Per Gisela Roig.
Barcelona.
Aquesta setmana, la delegada del govern espanyol a la Comunitat de Madrid, Concepción Dancausa enunciava que al proper partit de Final de la Copa del Rei que es jugarà aquest diumenge dia 22 de maig al camp Vicente Calderón de Madrid; estaria prohibida l’exhibició de banderes estelades.
L’anunci va córrer com la pólvora i aviat el President de la Generalitat, Carles Puigdemont, l’alcaldesa de Barcelona, Ada Colau i fins i tot l’alcaldesa de Madrid, Manuela Carmena; van manifestar que no assistirien al partit com a protesta per la mesura adoptada. Contràriament, Dancausa, recolzada per la RFEF es justificava al·legant motius tècnics que no polítics.
El fonament per adoptar aquesta decisió? Que les estelades son “material de propaganda política” que generen “controvèrsia política”, i que “el supuesto particular de las “esteladas” y de la posible incidencia, desde el punto de vista de la seguridad, que puede implicar. El análisis conjunto del evento, lugar, equipos intervinientes, aficiones, antecedentes y sanciones anteriores por estos motivos, así como lo establecido en la propia norma, son incluidos como elementos que pueden distorsionar el buen desarrollo del partido, tanto antes, durante como después del mismo, pudiendo producir alteraciones graves de la seguridad ciudadana o del orden público”. Tot això emparant-se en l’aplicació dels articles primer i segon de la Llei 19/2007, d’11 de juliol, contra la violència, el racisme, la xenofòbia i la intolerància a l’esport que veten aquells símbols que pel seu contingut o les circumstàncies en les que s’exhibeixin puguin fomentar comportaments violents.
Davant d’aquests fets, l’Associació Drets en primera instància, i a continuació el propi equip legal del Futbol Club Barcelona, van presentar recursos als jutjats del Contenciós-Administratiu de Madrid al·legant una vulneració a la llibertat d’expressió regulada per l’article 20.1 de la Constitució i vulneració a la llibertat ideològica recollida a l’article 16 del mateix text legal. Recursos on es sol·licitava, com a mesura cautelar, la suspensió de la mesura i, per fer-ho, es remuntaven a totes les altres ocasions on no hi ha hagut cap inconvenient per exhibir la bandera estelada. Així, el primer tribunal en pronunciar-se, fent-ho aquest mateix divendres dia 20 de maig, ha sigut el Jutjat del Contenciós-Administratiu nº11 de Madrid que, acceptant el criteri de l’Associació Drets ha apreciat la urgència de la decisió donat que el partit es juga en escassos dos dies i ha acordat suspendre la decisió per considerar que l’exhibició de les banderes estelades no suposa un risc afegit al partit ni una incitació a la violència. De fet, ha realitzat una ponderació entre les justificacions de Dencausa, recolzades per la fiscalia, i les llibertats al·legades per l’Associació Drets i ha conclòs:
“Si bien la libertad de expresión, de opinión e ideología, no se reconoce de una manera absoluta, sin matices o excepciones sino que viene constreñida por los límites impuestos por la necesidad de evitar su colisión con otros derechos y libertades también fundamentales, de modo que debe admitirse que el ejercicio de este derecho, puede ser sometido a restricciones previstas por el legislador, no se entiende a los meros efectos del “bonus fumi iuris” que la exhibición de banderas que manifiestan un sentimiento o ideología pueda, en principio, constituir o generar “violencia, racismo, xenofobia, intolerancia en el deporte”, siendo una mera manifestación de la libertad ideológica y del derecho a difundir libremente los pensamiento, ideas y opiniones mediante la palabra, el escrito o cualquier otro medio de reproducción (art. 20.1CE).
El valor del pluralismo político comporta la libertad para pensar, expresarse y participar o no participar en los procesos políticos en condiciones de transparencia e igualdad con los demás actores políticos, y en la medida en que la democracia implica pluralismo, ampara la discrepancia y las formas en las que ésta pueda manifestarse, siempre que esa expresión sea, a su vez, respetuosa con los derechos de los demás.”
De fet, el jutjat també conclou que, en cap cas, s’ha demostrat que l’exhibició d’estelades en anteriors ocasions, com ja ve essent habitual en les últimes finals on el FCB ha jugat, hagi o pugui arribar a incitar “violència, racisme, xenofòbia o qualsevol altre forma de discriminació que atempti a la dignitat humana” i ha recollit que “como manifestación de una ideologia política o creencia no se justifica en qué medida infringe el orden jurídico existente y en qué medida pudiera seguirse perturbación grave de los intereses generales”.
Així doncs, les raons tècniques al·legades per Dancausa no han resultat, a vistes de la justícia, suficients com per prohibir l’exercici dels drets de llibertat d’expressió i llibertat ideològica que suposa l’exhibició de les estelades pels aficionats culés independentistes.
