elecció d’un tractament mèdic o el lloc de residència dels menors, la llei de jurisdicció voluntària regula el procediment per resoldre aquestes controvèrsies de forma autònoma i a més amb la possibilitat d’apel·lar. Així per exemple si hi ha discrepàncies sobre el tipus d’escola a portar els fills el jutge decidirà quin dels progenitors té finalment la potestat  de decidir-ho”.

Un altre dels temes que regula la Llei de jurisdicció voluntària és en relació a l’agilització i regulació dels tràmits en els procediments on es sostreuen els menors a nivell internacional. Una de les novetats que aporta la Llei rau en el fet que en cas que un dels progenitors s’endugui el menor del país de residència habitual el jutge competent a Espanya podrà emetre un “certificat d’il·licitud” per deixar constància d’aquest fet. Aquest certificat ja l’emetien en altres països a Europa però no a Espanya. L’advocada Inmaculada Ruz també ha alertat que cada vegada es sostreuen més nens de forma il·lícita del país a causa de l’augment de matrimonis on els membres de la parella són de nacionalitats diferents i també de la major mobilitat laboral.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *